¿Els primers pobladors d'Amèrica?

Les restes fòssils d’un mastodont de fa 130.000 anys localitzades a prop de  San Diego, a Califòrnia (EUA), sembla que mostren signes d’haver sigut processats per l’acció d’unes mans humanes, en alguns casos per extreure’n la medul·la, una troballa sorprenent que podria canviar completament les teories sobre els primers pobladors d’Amèrica. Fins ara es creia que els humans, procedents de l’Àsia, van travessar l’estret de Bering i es van expandir pel nou continent fa uns 15.000-20.000 anys, com a màxim 30.000, per la qual cosa aquest descobriment suposa endarrerir el procés ni més ni menys que 100.000 anys.

Les restes fòssils –ossos, ullals i molars de mastodont, la majoria dels quals estan molt fragmentats– van començar a aparèixer a finals del segle passat, mentre s’estaven portant a terme unes obres d’ampliació d’una autopista. Juntament amb aquestes restes es van trobar també grans pedres que suposadament van ser utilitzades com a encluses i martells per trencar els ossos. El que no hi ha és cap os humà, un detall transcendental per poder completar la història.

La investigació, encapçalada per científics del Centre d’Investigació del Paleolític Americà i del Museu d’Història Natural de San Diego, s’ha publicat a Nature. En aquesta revista, els autors ofereixen tota mena de detalls per descartar que les empremtes observades en els ossos fossin ocasionades per petits mamífers (ratolins, castors) o algun procés erosiu natural.

REESCRIURE LA HISTÒRIA / «Aquest descobriment reescriu la nostra comprensió sobrere quan els éssers humans van arribar al nou món», afirma en un comunicat Judy Gradwohl, presidenta del Museu d’Història Natural de San Diego. «La tecnologia ens permet confirmar amb certesa que els primers éssers humans eren aquí [a Amèrica] significativament abans del que és acceptat comunament», afegeix el coautor Tom Deméré.

Menys entusiasta es mostra Daniel Turbón, catedràtic del departament de Biologia Evolutiva de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en evolució humana. Turbón admet que el descobriment és «excepcional», un autèntic revés per a les teories actuals, però que s’hauria de confirmar amb una altra mena de proves. «De moment només són indicis», explica, després de recordar que no s’han trobat restes humanes: «Encara no són proves concloents», considera.

«Els ossos i diverses dents mostren signes clars d’haver sigut deliberadament trencats per humans amb habilitat manual i experiència», afirma el primer autor del treball, Steve Holen. Aquest patró de trencament també s’ha observat en fòssils de mamut localitzats a Kansas i Nebraska, «on s’han descartat explicacions alternatives com per exemples forces geològiques, rosegadors o petits  carnívors», afegeix. Són, en qualsevol cas, unes evidències molt discutides.

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

Pel que fa a la datació, James Paces, investigador del Servei Geològic dels Estats Units, va utilitzar mètodes de datació d’última generació (datació urani-tori) per determinar que els ossos del mastodont –que encara estaven frescos quan van ser trencats a cops de martell– tenien 130.000 anys d’antiguitat, amb un marge d’error de 9.400 anys.

Lògicament, la troballa planteja moltes preguntes. La principal és que 130.000 anys no és només un avançament excepcional del primer poblament d’Amèrica, sinó que en aquell moment, els homes anatòmicament moderns encara no havien sortit de l’Àfrica. Els autors no descarten cap espècie com a autora dels cops de martell, incloent-hi l’Homo erectus, denisovans, neandertals o algun tipus de Homo sapiens primitiu. Això sí, com assumeixen els propis autors, es podria tractar d’una colonització costanera que es va extingir i no va deixar cap empremta per a la posteritat.