El pol del fred

El 10 d'agost del 2010, en plena nit austral, un tàlveg situat a l'Antàrtida, a prop de l'anomenat Dom Argus o Dom A, va registrar una temperatura de -93,2º, segons una estimació calculada a partir de dades obtingudes per satèl·lits de la NASA. No s'havia mesurat mai un fred semblant en el conjunt de la Terra.

El rècord no serà reconegut perquè no es va obtenir amb un termòmetre situat a l'interior d'una garita a dos metres d'altitud sobre el terra, tal com estableix l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), però ha omplert d'arguments els qui defensen que el pol del fred no es troba al costat de l'estació russa Vostok, com figura en tots els manuals, sinó en una regió situada a una altura superior i més lluny del mar. Concretament, en una serralada amb altures pròximes als 4.000 metres que s'alça a cavall del Dom A i el Dom F, dos promontoris de l'Altiplà Antàrtic de l'Est. A Vostok, una base científica habitada permanentment, s'hi va registrar -89,2º el 21 de juliol de 1983. I fins que ningú no digui el contrari, continuarà sent el rècord oficial.

Els satèl·lits de la NASA van obtenir registres similars a la mateixa zona durant l'hivern del 1997, el 2001, el 2003 i el 2004, fet que descarta un error d'interpretació, però garantir el resultat és difícil perquè no hi ha estacions que permetin comparar si els dies assenyalats van ser efectivament tan freds. «A Guinness li diria que no col·loqui la dada en el seu llibre de rècords perquè em penso que pròximament ho ajustarem encara més», va explicar Ted Scambos, científic en cap del Centre del Gel i la Neu dels EUA, al presentar el registre dels -93º en el recent congrés de la Unió Geofísica Americana. «Tot i això -va afegir-, estic segur que ja sabem on són els llocs més freds del planeta». Algunes estimacions indiquen que podria arribar-se a -100º.

Sensors per infrarojos

Els científics van fer el descobriment a l'analitzar uns mapes obtinguts durant els últims 32 anys per diversos satèl·lits, incloent-hi el nou Landsat 8, projecte conjunt de la NASA i el Servei Geològic dels EUA (USGS). Els equips de visió infraroja que porten a bord permeten inferir la temperatura des de la distància. De la mateixa manera, el sensor Modis del satèl·lit Aqua va calcular el 2005 que un paratge del desert de Lut, al sud-oest de l'Iran, havia registrat una temperatura de 70,7º. Tampoc va ser acreditat com a rècord.

Scambos i el seu equip van detectar en primer lloc temperatures extremadament fredes en un tram de gairebé 1.000 quilòmetres situat a les parts més altes de la serralada. La gran sorpresa, però, va sorgir quan, gràcies a la més alta resolució del TIRS, sensor infraroig tèrmic a bord del Landsat 8, es va observar que a les fondalades s'hi mesuraven temperatures encara més extremes.

Els investigadors creuen haver trobat el procés que justifica aquest comportament. Els dies clars i amb poca humitat, que són la norma a l'Antàrtida, el terreny es refreda a mesura que irradia la seva calor romanent a l'espai. Com explica la NASA en un comunicat, això crea una capa d'aire fred per sobre de la superfície de la neu i el gel. «Aquesta capa és més densa que l'aire relativament més calent que hi ha damunt seu -prossegueix-, i això fa que llisqui pel pendent poc profund d'aquests tàlvegs, on queda atrapat i el refredament continua».

Notícies relacionades

Els creadors dels llops gegants de Joc de Trons afirmen que són a prop de «tornar a la vida» els tigres de Tasmània

Fumata blanca i fumata negra: ¿com aconsegueix el Vaticà canviar el color del fum per anunciar l’elecció del nou Papa?

Ara, els aficionats als rècords esperen amb expectació dades d'una estació automàtica que la Xina va col·locar el 2009 a la zona de Kunlum, molt a prop del Dom A, i que es troba a 4.093 metres sobre el nivell del mar. L'any passat s'hi va registrar -82º, mentre que per la mateixa data Vostok es quedava en -79º.

Els pobles russos de Verkhoiansk i Ojmiakon, situats a la república de Iacútia, o Sakha, competeixen com l'indret habitat més fred de la Terra, tots dos amb -67,8º. La temperatura es va mesurar en anys remots -el 1892 i el 1933, respectivament-, però no hi ha res que convidi a sospitar-ne si es té en compte que pràcticament cada any s'hi superen els -55º. En canvi, fruit de la seva continentalitat extrema, els dos pobles acrediten al juliol temperatures superiors als 34º, cosa que suposa una amplitud tèrmica anual pròxima als 90º.