07 d’ag 2020

Anar al contingut

SALUT MENTAL DEL COL·LECTIU

«Els sanitaris no han pogut descansar ni físicament ni emocionalment»

El 25% dels professionals podria arrossegar símptomes d'estrès posttraumàtic després de la primera onada de Covid-19

La Fundació Galatea atén gairebé 700 metges, infermers i auxiliars afectats per la crisi

Valentina Raffio

«Els sanitaris no han pogut descansar ni físicament ni emocionalment»

FERRAN NADEU

Els mateixos sanitaris que en els moments més crítics de la pandèmia de Covid-19 es van deixar la pell per atendre l’onada de pacients temen, davant l’augment dels rebrots, que la situació es torni a repetir. La crisi va deixar empremta en la seva salut física i mental. I no està clar com s’enfrontarien a un altre pic de casos. Sobretot ara que arrosseguen cansament, malestar i una pesada motxilla d’afectacions emocionals. S’estima que el 25% del personal mèdic i d’infermeria podria desenvolupar símptomes d’estrès posttraumàtic. I, en general, uns índexs més grans d’ansietat i depressió. La situació és així de dura.

«Ens hem hagut d’empassar les llàgrimes quan algú ens deia: ‘No em deixis morir sol’», relatava Aroa López, infermera supervisora del Servei d’Urgències de l’Hospital de la Vall d’Hebron (Barcelona), durant l’homenatge d’Estat a les víctimes de la Covid-19. Les seves paraules donen una idea d’alguns dels moments més dolorosos que es van viure a peu de llitera. I que, per descomptat, han deixat empremta. Una recent anàlisi, liderada per l’Institut de Neurociència del King’s College de Londres i l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid, estima que en els dies més crítics els sanitaris van sentir por (en un 43,7% dels casos), insomni (37,9%), angoixa (37,8%), esgotament (34,4%), ansietat (29%) i símptomes depressius (26,3%). Aquest malestar, recalquen els experts, tan sols representen la punta de l’iceberg d’un problema que començarà a entreveure’s en els moments de calma. I que preocupa de cara a una nova onada de casos.

«En la primera onada de pacients, els sanitaris es van deixar la pell per salvar vides. Malgrat totes les carències que hi havia. Ara, amb l’augment de casos, senten que no han pogut descansar ni físicament ni emocionalment i ja se’ls torna a necessitar. I no tenen clar quan recuperaran la seva normalitat», comenta Antoni Calvo, psicòleg i director de la Fundació Galatea, entitat dedicada a cuidar la salut dels professionals sanitaris. El programa de recolzament de l’entitat ja ha atès gairebé 700 usuaris. La majoria, dones (86%). De l’àmbit de la infermeria i/o dels auxiliars (47%). Molts, treballadors en hospitals (51%). Alguns han acudit a teràpia individual per canalitzar la frustració acumulada durant aquests mesos. I d’altres s’han prestat a resoldre els problemes sorgits dins d’un equip en moments de tanta tensió.

Por i ràbia davant una segona onada

«En els primers moments de la pandèmia el sentiment que dominava entre els sanitaris era la por. Ara, és la ràbia. Sobretot perquè, amb els nous rebrots, sembla que tot aquell compromís que es va mostrar al principi ha quedat en res», relata el psicòleg. La comunitat mèdica també mostra ara la seva ràbia perquè, segons explica el psicòleg, «han vist que quan la societat els necessitava, van actuar ràpid, però quan ells necessiten millorar les seves condicions laborals, la resposta és massa lenta». És el mateix malestar que en aquests dies es canalitza a les ‘marees blanques’ o en les vagues dels sanitaris a la recerca de millores laborals.

«Si hi hagués una altra onada, els sanitaris traurien forces d’on no n’hi ha per atendre la gent. El risc llavors serà que ells mateixos caiguin malalts»

Antoni Calvo

Psicòleg i director de la Fundació Galatea

Les principals preocupacions dels sanitaris tenen a veure amb la incerta evolució de la pandèmia. I amb la percepció que el gruix de la població està relaxant les mesures de prevenció. La unió dels dos factors vaticina la tempesta perfecta. «Si hi hagués una altra onada, els sanitaris traurien forces d’on no n’hi ha per atendre la gent. Llavors el risc serà que ells mateixos caiguin malalts, perquè no estan recuperats ni de forma física ni mental», afegeix el director de la Fundació Galatea.

Una pancarta, ja desgastada pel sol, dona les gràcies als sanitaris per la seva tasca durant la crisi de la Covid-19. /ferran nadeu

¿Estrès crònic?

Fins i tot quan les aigües s’hagin calmat, s’estima que un de cada quatre metges podria arrossegar seqüeles psicològiques derivades de la pandèmia. A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), un projecte treballa per detectar i anticipar els senyals d’alarma previs al conegut com a síndrome d’estrès posttraumàtic. «Els metges, considerats els grans herois de la pandèmia que aplaudíem cada nit, se senten totalment desatesos. Continuen patint insomni, abatiment i depressió. I en els casos més greus, creiem que aquest malestar els podria inhabilitar a llarg termini», comenta Jordi Aguiló, líder de la iniciativa, batejada com a ES3-PT.

La idea és monitoritzar els paràmetres fisiològics dels facultatius per detectar si, per exemple, els nivells d’estrès empitjoren (o si es cronifiquen), per poder així alertar d’una situació que, d’una altra manera, podria passar inadvertida. El programa, basat en un sistema de polseres digitals, comptarà amb una prova pilot en uns 300 metges, infermers i auxiliars de l’Hospital Clínic, l’Hospital del Mar i l’Hospital Infanta Elionor. «El principal problema a què ens enfrontem és que la salut mental és la gran oblidada. El programa et pot indicar que hi ha una cosa que no funciona, però no et pot obligar a parar», explica l’investigador. «Si tens un problema al cor queda molt clar que has de parar. Però quan detectes que no estàs bé psicològicament, molts tendeixen a continuar tirant del carro», reflexiona.