Edat d'or per a l'enginyeria genètica

L'enginyeria genètica viu una edat d'or. Els científics Juan Carlos Izpisúa, de l'Institut Salk de La Jolla (EUA), i Carlos Martínez, del Centre Nacional de Biotecnologia-CSIC, reconeixen que assisteixen a un "moment extraordinari" del qual haurien de participar els ciutadans, que paguen en gran part les seves investigacions. Izpisúa i Martínez intervenen aquesta setmana a Santa Cruz de Tenerife en la Conferència Internacional sobre Cèl·lules Mare i Immunitat, on han destacat que els canvis també són espectaculars en noves tecnologies i nous materials. En aquest fòrum es reflecteix la tremenda competència entre els investigadors de l'àrea, i es preveu que d'aquesta lluita intel·lectual en sorgeixin en els pròxims anys grans avenços en l'àmbit de l'enginyeria genètica. 

L'expresident del CSIC, Carlos Martínez, ha subratllat que el moment actual és històric, per la revolució que implica la utilització del genoma com a eina de la transmissió de la informació de la generació dels individus.

FONT DE TRASPLANTAMENTS

Per la seva part, Shoukhrat Mitalipov, l'investigador que va aconseguir les primeres cèl·lules embrionàries humanes per clonació, ha explicat al mateix fòrum que les cèl·lules aconseguides pel seu equip tenen característiques superiors a les aconseguides per altres grups. Shoukhrat Mitalipov ha indicat que estudia el comportament d'aquestes cèl·lules en una placa Petri, però també intenta veure si es poden usar des del punt de vista pràctic, com a font de trasplantaments.

Aquest investigador de la Universitat de Salut i Ciències d'Oregon, als Estats Units, ha destacat que la idea és intentar utilitzar aquestes cèl·lules per reemplaçar-ne d'altres en casos de malalties associades a mutacions en els gens mitocondrials.

MALALTIES MITOCONDRIALS

En els pròxims experiments s'intentarà comprovar la potencialitat d'aquestes cèl·lules en treballs en què també participarà Juan Carlos Izpisúa, que ha explicat que aquests dos grups d'investigació aborden les malalties mitocondrials des de punts de vista diferents.

Izpisúa treballa amb una tècnica paral·lela a la del grup de Mitalipov, amb l'objectiu de combinar les dues tecnologies i aprofitar l'experiència que el seu equip té en els senyals que permeten educar una cèl·lula pluripotent perquè es converteixi en específica.

Mitalipov ha afegit que, a més de treballar en aplicacions per intentar resoldre problemes associats a malalties mitocondrials, ho farà per resoldre els problemes d'embaràs de dones a partir d'una edat, en què es pot utilitzar el seu ADN per transferir-lo a l'ovòcit d'una altra dona donant jove, fertilitzar-la 'in vitro' i reimplantar per aconseguir una gestació "normal".

ENVELLIMENT

Notícies relacionades

Una dama, un capellà i un crim medieval: Cambridge resol un assassinat 700 anys després

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

Per Juan Carlos Izpisúa, el resum del treball del seu col·lega de la Universitat d'Oregon i el de molts altres grups d'investigació revela que l'enginyeria genètica viu un moment "realment extraordinari". Un moment en què, entre altres qüestions, es pot intentar manipular el genoma per curar malalties associades a l'envelliment, ha assenyalat Izpisúa, que opina que, com a societat, s'ha de reflexionar sobre el que aquests avanços suposen tant per a la medicina com per al funcionament social.

Carlos Martínez ha subratllat que els avenços són deguts al suport a la investigació i ha defensat que és necessari tenir una "ment oberta" i fer-ne partícip la societat. A més, ha afegit, s'ha d'advertir els països que si no recolzen les investigacions corren el risc de quedar exclosos dels avantatges que suposen.