Anar al contingut

ESCÀNDOL CIENTÍFIC

El Vall d'Hebron manté Baselga malgrat la seva polèmica relació amb les farmacèutiques

L'institut d'oncologia de l'hospital no ha emprès cap acció després de la revelació del conflicte d'interès

El Govern planifica formar un comitè d'integritat i renuncia a un assaig clínic del doctor a Catalunya

Michele Catanzaro

El Vall d'Hebron manté Baselga malgrat la seva polèmica relació amb les farmacèutiques

Arxiu ACN

L’oncòleg català Josep Baselga, que fa tres mesos va protagonitzar un escàndol per haver omès el cobrament de pagaments d’empreses farmacèutiques en desenes d’articles científics durant anys, seguia aquest dijous com a president del comitè científic intern del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIO).

L’omissió de la declaració de conflictes d’interès, estimats en milions de dòlars, va ser revelada per una investigació periodística el 8 de setembre. Onze dies després, Baselga va haver de dimitir de l’Sloan Kettering Memorial, el centre de Nova York on exercia de metge en cap. El català va presentar la seva renúncia també del comitè editorial de la revista que ell mateix va contribuir a fundar, Cancer Discovery.

Silenci a Catalunya

Aquest escàndol contrasta amb el silenci que hi ha sobre això a Catalunya, on Baselga va exercir fins al 2012. Després va continuar presidint el comitè científic del VHIO, i el 2016 va rebre el Premi Internacional Catalunya. Ni la Vall d’Hebron ni la Conselleria de Salut han emès cap comunicat sobre el cas. 

Tampoc s’ha obert cap comissió interna per investigar l’assumpte, ni s’han enviat recomanacions als treballadors, segons fonts del centre. Els articles que Baselga ha hagut de rectificar pertanyen a la seva etapa de Nova York, a partir del 2013, no obstant, molts d’ells tenen coautors del VHIO.

Finalment, no consta que el centre hagi emprès cap acció per esbrinar si els articles firmats per Baselga en la seva etapa de Barcelona puguin tenir el mateix problema.

Al novembre, dos mesos després de les revelacions sobre Baselga, el Govern va anunciar la creació d’un Comitè per a la Integritat de la Investigació a Catalunya. També es va publicar el codi de conducta dels centres CERCA, la xarxa de centres d’investigació de la Generalitat al qual pertany el VHIO.

És improbable que aquestes mesures afectin el cas de Baselga. El comitè encara no està format i l’ombudsperson de CERCA (una persona encarregada de processar les denúncies sobre conflictes d’integritat científica als centres) encara no està designat.

Renúncia a un assaig clínic

Fa dos anys, el llavors conseller de Salut Toni Comín va anunciar que el 2018 es duria a terme un assaig clínic de biòpsia líquida del càncer a Catalunya, sota la direcció de Baselga. "Finalment, no es va formalitzar cap col·laboració amb el Memorial Sloan Kettering Center, perquè l’aplicació de l’article 155 va parar el projecte. Amb la nova legislatura s’ha decidit no reprendre aquest projecte", afirma un portaveu de la Conselleria de Salut.

Baselga no va contestar les preguntes de EL PERIÓDICO i el VHIO va respondre amb unes breus paraules. "Des que se’n va anar als EUA i mentre ha estat desenvolupant la seva activitat professional en l’àmbit de les institucions acadèmiques [...] ha estat exercint de president del Comitè Científic Intern", diu el comunicat. 

La informació suggereix que Baselga podria dimitir arran de la seva incorporació a la farmacèutica AstraZeneca, on va començar a treballar dilluns passat. Tot i que la seva vinculació acadèmica amb el Memorial Sloan Kettering va acabar a mitjans de setembre, l’oncòleg va participar en una reunió del comitè científic del VHIO fa dos mesos, segons una font del centre. Ahir, després de la consulta d’EL PERIÓDICO, el centre va esborrar de la seva web la referència a Baselga com a president del comitè. No obstant, l’institut no té publicada la llista dels seus integrants.

Falta de mecanismes

El silenci davant els problemes d’integritat científica no és una novetat a Catalunya. "Els altres casos que s’han donat aquí, per exemple en el CRG, l’Idibell o la UAB, s’han resolt amb comitès interns", afirma Pere Puigdomènech, membre del Grup Europeu d’Ètica de les Ciències i les Noves Tecnologies i president el Comitè d’Ètica del CSIC.

"Aquesta situació posa de manifest la falta de mecanismes clarament establerts per abordar aquests temes en el nostre entorn”, opina Itziar de Leucona, de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. "Al món anglosaxó hi ha oficines d’integritat que duen a terme avaluacions públiques i estableixen càstigs o recorreguts de rehabilitació. Al món llatí hi ha un sistema de principis, però la part procedimental no la tenim desenvolupada", apunta.

"En tot cas, sorprèn que no hi hagi hagut moviments per part d’investigadors i ciutadans. La seva pròpia institució hauria pogut demanar d’ofici que dimitís", observa de Leucona. "El que em preocupa són els pacients que tenien confiança en Baselga. Casos com aquest afecten la confiança en la ciència", conclou.