La NASA creu que trobarà vida extraterrestre el 2025

A mesura que les missions de la NASA exploren el Sistema Solar i busquen nous mons, s'està trobant aigua en llocs sorprenents. De fet, l'agència nord-americana espera trobar senyals de vida en una dècada. El 2025.

"Les activitats de la NASA han proporcionat una onada de descobriments increïbles relacionats amb l'aigua en els últims anys que ens inspiren a seguir investigant els orígens i les fascinants possibilitats d'altres mons, i la vida a l'univers", diu Ellen Stofan, cap científica de l'agència . "En el nostre horitzó vital, podem molt bé finalment respondre si estem sols en el sistema solar i més enllà."

"Crec que tindrem forts indicis de vida més enllà de la Terra d'aquí una dècada, i crec que en tindrem evidències definitives d'aquí 20 o 30 anys. Sabem on buscar i sabem com buscar-ho", ha explicat durant una trobada informativa de la NASA.

Els elements químics en l'aigua, l'hidrogen i l'oxigen són alguns dels elements més abundants en l'univers. Els astrònoms veuen la firma d'aigua en els núvols moleculars gegants entre les estrelles, en discos de material que representen sistemes planetaris acabats de néixer, i en les atmosferes dels planetes gegants que orbiten altres estrelles.

Hi ha diversos mons que es creu que tenen aigua líquida sota les seves superfícies, i molts més els que tenen aigua en forma de gel o vapor. L'aigua es troba en els organismes primitius com els cometes i els asteroides i planetes nans com Ceres. Es creu que les atmosferes i els interiors dels quatre planetes gegants --Júpiter, Saturn, Urà i Neptú-- contenen enormes quantitats de la substància humida, i les seves llunes i anells, gel substancial d'aigua.

Potser els mons d'aigua més sorprenents són les cinc llunes gelades de Júpiter i Saturn, que mostren una forta evidència d'oceans sota les seves superfícies: Ganímedes, Europa i Calisto a Júpiter, i Encelado i Tità a Saturn.

Els científics que fan servir el Telescopi Espacial Hubble de la NASA van presentar recentment poderoses evidències que Ganímedes té un oceà d'aigua salada, sota de la superfície, probablement intercalada entre dues capes de gel.

Europa i Encelado es creu que tenen un oceà d'aigua líquida sota la seva superfície en contacte amb la roca rica en minerals, i pot tenir els tres ingredients necessaris per a la vida tal com la coneixem: aigua líquida, elements químics essencials per als processos biològics i fonts d'energia que podrien ser utilitzats pels éssers vius.

La missió Cassini de la NASA ha revelat Encelado com un món actiu de guèisers gelats. La investigació recent suggereix que pot tenir activitat hidrotermal al seu fons oceànic, un entorn potencialment adequat per als organismes vius.

Naus de la NASA també han trobat indicis d'aigua als cràters en ombra permanent sobre Mercuri i la Lluna, que mantenen un registre d'impactes de gel a través del temps com a records criogènics.

MART VA PERDRE GRAN QUANTITAT DE LA SEVA AIGUA

Mentre que el nostre sistema solar pot semblar impregnat en alguns llocs, altres semblen haver perdut grans quantitats d'aigua.

A Mart, la nau espacial de la NASA ha trobat proves clares que el planeta vermell va tenir aigua a la seva superfície durant molt temps en el passat distant. El 'rover' 'Curiosisty' va descobrir un antic llit del riu que existia enmig de condicions favorables per a la vida tal com la coneixem.

Més recentment, els científics de la NASA utilitzant telescopis terrestres, van ser capaços d'estimar la quantitat d'aigua de Mart que s'ha perdut amb el pas dels eons. Van arribar a la conclusió que el planeta una vegada va tenir aigua líquida suficient per formar un oceà que va ocupar gairebé la meitat de l'hemisferi nord de Mart, en algunes regions que va arribar a profunditats de més d'1,6 quilòmetres). Però, ¿on se'n va anar l'aigua?

Alguns diuen que és als casquets polars de Mart i per sota de la superfície. També sembla que gran part de l'atmosfera primitiva de Mart va ser desposseïda pel vent de partícules carregades que flueixen del sol, que van fer que el planeta s'assequi. La missió MAVEN de la NASA està treballant en òrbita al voltant de Mart per aclarir-ho.

La història de com Mart es va assecar està íntimament lligada a la manera com l'atmosfera del planeta vermell interactua amb el vent solar. Les dades de les missions solars de l'agència --incloent-hi STEREO, Observatori de Dinàmica Solar i la planificada Solar Probe Plus-- són vitals per ajudar a entendre millor què va passar.

Notícies relacionades

"No hem d’enviar missatges a l’espai"

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

La comprensió de la distribució de l'aigua en el nostre sistema solar ens diu molt sobre com els planetes, les llunes, els cometes i altres cossos van formar fa 4.500 milions d'anys el disc de gas i pols que envoltava el nostre sol. L'espai més pròxim al Sol estava més calent i més sec que l'espai més lluny del Sol, que era prou fred perquè l'aigua es condensés.

La línia divisòria, anomenada la "línia de congelació," es va assentar al voltant de l'òrbita actual de Júpiter. Fins i tot avui dia, aquesta és la distància aproximada des del Sol a què el gel en la majoria dels cometes comença a fondre's i convertir-se en "actiu". El seu brillant aerosol allibera gel d'aigua, vapor, pols i altres productes químics, que es pensen que formen la base de la majoria dels mons del sistema solar exterior gèlid.