Etapa 11 del Tour de França 2022: recorregut, perfil i horari d’avui

Només una vegada el Tour de França ha pujat el Granon. És un mur tan peculiar, tan diferent, tan inaccessible, que la carrera l’ha vorejat des que el 1986 va enviar al seu cim el pilot.

Aquella ocasió va acabar amb victòria de l’espanyol Eduardo Chozas i va ser, també, l’últim dels 79 mallots que va vestir el francès Bernard Hinault en la seva carrera, superat pel seu company d’equip Greg Lemond, en el seu adeu a la volta francesa.

El Granon torna 36 anys després al recorregut, com a meta d’una etapa que començarà a Albertville, curta, amb 151,7 quilòmetres, però dura, amb 4.000 metres de desnivell positiu, sense parar, amb la successió dels bonics Lacets de Montvernier, el Télégraphe, el Galibier i l’ascensió final.

Sens dubte, una jornada decisiva per a la classificació general, un dia abans que el pilot afronti una altra marató alpina, amb arribada al mític Alpe d’Huez després d’haver ascendit, de nou, el Galibier i la Croix de Fer.

L’onzena etapa es jugarà sobre els núvols, amb els dos passos més alts del Tour. Durant un quart de segle, el Granon, amb els seus 2.413 metres va ser l’arribada més alta de la història de la carrera, fins que el 2011 va ser destronat per 29 metres pel Galibier.

Però l’arribada al Granon, una muntanya que sobrevola la vall de Serre Chevalier, fregant la frontera italiana, és massa particular perquè el Tour s’hagi aventurat més vegades a pujar-lo, obligat a convertir-lo en meta, ja que l’altre vessant no està asfaltat.

I perquè el seu perfil trenca amb l’establert, ja que Granon no és la clàssica pujada alpina, és més curta, tot just 11 quilòmetres, però sense parar d’ascendir, directe fins als núvols, amb tot just 200 metres de repòs i un pendent mitjà del 9,2%.

Com a comparació, l’Alpe d’Huez és més llarg, 13,8 quilòmetres, però també més estès, amb més zones de repòs als seus 21 revolts, per totalitzar un pendent del 8,3.

«És més dur que l’Izoard, el Tourmalet i el Galibier», afirma Chozas, l’únic home que, fins demà, té inscrit el seu nom en aquest cim, amb un asfalt irregular i rugós, que plana sobre un paisatge desèrtic, àrid, com si la vegetació renunciés a elevar-se allà on puja el Tour.

«És una etapa sense excuses, els pretendents a la general no tindran on amagar-se», assegura el patró del Tour, Christian Prudhomme, que assenyala que «no tots els ciclistes reaccionen igual a l’altura».

Granon serà la segona arribada en alt d’aquesta edició, després de La Planches des Belles Filles, però és la primera cita amb l’alta muntanya, on els organismes, a més de lluitar contra el pendent, hauran d’afrontar l’escassetat d’oxigen.

Les coses serioses comencen i si la primera part del Tour no ha ofert terreny per marcar grans diferències, l’onzena etapa pot començar a posar minuts allà on fins ara es compta en segons.

Per ara, el Granon només té una pàgina en la llegenda del Tour, però Lemond assegura que té potencial per convertir-se en un dels seus mites.

Hinault es mostra menys trempat quan es tracta de recordar aquella jornada que el francès, sempre orgullós, assegura que va córrer amb un genoll adolorit, cosa que li va impedir oferir tot el seu potencial.

Etapa 11: Albertville - coll de Granon, 151,7 km

Hora de sortida: 12.30 hores (10.30 GMT)

Hora prevista d’arribada: 16.54 hores (14.54 GMT)

Muntanya:

Lacets de Montvernier (2a): 3,4 km al 8,2 %, a 101,7 km de meta

Coll del Télégraphe (1a): 11,9 km al 7,1 % a 67,8 km

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Coll del Galibier (especial): 17,7 km al 6,9 % a 44,9 km

Coll de Granon Serre Chevalier (especial): 11,3 km al 9,2 %, a la meta.