Mart, un territori hostil sense recursos valuosos

El descobriment d’aigua en zones allunyades dels pols i la detecció de traces de metà a l’atmosfera han reanimat l’interès per Mart, però ningú que vulgui fer-se milionari venent recursos miners elegiria el planeta vermell com a primera opció.

«Des d’un punt de vista de l’explotació de recursos, Mart no és atractiu. Encara que hi hagués metalls escassos –i ara no sembla que n’hi hagi–, el seu transport a la Terra ho faria inviable, enormement costós», explica Fernando Rull, investigador del Centre d’Astrobiologia de Madrid i de la Universitat de Valladolid i participant en les pròximes missions de l’ESA i la NASA que col·locaran un vehicle a la superfície de Mart (ExoMars i Mars 2020). «Si ens interessa conèixer els recursos de Mart és per saber si podrien servir per proveir una futura colònia, encara que crec que passaran encara molts anys perquè això succeeixi. ¡Si encara no hem resolt el problema de com tornar!», insisteix.

El mateix opina Ignasi Casanova, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que ha col·laborat en diverses missions espacials. «Mart és molt semblant a la Terra, motiu pel qual no hem d’esperar que tingui coses que aquí siguin molt escasses». Una altra qüestió és la creació d’una missió científica. No solament hi ha aigua, encara que per ara sigui de difícil accés, sinó que s’hi «han identificat matèries primeres que podrien utilitzar-se per a la construcció», diu.

En qualsevol cas, precisa Casanova, hem de ser prudents «perquè ja fa dues dècades que sentim que ben aviat s’enviarà una missió tripulada a Mart». «Totes les previsions han sigut excessivament optimistes», afegeix. Segons la seva opinió, primer s’hauria d’aprendre a viatjar esquivant el problema de la radiació i a millorar els sistemes de propulsió, entre altres aspectes.

Notícies relacionades

La febre de l'or espacial

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

El cultiu a Mart és poc factible –l’ambient és gèlid i el terreny no té nutrients–, així que l’única possibilitat seria fer-ho en ambients controlats, com a la novel·la El Marciano. «Sóc molt escèptic amb els plantejaments que veiem al cine –diu Rull–. Per exemple, crec que si hi ha alguna possibilitat de viure a Mart és fer-ho en coves, protegits de la radiació i de la temperatura. Si l’aigua va fluir en grans quantitats en èpoques passades, és possible que es formessin cavitats al terreny». «A més –diu Casanova–, una cosa és una petita missió científica i una altra és una població respectable que visqui a Mart de forma permanent. ¡És molt diferent!»

Germà planetari

«Mart ens interessa per dos aspectes», resumeix l’investigador del Centre d’Astrobiologia. «Com que van ser dos planetes germans fa milions d’anys –explica–, el seu estudi ens permetrà conèixer les forces que el van portar a convertir-se en el que és ara. No sabem si aquest serà el nostre futur. Òbviament, el segon aspecte és crucial: detectar altres formes de vida, fet que suposaria que no estem sols a l’Univers. Això és el que motiva que es facin grans i costoses missions».