El telescopi James Webb ja està completament desplegat a l’espai

El telescopi espacial James Webb va completar aquest dissabte amb èxit l’última etapa del seu desplegament desdoblant el seu últim mirall principal i allistant-se per començar a estudiar –en uns cinc mesos i mig– cada fase de la història del cosmos.

La primera de les seves dues ales va ser desplegada divendres i la segona dissabte al matí, com estava previst, segons ha anunciat la NASA. Els equips d’enginyeria celebraven a l’Space Telescope Science Institute a Baltimore, Maryland, en el moment en què la NASA anunciava a Twitter que l’ala ja estava enllestida.

Two weeks after launch, @NASAWebb has hit its next biggest milestone: the mirrors have completed deployment and the next-generation telescope has taken its final form.

Next up for Webb? Five months of alignment and calibration before we start getting images: pic.twitter.com/BOj5O1HS37

— NASA (@NASA) 8 de enero de 2022

«L’ala final ja està desplegada», va escriure la NASA a Twitter, explicant que encara quedava pendent acabar d’assegurar-la al seu lloc. «Estic molt emocionat per això, és una fita meravellosa», va dir Thomas Zurbuchen, un enginyer de la NASA durant una transmissió de vídeo en viu.

Operació complexa

Com que el telescopi era massa gran per cabre al con del nas d’un coet en la seva configuració operativa d’enlairament, va ser transportat plegat com un origami. El desplegament ha sigut una tasca complexa i desafiadora, el projecte més aclaparador que s’hagi intentat mai, segons la NASA. «Encara tenim feina per fer», va expressar la NASA en les seves actualitzacions en viu. «Quan la balda final sigui segura, la NASA Webb es desplegarà completament en l’espai», va precisar.

Webb, el telescopi espacial més potent mai construït i successor del Hubble, va desenganxar en un coet Ariane 5 des de la Guaiana Francesa el 25 de desembre i es dirigeix al seu punt orbital, a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. Tot i que en qüestió de setmanes el Webb arribarà a la seva destinació espacial coneguda com el segon punt Lagrange, encara li queden cinc mesos i mig de configuracions per estar a punt. Els pròxims passos inclouen alinear els elements òptics del telescopi i calibrar els seus instruments científics.

Primeres galàxies

La seva tecnologia infraroja li permet veure les primeres estrelles i galàxies que es van formar fa 13.500 milions d’anys, brindant als astrònoms una nova perspectiva de l’època més primerenca de l’univers.

A principis d’aquesta setmana, el telescopi va desplegar el seu protector solar de cinc capes, un aparell en forma de cometa de 21 metres de llargada que actua com un para-sol i que assegura que els instruments del Webb es mantinguin a l’ombra perquè puguin detectar febles senyals infrarojos dels confins de l’univers.

Aquest escut solar quedarà permanentment posicionat entre el telescopi i el Sol, la Terra i la Lluna, amb el costat exposat al Sol construït per suportar temperatures de 110ºC. La llum visible i ultraviolada emesa pels primers objectes lluminosos s’ha vist difuminada per l’expansió de l’univers i avui arriba en forma d’infrarojos, que el Webb pot detectar amb una claredat sense precedents.

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

La seva missió també inclou estudiar planetes distants per determinar el seu origen, evolució i habitabilitat.

El blog de la NASA sobre el telescopi va informar el dissabte que el procediment va ser «l’últim dels principals desplegaments de l’observatori». «El seu èxit permetrà desenvolupar els pròxims cinc mesos i mig de tasques, que consisteixen a establir una temperatura d’operació estable, alinear els miralls i calibrar els instruments científics.»