L'Índia llança la seva missió al pol sud de la Lluna

L’Índia ha llançat aquest dilluns la seva missió Chandrayaan-2 a l’inexplorat pol sud de la Lluna, el projecte més ambiciós fins ara de l’agència espacial índia i que fa una setmana va haver de ser avortat quan faltava una hora escassa per a l’enlairament.

L’Organització d’Investigació Espacial de l’Índia (ISRO) ha informat que el llançament s’ha fet amb el coet GSLV Mark III des de la segona plataforma de llançament del Centre Espacial de Satish Dhawan, al sud del país.

Des de l’inici diumenge del compte enrere per a aquest nou llançament, l’ISRO ha anat informant en el seu compte oficial de Twitter de cada nova fase, centrades de moment a omplir els dipòsits del coet.

Un primer intent de llançament havia sigut programat per a la matinada de dilluns passat 15, però un problema en el sistema del vehicle de llançament va obligar a avortar la missió quan amb prou feines faltava una hora per a l’enlairament.

"El Chandrayaan-2 està llest per portar mil milions de somnis a la Lluna, ¡ara més fort que mai! Uneixin-se a nosaltres per al llançament", va anunciar l’agència espacial tres dies després de cancel·lar el primer enlairament en un intent de reviure l’entusiasme.

Es tracta de la segona missió d’exploració lunar de l’Índia després que la seva versió anterior, el Chandrayaan-1, fos posat en l’òrbita lunar el novembre del 2008.

Aquesta missió pretén explorar el pol sud de la superfície lunar i descobrir més sobre la composició mineral del satèl·lit i la presència d’aigua.

Si té èxit, el Chandrayaan-2 convertirà l’Índia en el quart país membre del club de nacions que han tocat la Lluna, una gesta aconseguida anteriorment perRússia, els Estats Units i la Xina, i elprimer a posar-se al pol sud del satèl·lit.

Notícies relacionades

Repsol preveu convertir Tarragona en un pol estratègic dins del sector energètic

Microbiota de la boca i càncer de pàncrees: una investigació prometedora

La nació asiàtica compta amb un dels programes espacials més actius del món i va començar a col·locar satèl·lits a l’òrbita terrestre el 1999.

Les fites de l’ISRO s’accentuen si es té en compte que va comptar amb un pressupost el 2017-2018 d’uns 1.176 milions d’euros, davant els 17.401 milions el 2019 de la NASA, uns recursos limitats que no han impedit que l’organització índia s’hagi guanyat a pols una reputació favorable.