Institut Jaume Almera: 50 anys auscultant la Terra

El 1965, sota l’impuls i la direcció de Lluís Solé Sabarís (1908-1985), eminent geòleg i geògraf, es va fundar a Barcelona un petit institut dedicat a la geologia que al principi ni va tenir seu pròpia, sinó només uns despatxos compartits a la Universitat de Barcelona (UB), però que mig segle després s’ha convertit en un referent a Espanya en geofísica, vulcanisme, sismologia, erosió i altres disciplines del que actualment es coneix en sentit ampli com a ciències de la terra. Ara està celebrant l’aniversari: és l’Institut Jaume Almera o ICTJA, dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).  

    Excepte en episodis generalment negatius, com els sismes vinculats al dipòsit Castor, les dificultats de les tuneladores del metro de Barcelona o les erupcions d’El Hierro, la geologia no desperta el mateix interès popular que altres àrees del saber, però com recorda José Luis Fernández Turiel, l’actual director de l’ICTJA, la nostra vida quotidiana està plena de resultats d’investigacions geològiques, «des dels materials que componen un telèfon mòbil fins a la gasolina dels automòbils».

    Els investigadors de l’ICTJA, relata el director, es dediquen a aspectes bàsics com l’estructura profunda de la Terra, la reconstrucció de climes passats i la datació de fòssils, però també a àrees tan actuals com l’explotació de recursos geològics, la geotèrmia, l’emmagatzematge de carboni i els riscos sísmic i volcànic. En definitiva, un material aparentment tan inamovible com el terra que trepitgem, el mateix que van trepitjar els nostres avis, amaga valuosos secrets.

DE MADRID A BARCELONA / «L’institut es va fundar a partir de les sis seccions que hi havia a Barcelona d’un altre centre del CSIC amb seu a Madrid, el Lucas Mallada, en col·laboració amb algunes càtedres de geologia i de farmàcia de la UB», explica Pere Anadón, veterà de la casa que ha investigat els primers anys de l’entitat. La depauperada ciència durant el franquisme va rebre en aquells moments un impuls que va tenir com a resultat la creació de diversos centres científics a Barcelona. I un d’ells va ser precisament l’ICTJA. «Solé Sabarís, que era al mateix temps el director del Lucas Mallada a Madrid i catedràtic de geomorfologia de la UB, en va ser el gran impulsor», reitera Anadón.

    Durant anys, l’institut va conviure amb la universitat. El 1977, amb la reestructuració del CSIC derivada dels nous aires democràtics, el Jaume Almera es va traslladar al carrer d’Egipcíaques, al barri del Raval, però no va ser fins a finals del 1983 quan va inaugurar la seva seu actual, al campus de Pedralbes de la UB, i va començar a tenir personal totalment propi. «Jo gairebé vaig inaugurar l’edifici. Sumant auxiliars i becaris havíem de ser uns 20», recorda Anadón. La plantilla actual està formada per un centenar de persones. «Hem anat creixent a poc a poc i diversos dels nostres grups han sigut la llavor d’altres centres del CSIC més joves, com l’Institut de Diagnòstic Ambiental (Idaea) i l’Institut de Ciència de Materials (Icmab)», diu l’investigador.

Notícies relacionades

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

Treballar en excés pot alterar l’estructura cerebral i perjudicar des de la regulació emocional fins a la presa de decisions

AVANÇOS / En les seves primeres dècades, l’ICTJA estava centrat en àrees de proximitat, excepte la geologia marina, mentre que avui hi ha investigadors treballant a mig món, destaca Fernández Turiel. «Tenim gent a l’Himàlaia, a Nova Zelanda, a l’Antàrtida o a la Xina», explica. «Tot i que estàvem ben dotats per al que eren els anys 80, la tecnologia ha millorat molt», assegura Anadón. Amb espectròmetres o difractòmetres, per exemple. «Més que parlar d’un aparell en concret, un aspecte clau per al nostre treball han sigut les possibilitats que ofereix el tractament de dades i imatges, així com el flux d’informació que s’aconsegueix gràcies a internet. El llançament del satèl·lit Landsat 1, el 1972, també va ser una revolució», explica el director.

    El director recorda que, al marge dels sous, el seu institut funciona amb recursos obtinguts en competència amb altres centres, espanyols i estrangers, a més a més de col·laborar estretament amb empreses de recursos energètics com Repsol o Statoil. Ara, com els està passant a molts altres centres i departaments universitaris, un dels reptes de l’ICTJA és iniciar un recanvi generacional que la crisi ha frenat, conclou Turiel. «D’aquí pocs anys tindrem un problema. Necessitem gent jove», adverteix.