Salut mental en temps de rebrots: ¿aguantaríem un altre confinament?

La pandèmia de Covid-19 també ha deixat empremta en la salut mental de la població. En els moments més durs de la crisi, psicòlegs i psiquiatres van començar a atendre un degoteig creixent de pacients angoixats per la situació. Ara, en una nova normalitat marcada pels rebrots, les consultes atenen entre un 20% i un 40% de pacients més, segons relaten diversos sanitaris a aquest diari. Predomina la sensació de por, ansietat, angoixa; d’un malestar inespecífic. Els mateixos problemes que van impregnar l’aire durant el primer confinament ara ressorgeixen davant la por que es torni a repetir la mateixa situació. Els experts confien que, si hi hagués un altre tancament, la població l’aguantaria. Però també recorden que s’han de protegir els col·lectius més vulnerables.

 «Mai podem estar preparats per fer front a una crisi. Però quan arriba, no queda més remei que enfrontar-s’hi», comenta Pedro Rodríguez, psicòleg clínic i membre de la junta del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid. La clau, argumenta, és el concepte de resiliència, que, encunyat des de la física i l’enginyeria, fa referència no tant a la capacitat de ser fort, sinó a la de ser flexible. «Les persones som més resilients del que creiem.  I si ens tornessin a confinar, crec que la majoria entendria que està en joc la vida de moltes persones. Aguantaríem un altre confinament perquè ja hem vist el mal que pot fer aquest virus. I perquè no queda més remei», reflexiona el psicòleg. 

La fortalesa que aporta la resiliència, no obstant, podria trencar-se en situacions d’angoixa generalitzada com les que hem viscut en els últims mesos amb el virus. Per això mateix, els experts en salut mental demanen reforçar l’atenció psicològica i psiquiàtrica. En una carta oberta encunyada des de l’Institut de Psiquiatria i Salut Mental de l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón i publicada a la revista ‘The Lancet’, científics i sanitaris demana millorar la cobertura d’aquest servei essencial, que mai ha deixat de brindar atenció. I garantir que cap grup quedi desprotegit. 

Els col·lectius més afectats

A Espanya, la crisi de la Covid-19 ha afectat la salut mental de fins al 46% de la població, segons calcula un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya. La investigació apunta que la majoria de la població s’ha sentit «trista, deprimida o desesperada» durant aquest període. Entre aquestes persones, les que estan en una situació econòmica precària destaquen com les que més han patit durant aquesta crisi. Així ho ratifica una altra anàlisi publicada a ‘The Lancet’, en què també s’assenyala com a col·lectius vulnerables aquells que arrosseguen desigualtats prèvies. És el cas de les dones, les minories ètniques, les llars monoparentals o aquelles sense ingressos. «El confinament afecta igual a tothom. Moltes persones l’han hagut de passar en llars precàries i sense cap tipus de xarxa de recolzament. Aquest tipus de circumstàncies són clau per entendre l’impacte d’aquestes mesures. I també han de tenir-se en compte de cara a al futur», comenta Constanza Vázquez Vera, psicòloga i salubrista. 

Un repàs dels estudis publicats fins ara dibuixa el següent panorama. Els sanitaris presenten pitjors nivells de benestar mental que la resta de la societat. Molts pacients de Covid-19 mostren, fins i tot després de superar la malaltia, símptomes d’estrès posttraumàtic i més nivells de depressió. I, en general, en aquests mesos la població ha experimentat una disminució del seu benestar psicològic. «La majoria del malestar que detectem, de tipus lleu, no és un senyal de malaltia. És un símptoma de l’època que ens ha tocat viure. Té a veure amb la por a enfrontar-se a un futur incert», explica Oscar Pino, coordinador del centre de salut mental de l’Hospitalet de Llobregat del Benito Menni. En la majoria de casos, s’estima que aquest malestar és passatger. En d’altres, es podria cronificar.

«Com a societat, estem molt cansats. I només la possibilitat d’un segon confinament espanta molt. No preocupa tant l’‘ara’ com no poder descansar abans de la següent crisi», comenta Pino, també membre de la junta del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Preocupa la situació dels sanitaris que van lluitar en primera línia contra el virus i que ara, davant un eventual rebrot, no han tingut temps de recuperar-se ni físicament ni mentalment. També inquieta la situació d’aquelles persones que porten arrossegant una situació econòmica precària des de fa ja mesos i que, atesa la situació, no entreveuen una sortida. I, en general, que els rebrots trunquin aquestes anhelades vacances amb les que es volia desconnectar d’una etapa de dolor i dol col·lectiu.

Inquietud davant un futur incert

L’amenaça de nous confinament, doncs, fa témer que la salut mental de la població empitjori. Tot i que, segons recalquen els experts, pot ser que l’impacte dels futurs tancaments no sigui tan catastròfic com es podria creure. Primer, perquè «molts ja sabem com gestionar aquest tipus de situacions i veiem, més o menys, què ens pot servir i què no», comenta Vázquez-Vega. I, segon, perquè «l’angoixa que molts senten ara es pot explicar per un fenomen que coneixem com a ansietat anticipatòria. Produeix més malestar imaginar el que passarà que el succés per si mateix», explica Pino. L’ansietat que produeix pensar en un nou confinament, doncs, té més a veure amb la incertesa que amb el confinament per si mateix. 

Notícies relacionades

La factura psicològica de la pandèmia: ansietat i depressió

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

«El rerefons d’aquest malestar és un profund sentiment de frustració. La gent es va sacrificar molt durant el primer confinament i al veure que tornem enrere es pregunta de què haurà servit tant esforç», reflexiona Rodríguez. Aquest malestar també es canalitza aquests dies als carrers. Mentre alguns culpen els dirigents polítics per una gestió ineficient, d’altres apunten contra determinats col·lectius com els únics responsables dels rebrots. I davant l’augment dels casos i l’amenaça de noves restriccions, no són poques les veus que afirmen que no acataran un nou confinament. 

«Al principi d’aquesta crisi vam actuar segons la imposició del confinament. Però ara que el que es planteja són recomanacions, la responsabilitat queda tan diluïda que ningú se’n fa càrrec», comenta Vázquez-Vega. «La clau és recordar que som davant un problema individual i col·lectiu. I que les nostres accions també repercuteixen en els altres», conclou la psicòloga. El curs de la pandèmia, doncs, dependrà del comportament de tots i cadascun de nosaltres.