El telescopi espacial Webb fotografia per primera vegada una estrella

El telescopi espacial James Webb ha recollit i ha enviat a la Terra la imatge de més resolució en infraroig que ha pres mai des de l’espai. El que ha fet Webb, el telescopi que aportarà dades inèdites sobre l’origen de l’univers, suposa la primera foto unificada d’una estrella llunyana, i ho ha fet des del seu aparcament a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. No és tant la importància de la imatge, sinó el fet que el telescopi ha culminat amb èxit la seva fase d’alineació i calibratge dels seus 18 miralls daurats hexagonals de manera que actuïn com un de sol quan recullen la llum que els arriba.

Primera foto del Webb

A més, el 18 de febrer, l’observatori astronòmic europeu Gaia va fotografiar per primera vegada el Webb. A la imatge, en la qual els dos aparells estaven separats per un milió de quilòmetres, es mostra el telescopi al centre (sol com un punt) i els altres punts lluminosos corresponen a rajos còsmics durant l’exposició.

L’observatori europeu comparteix posició amb el Webb al voltant del punt de Lagrange 2 (L2), tot i que va arribar vuit anys abans. L’enginyer de calibratge de Gaia, Juanma Martín Fleitas, va rebre les imatges i va aconseguir identificar-hi el Webb, que ja té la seva primera foto.

Espectre infraroig

El telescopi és un observatori espacial desenvolupat a través de la col·laboració de vint països. Ha sigut construït i operat conjuntament per la NASA, l’Agència Espacial Europea i l’Agència Espacial Canadenca.

El que distingeix el James Webb de les generacions anteriors de telescopis és que observarà l’univers en l’espectre infraroig, per la qual cosa podrà observar les primeres galàxies, les més pròximes al moment del Big Bang.

Marshall Perrin, científic adjunt del telescopi Webb, ha indicat que fins ara es podien captar imatges d’uns quants colors, però, gràcies al nou observatori, podran ser de «milers de colors alhora».

El projecte servirà, a més, com a «pioner d’una nova manera de construir telescopis, que valdrà per a pròximes generacions d’observatoris», segons Lee Feinberg, gerent de l’element del telescopi òptic de Webb.

Alineació completada

Aquest telescopi és el primer a l’espai a utilitzar miralls primaris segmentats, ja que per la seva mida de 6,5 metres era massa gran per cabre dins d’un coet i va haver de ser doblegat per al seu llançament i després desplegat a l’espai per formar una sola superfície de mirall.

La NASA ha assegurat que s’espera que per a principis de maig estiguin conclosos tots els aspectes de l’alineació del telescopi òptic i posteriorment dediquessin prop de dos mesos a la preparació dels instruments científics.

Amb la culminació el dia 11 de març de la crítica etapa de calibratge en l’alineació del telescopi, l’equip ha aconseguit alinear completament el principal generador d’imatges de Webb, la càmera per a l’infraroig pròxim, amb els miralls de l’observatori.

Recollir la llum

Després de l’èxit d’aquesta primera fase clau, el nou observatori espacial és capaç de recollir amb èxit la llum d’objectes distants i enviar-la als seus instruments sense contratemps, ha destacat la NASA.

Un exemple d’això és una imatge que ha sigut enviada des de Webb i que mostra una estrella anomenada 2MASS J17554042+6551277.

Al febrer el telescopi ja havia obtingut les seves primeres imatges, de menor qualitat i en aquest cas de la HD 84406, després d’enlairar-se de la Terra el 25 de desembre del 2021 i arribar gairebé un mes més tard a la seva posició definitiva.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

La NASA també ha publicat una foto d’un ‘selfie’ del telescopi en la que es veuen els 18 segments del mirall primari recollint la llum de la mateixa estrella a l’uníson.

A l’observatori de ciència espacial més gran del món encara li falten diversos mesos per estar llest per, tal com ha indicat en la sessió informativa Thomas Zurbuchen, de la NASA, poder «veure l’univers com mai l’hem vist fins ara».