L’AMB planteja que no tots els trens de Rodalies arribin al centre de Barcelona

L’ens contempla la mesura com a solució per densificar la segona corona metropolitana mentre es planteja la construcció del tercer túnel de la capital

L’AMB planteja que no tots els trens de Rodalies arribin al centre de Barcelona
3
Es llegeix en minuts
Pau Lizana Manuel
Pau Lizana Manuel

Periodista

ver +

Els dos túnels ferroviaris que creuen el centre de Barcelona, el de passeig de Gràcia i el de plaça de Catalunya, són "el punt més feble del sistema de Rodalies Renfe". I, al seu torn, la xarxa de Rodalies és la que té més marge de creixement i millora perquè la mobilitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) faci un salt de qualitat a mitjà i llarg termini, en especial per afrontar creixements de població. Així ho conclou el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), un extens full de ruta de l’AMB, elaborat conjuntament amb Barcelona Regional, que proposa actuacions i directrius per afavorir la mobilitat en l’àmbit metropolità de la capital catalana. Sense anar més lluny, per resoldre el coll d’ampolla que suposen els dos túnels de Rodalies a Barcelona –i mentre no s’arriba a una solució més definitiva com ho és la construcció d’un tercer túnel–, el PDUM proposa que no tots els trens arribin a les estacions més cèntriques de la capital catalana.

En concret, suggereix que alguns trens acabin els seus recorreguts en baixadors com el de l’Hospitalet, on hi ha una gran platja de vies disponibles, i els passatgers completin els seus trajectes mitjançant altres modes de transport públic. En aquest cas, l’L1 del metro està a pocs metres de l’estació i connecta amb el centre de Barcelona.

De moment, el PDUM ja ha sigut aprovat inicialment i espera rebre el vistiplau definitiu del ple de l’AMB, tot i que els estudis sobre la xarxa ferroviària no són els susceptibles de canvi. "Nosaltres fem una sèrie de plantejaments d’infraestructures en les quals no tenim competències... Però entenem que si aquestes infraestructures no es duen a terme, no podrem fer certs desenvolupaments ni dins ni fora de l’àrea metropolitana", detalla un dels autors de l’informe, el tècnic Javier Ortigosa.

La proposta no és un castell en l’aire. El PDUM realitza un estudi que determina quina és l’actual capacitat màxima dels dos túnels. S’atura a prendre en consideració paràmetres com la longitud dels combois, les andanes, velocitats, acceleracions i altres condicionants per determinar que els trens tenen un interval de pas de tres minuts exactes, que en algun moment puntual es pot reduir als dos minuts i 30 segons. Amb aquests temps, la capacitat dels túnels en hora punta arriba als 18 trens per hora i sentit. A més, en pocs anys, la implementació d’un nou sistema de frenada i senyalització, l’ERTMS, hauria d’ampliar aquesta capacitat fins als 22 trens en hora punta.

El "sistema ideal"

Aquests 22 trens per hora i sentit (44 entre els dos túnels) haurien de donar servei a pràcticament totes les línies de Rodalies i Regionals i, a més, fer front a un creixement de demanda els pròxims anys. L’absorció de l’increment és pràcticament inviable, per molt que, tal com reconeix el mateix PDUM, "el sistema ideal de cara a l’explotació ferroviària" és que els trens passin pel centre de la ciutat.

Notícies relacionades

Per això, proposa que tots els trens possibles continuïn circulant pels túnels, però "complementant-ho amb l’optimització" d’estacions ja existents perquè actuïn de "semiterminals". La proposta de l’AMB és potenciar estacions pròximes a Barcelona on ja hi ha vies disponibles perquè alguns trens s’hi aturin i no hagin de circular pels túnels.

La solució, no obstant, no convenç de moment l’associació Promoció del Transport Públic (PTP). "Pot arribar a ser interessant per donar més capacitat al conjunt del sistema", afirma Arnau Comajoan, portaveu de l’associació, que aclareix que "seria inadmissible" que línies com l’R3 i l’R4 no arribessin fins al centre de Barcelona.