ENTREVISTA
«Aquesta crisi ha fet efecte en la salut física i mental dels sanitaris»
Antoni Calvo, director de la Fundació Galatea, alerta sobre les seqüeles psicològiques que sotgen el col·lectiu
El psicòleg destaca una preocupació creixent per l'esgotament a la primera línia contra el coronavirus
zentauroepp53334743 barcelona 06 05 2020 sociedad entrevista a antoni calvo ps200506144550 /
A peu de llitera, la pandèmia de la Covid-19 es viu com una lluita diària amb el món exterior i interior. D’una banda, amb la valentia necessària per salvar la vida dels pacients en un moment en què no hi ha garanties. D’altre banda, amb l’ansietat, la por i l’aclaparador malestar que genera la situació. «Durant aquesta crisi, els sanitaris han treballat amb ansietat, por i sense recursos. I tot i així han fet i continuen fent una tasca excepcional», explica Antoni Calvo, psicòleg i director de la Fundació Galatea, entitat dedicada a cuidar la salut dels professionals sanitaris. Durant aquests dies, la institució ja ha començat a atendre alguns metges que es veuen sobrepassats per la situació. Però no seran els únics. Quan les aigües es calmin, és possible que més professionals busquin ajuda psicològica.
-Ara comprovem la part més visible de la pandèmia. ¿Però què passa amb les seqüeles que està deixant sobre la salut mental? ¿Són igual de visibles?
-Crec que tots veiem que la pandèmia va molt més enllà de les xifres d’afectats. Vivim en un context d’incertesa, ansietat i por. Davant d’això, la reacció humana és anticipar-se a l’estrès i, paradoxalment, posar-nos en el pitjor dels escenaris. I això crea encara més malestar. Fa setmanes que arrosseguem una gran càrrega d’estrès psicològic i emocional. Tots sabem que aquesta pandèmia també està afectant la nostra salut mental.
-¿I com està afectant tot això al personal sanitari?
-Aquesta crisi ha fet efecte en la salut física i mental dels sanitaris. Ara mateix estem ajudant molts professionals que ens demanen recolzament psicològic i psiquiàtric. Però sabem que hi ha d’haver més malestar entre els metges del que arribem a detectar. Hi ha molts metges i infermers que segueixen allà, lluitant en primera línia, i que aguanten com herois, sense demanar ajuda. Veiem que reclamen recursos per continuar atenent els pacients, però res per a ells. Sabem que no demanaran ajuda ara, però intentem estar preparats per quan ens necessitin.
«Sabem que hi ha d’haver més malestar entre els metges del que arribem a detectar».
-Veig que utilitza termes bèl·lics i d’heroisme per parlar dels sanitaris... ¿Sap vostè que fins i tot això s’està debatent en aquests dies estranys?
-Sí, i entenc el debat. Però em temo que estem desplaçant l’atenció del que realment importa. Estem discutint sobre si val la pena o no anomenar-los herois o fer servir un altre recurs retòric i, mentrestant, no valorem prou que estan treballant en condicions heroiques. El debat de fons és que estem davant professionals que estan salvant vides a contracorrent, sense tots els recursos que necessiten, amb ansietat, por, estrès i amb un nivell d’exigència altíssim. I això, segons la meva opinió, és com a mínim heroic.
-¿I abans de la pandèmia? ¿Quina era la situació dels sanitaris?
-Venim d’una situació molt delicada. A la Fundació Galatea fa anys que estudiem la salut mental i l’estil de vida dels professionals de la salut. I fins i tot abans de l’arribada de la Covid-19 preocupava veure la vulnerabilitat psicològica d’aquests professionals.
-¿Com interpretar aquesta vulnerabilitat?
-Ve de la mateixa naturalesa de la feina. En els últims anys hem vist com, a causa de les retallades en sanitat, els professionals s’enfronten a una càrrega assistencial més gran, amb menys recursos, en un sistema permanentment qüestionat.
«Tot i que les urgències es van descongestionant, els metges no poden evitar tenir por»
-¿I ara què? ¿Com s’estan enfrontant els metges a aquesta crisi?
-Estan fent un sobreesforç excepcional. Però ja comencen a estar esgotats. El desconeixement sobre el virus i sobre l’evolució de la pandèmia crea una atmosfera d’angoixa permanent. I tot i que sembla que les urgències es van descongestionant, els metges no poden evitar tenir por d’una altra onada. Quan tot això s’acabi, haurem d’ajudar-los a descansar.
-¿Quins són els principals reptes que han d’afrontar?
-És una situació complicada. Falten recursos, hi ha molt estrès, molta feina i moltíssima pressió. Ningú sap gaire bé què passarà. Molts sanitaris s’han vist obligats a canviar de funció per atendre l’onada de pacients amb la Covid-19. D’altres han sigut desplaçats per donar servei en residències, amb tota la càrrega que això implica aquests dies. Els metges tenen por d’encomanar-se ells i d’encomanar la seva família. I tot i així estan completament entregats a la seva feina.
-La bona notícia d’aquests dies és que mai abans s’havia mostrat tant agraïment al col·lectiu. L’aplaudiment de les vuit segueix endavant des de fa més d’un mes...
-Sí, i és meravellós. Però els ànims per si sols no serveixen. Quan tot això acabi caldrà revisar moltes coses del sistema sanitari. Ara els aplaudim com herois, però en un futur hem de millorar les condicions en què treballen. Necessitem reflexió, autocrítica i voluntat per arreglar les coses.
Ara els aplaudim com herois, però en el futur hem de millorar les condicions en què treballen.
-L’altra cara de la moneda és quan veiem alguns veïns demanar que els sanitaris no tornin a casa seva perquè no encomanin la resta de la comunitat.
-Aquest serà un altre dels reptes a què ens haurem d’enfrontar: l’estigma. Cuidar la salut física dels sanitaris és imprescindible, però de poc serveix si perjudiquem la seva salut mental.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
