Anar al contingut

Patrocina:

LA VUELTA ESPANYOLA

Enric Mas s'engrandeix a Andorra

El ciclista mallorquí guanya l'etapa reina d'una Vuelta que sentencia Yates i en la qual s'enfonsa el Movistar

Sergi López-Egea

Enric Mas s'engrandeix a Andorra

ANDER GILLENEA

Havia pujat a la Gallina un munt de vegades. Com a bon ‘andorrà’, el país on es va establir l’hivern passat, coneixia totes les muntanyes de l’etapa reina de la Vuelta com si fossin les carreteres que envolten el seu Artà natal, a Mallorca. I, per si fos poc, Enric Mas havia vist aquests últims dies repetits, una, dos, tres i les ocasions que fes falta, les imatges de la victòria d’Alejandro Valverde  el 2012, la primera vegada que es va pujar aquest cim. Sabia on, com i de quina manera havia d’atacar qui pogués aguantar-li a la pujada, en aquest cas ‘Superman’ López, per aconseguir una mica més que un triomf, una victòria carregada d’un futur meravellós, en una Vuelta on, aquest diumenge a Madrid, acompanyarà Simon Yates a la segona plaça del podi.

Divendres, a la Rabassa, va perdre la tercera plaça del calaix madrileny. Allà va pecar de conservador. Podia haver-se’n anat amb Steven Kruijswijk. Però va esperar massa. Ja era tard. Però es va ficar al llit al seu hotel d’Andorra tranquil, posant al seu ordinador el vídeo de Youtube amb el triomf d’un Valverde, que va entrar en crisi, que va perdre el podi, en una Vuelta on ha quedat en dubte la tàctica i les decisions que el seu equip, el Movistar, ha pres en carrera.

No obstant, ell sabia que l’etapa, la seva etapa, era la que acabava a la Gallina, la que va recórrer bona part dels cims andorrans, una jornada de muntanya russa, amb les pistoles carregades des del quilòmetre zero. Ell, com cada dia, va córrer sense equip, perquè el Quick Step està més preparat per a les clàssiques i per als esprints que per a les rondes per etapes. Però sabia que, malgrat els seus 23 anys, havia de ser un gos vell. El que no es va inquietar quan a Beixalis, l’Astana va començar a preparar l’atac de ‘Superman’. Ell a roda, que encara quedaven 38 quilòmetres per a meta. Ell pacient perquè sabia que les seves cames estaven preparades per triomfar, per desplaçar del podi Kruijswijk  i, tot i que li dolgués en l’ànima, també Valverde.

El tren de la victòria

I va veure el seu instant. Es va pujar al tren, a l’AVE que el conduïa cap a l’estació de la fama. Havia tornat a demarrar de nou a ‘Superman’. Quedaven 20 quilòmetres i Yates ja no va esperar més, un bon atac era la millor defensa. Ara o mai. Mas se’n va anar amb YatesMas va capturar ‘Superman’ Mas, amb el també sensacional escalador colombià (tercer del Giro i tercer de la Vuelta i l’any que ve com ell al Tour), se’n van anar cap a la glòria; tan forts, que ni tan sols Yates podia seguir-los.

Junts, però sense fiar-se de l’un a l’altre, van ser Mas i ‘Superman’Yates, distanciat, els marcava des de lluny. “Les cames ni les sentia”, però el cor li dictava al corredor britànic que no es passés ni un punt, que regulés, que era igual el triomf d’etapa, que aquest diumenge es proclamarà guanyador de la Vuelta; tres grans rondes per etapes i tres britànics a dalt de tot. El mai vist: Chris Froome (Giro), Geraint Thomas (Tour) i Yates, la Vuelta.

El drama de Valverde

Per darrere es produïa el drama. Valverde deia prou, una crisi bestial i a la seva muntanya. Que lluny de l’alegria amb què va pujar el 2012. Fins a la cinquena plaça de la general va baixar i amb la preocupació de saber com arribarà en dues setmanes al Mundial d’Innsbruck. El Movistar mai va tenir clara la seva direcció i ell, a poc a poc, es va cremar fent alhora d’home lliure que es reivindicava davant de Nairo Quintana, el presumpte líder, i sense necessitat d’això; gregari en les seves estones lliures i, per fi, amb els galons que va haver de portar des del primer dia. I si així hagués sigut, aquesta Vuelta hauria tingut una altra lectura per al Movistar.

“Soc Enric Mas, no soc Contador”

Mas, a la seva. A vigilar ‘Superman’ que no estava tan familiaritzat amb la Gallina, amb la Gallina de Mas. Al mateix lloc en el qual Valverde va atacar Purito i Contador el 2012, amb Froome trepitjant-los els talons, va posar la directa. Va prendre l’últim revolt com un veterà, tapant ‘Superman’  i impedint-li reaccionar. I va aixecar els braços. I fins i tot es va reivindicar després a preguntes dels periodistes: “Soc Enric Mas. No soc Contador”.

Totes les classificacions a lapàgina oficial de la Vuelta.