Espanya se situa al capdavant de la investigació contra el càncer, amb 2.200 assajos en curs

El Registre Espanyol d’Estudis Clínics (RECC), que coordina l’Agència de Medicaments, indica que ja són més de 2.200 els assajos clínics que proven nous medicaments contra el càncer (en concret 2.278; la majoria en fase d’inici, reclutament o anàlisi de dades, i 900 de ja finalitzats). A més, l’oncologia és l’àrea amb més estudis, molt per davant del sistema nerviós i les patologies immunitàries, que són els següents camps amb més experiments.

«Cada vegada hi ha més investigació i amb estudis més complexos», destaca Javier Cortés, director de l’International Breast Cancer Center (IBCC). «La recerca contra el càncer ha despuntat en els últims 10 anys perquè és una malaltia molt prevalent, és la veritable pandèmia», corrobora Aleix Prat, cap d’Oncologia de l’Hospital Clínic i directiu de l’Associació Espanyola de Recerca contra el Càncer (Aseica). Prat assegura que Espanya és un país «referent» en la recerca de noves teràpies perquè «la cultura afavoreix la participació dels pacients i dels hospitals i no hi ha gaires traves burocràtiques».

Les facilitats es deuen al fet que Espanya va ser el primer país de la UE a adoptar la nova normativa sobre assajos, el 2015, cosa que ha suposat la «simplificació i harmonització dels procediments; la reducció dels temps; un increment dels assajos en les fases primerenques, que són els que requereixen un nivell de complexitat més elevat, i més compromís amb la recerca en malalties rares i en pediatria», segons destaca Farmaindustria.

Part de la curació

I la participació dels pacients és clau. Igual com a Espanya la majoria de la població ha anat a vacunar-se contra la covid, convençuda que la ciència era la resposta a la pandèmia, també és majoritari el nombre de malalts que diuen sí a participar en els assajos. Tot això unit a l’impuls dels investigadors: el resultat és que els estudis clínics, sobretot als hospitals més grans, formen part de l’estratègia terapèutica i s’ofereixen a les mateixes unitats oncològiques, no en serveis especials.

Hi ha cinc estratègies terapèutiques contra el càncer, a més de la tradicional cirurgia. En primer lloc hi ha la quimioteràpia i la radioteràpia, els tractaments més coneguts i estesos. Però també s’ha obert pas la immunoteràpia, l’hormonoteràpia i els tractaments dirigits. «I tot això ja és tractament convencional [perquè moltes de les teràpies ja estan aprovades i incorporades a la cartera de serveis] o recerca», segons explica el director de l’IBCC (al Centre Mèdic Teknon).

Hi ha assajos destinats a curar o allargar la vida dels pacients, però també a reduir els durs efectes secundaris de la químio i la radioteràpia, per exemple, la caiguda dels cabells. La majoria estan destinats a pacients en fases més avançades de la malaltia, perquè és on hi ha més necessitat, quan la resta de teràpies estan fracassant, però també hi ha recerca en els tumors primaris.

La millor alternativa

En aquest context, els pacients no s’haurien de sentir «com conillets d’Índies», remarca el doctor Cortés, perquè en ocasions, la participació en un assaig és la «millor alternativa terapèutica»; tenint en compte que alguns fàrmacs experimentals estan donant molt bons resultats. A més, Espanya triga més d’un any a incorporar a la cartera de serveis les teràpies que tenen èxit i són autoritzades per la UE. Un retard provoca que, en ocasions, l’única manera d’accedir als tractaments més punters sigui formant part d’una investigació.

La participació per al pacient, en la majoria dels casos, és gratuïta. Els laboratoris es fan càrrec de pagar els medicaments, les proves, les consultes i els desplaçaments. Per això, el director de l’IBCC –expert número 1 del món en càncer de mama HER2+– és un ferm convençut que s’ha d’oferir als pacients l’assaig que més s’ajusti a la seva malaltia i les seves característiques, tot i que l’estudi no estigui disponible a l’hospital on estan sent atesos.

Les fallades

La col·laboració entre hospitals i la derivació de pacients és cada vegada més freqüent, però el doctor Cortés reconeix que encara «falta moltíssim» i hi continua havent «fílies i fòbies entre investigadors i entre centres, una barrera a trencar». El doctor Prat corrobora que «derivar pacients» a altres hospitals «no és fàcil», sobretot a altres autonomies. I que tot i que hi ha pacients que aconsegueixen formar part d’assajos en altres comunitats o centres, no tots poden perquè es requereixen molts desplaçaments, de vegades incompatibles amb la malaltia o la vida familiar o laboral.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

No hi ha dades oficials de quants assajos fallen. En les primeres fases de la recerca, només solen passar el filtre 3 de cada 10, segons l’experiència del cap d’Oncologia del Clínic. Però això no sol suposar un empitjorament per als pacients que hi participen, ja que les teràpies primer es proven en el laboratori, amb animals, i que ja gairebé no hi ha assajos en què els participants rebin només placebo. El més habitual és que siguin tractats amb les teràpies estàndard i, a més, amb les experimentals.

«Hi ha estudis que no compleixen les expectatives, sobretot en fases I, però que siguin en detriment del pacient és poc probable», corrobora Javier Cortés.