Neurobiologia

Un estudi descobreix que la dopamina és la causa fisiològica dels antulls durant l’embaràs

Un estudi de Nature Metabolism indica que la gestació afecta la connectivitat del cervell, en particular els components del circuit dopaminèrgic

Un estudi descobreix que la dopamina és la causa fisiològica dels antulls durant l’embaràs
3
Es llegeix en minuts
EFE

Tot i que la creença generalitzada és que els antulls serveixen per recolzar el creixement embrionari, l’origen està en el cervell, on es reordenen els circuits neuronals relacionats amb la motivació i el desig que impulsen a menjar productes dolços i calòrics, segons un estudi amb ratolins.

La investigació que publica Nature Metabolism i que firmen investigadors espanyols indica que la gestació afecta la connectivitat del cervell, en particular els components del circuit dopaminèrgic, que intervé en la percepció dels estímuls gratificants i impulsa els episodis d’ansietat pel menjar.

Els antulls no només poden influir en l’augment de pes i en l’obesitat, sinó que també poden tenir conseqüències metabòliques duradores en la descendència, com explica a Efe la primera signant de l’estudi, Roberta Haddad-Tóvolli, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer.

Begudes ensucrades i aliments desitjables

Tot i que la ingesta d’aliments molt desitjables són una característica comuna en l’embaràs, la neurobiologia subjacent continua sense saber-se del tot, en part per la dificultat de modelar aquests comportaments en el laboratori.

L’equip va dissenyar un experiment per mesurar comportaments similars a l’ansietat pel menjar en ratolins femella prenyades, que tenen episodis similars als antulls en humans, amb una preferència per les begudes ensucrades i un consum excessiu d’aliments desitjables.

El cervell dels ratolins femella en gestació experimenta canvis en les connexions funcionals dels circuits de recompensa, així com en els centres gustatius i sensoriomotors, segons la investigació.

Dopamina

L’equip es va fixar en la via mesolímbica, una de les rutes de transmissió de senyals de les neurones dopaminèrgiques. La dopamina és un neurotransmissor clau en els comportaments de motivació i desig.

Els investigadors van observar que els nivells de dopamina i l’activitat del seu receptor D2R, augmentaven en el nucli accumbens, una regió cerebral implicada en el circuit de recompensa.

L’alteració de les cèl·lules neuronals D2R seria la responsable de l’aparició dels antulls, ja que l’ansietat pel menjar, típica de l’embaràs, va desaparèixer després de bloquejar-ne l’activitat.

A més, l’equip va utilitzar ratolins femella a les quals van induir un embaràs psicològic, en què no hi ha creixement d’embrió, però sí alteracions fisiològiques típiques de l’embaràs, com l’augment de les hormones sexuals femenines, assenyala Haddad-Tóvolli.

En aquests animals van veure «un augment similar als antulls en els embarassos reals, cosa que demostra que els antulls típics de l’embaràs no sorgeixen directament per suportar el desenvolupament de l’embrió», indica.

Un altre efecte dels antulls per aliments altament energètics, quan són persistents –destaca Haddad-Tóvoli– és que «són suficients per generar una vulnerabilitat en la progènie a alteracions metabòliques i ansietat en l’edat adulta, així com un augment de la predisposició a desenvolupar trastorns alimentaris durant l’adolescència».

Les cries de rosegadors amb aquest problema d’antulls van tenir, en comparació amb el grup de control, més pes corporal i van ser més propenses a desenvolupar comportaments similars a l’ansietat i als trastorns alimentaris durant l’edat adulta. Els ratolins mascles hi eren més propensos que les femelles.

Tot i que l’assaig s’ha fet amb animals, Haddad-Tóvolli afirma que, ja que el sistema dopaminèrgic durant l’evolució s’ha conservat entre diferents espècies, es pot «inferir que alteracions similars han de passar en humans».

Per això, estima que els resultats d’aquest estudi haurien de servir per aconseguir una conscienciació més gran sobre els antulls durant l’embaràs.

Sobre si els canvis en el cervell que donen lloc als antulls poden tenir algun final en favor de l’embaràs, la científica diu que hi ha especulacions al respecte.

¿Positius o negatius per a l’embaràs?

Evolutivament, aquestes alteracions podrien passar per garantir energia per donar suport al desenvolupament del nadó en moments d’escassetat, però «en el nostre mode de vida actual, amb exposició constant a aliments altament energètics, els antulls recurrents acaben per perjudicar la salut metabòlica i psicològica de la mare, així com de l’embrió».

Notícies relacionades

Existeixen també factors ambientals (com ara una dieta rica en greixos i sucres) i alteracions metabòliques (com ara els trastorns alimentaris i l’obesitat) que poden també alterar patrons alimentaris i augmentar els episodis d’antulls.

Malgrat tot, comenta la científica, «no se sap si aquests factors acaben per alterar el cervell de la mateixa manera que l’embaràs, això encara s’ha d’esbrinar».

Temes:

Embaràs