Minsky: "Replicar la intel·ligència humana està al nostre abast"

El vell somni de construir un ordinador que raoni com les persones no està tan lluny. Marvin Minsky (Nova York, 1927), el pare de la intel·ligència artificial, va advertir ahir  que si no s'ha aconseguit encara és per falta de recursos econòmics. Va criticar que ara les investigacions estiguin només centrades en aplicacions concretes i va animar els governs a «pensar més a llarg termini» i invertir en una cosa que seria una nova i autèntica revolució, perquè «els ordinadors ens ajudarien a resoldre els problemes cada vegada més difícils que les nostres societats hauran d'afrontar».

Minsky fa dos dies que és a Madrid i, a pesar dels seus 87 anys, ha participat en rodes de premsa i en dos diàlegs amb els restants nou guanyadors del premi Fronteres del Coneixement, una espècie de tertúlia de savis. La seva intervenció en aquesta tertúlia va començar recordant com la Marina nord-americana inundava amb rius de diners els projectes d'investigació sobre la intel·ligència artificial de manera que «es produïa un descobriment rere un altre».

INTEL·LIGÈNCIA ECONÒMICA / Des de la dècada dels anys 80, no obstant, «s'ha perdut l'interès». «No he vist res que em sorprengui en aquest camp, es financen projectes a sis mesos vista, sense visió a llarg termini», va lamentar, i va llançar un irònic diagnòstic: «El que falta és intel·ligència econòmica».

Notícies relacionades

Treballar en excés pot alterar l’estructura cerebral i perjudicar des de la regulació emocional fins a la presa de decisions

La sonda espacial soviètica cau a l'oceà Índic després de mig segle en l'òrbita terrestre

A Minsky no li fa por que aquestes màquines tan intel·ligents com l'ésser humà puguin rebel·lar-se. «En qualsevol sistema nou hi ha coses impredictibles; és per això que s'han de dissenyar projectes amb riscos assumibles i amb canvis reversibles», va relativitzar. «I si tenen més preguntes, preguntin-les als polítics, a veure si tenen sort i els responen», va dir per acabar.

Durant l'acte d'entrega dels premis, el president de la Fundació BBVA, Francisco González, va destacar «la paradoxa que el públic valori i confiï en la ciència però a la vegada siguin molt pocs els científics coneguts per la població, en marcat contrast amb el que passa amb persones dedicades a activitats molt menys centrals per al benestar».