El Tinkoff deixa Contador a la ruïna

A Alberto Contador l'estan enviant al precipici. Si es compten les etapes de muntanya que li queden a aquest Tour (tres) i si s'afegeixen les que vindran l'any que ve, possiblement s'estaran contemplant els últims tocs de coratge d'un corredor insaciable, batallador, però que, a la vegada, de mica en mica, s'està cansant del ciclisme. Una vegada va dir que el seu problema era ser al lloc inadequat. Hi va ser quan va confiar en Manolo Saiz, després quan Johan Bruyneel li va col·locar Lance Armstrong a l'esquadra i, ara, aquest any, quan Oleg Tinkov, el milionari rus, que és l'amo del seu equip,  va acomiadar Bjarne Riis, el director en qui tenia confiança i l'únic, pel que s'està veient en aquest Tour, que era capaç de llançar un crit, que li fessin cas, en un Tinkoff-Saxo que ahir va demostrar que és un caos com a esquadra professional.

Contador vol deixar el ciclisme. Ja gairebé ni el captiven els contractes milionaris. Va anunciar a l'hivern la seva retirada amb dos anys d'anticipació i, possiblement, deu estar maleint haver allargat la seva carrera una altra temporada més, la del 2016. Més enllà serà un miracle. Contador no és ni Alejandro Valverde, el vell rocker que per fi pujarà al podi de París, ni Purito Rodríguez, que disfruta com un juvenil.

Ni tan sols Samuel Sánchez, l'únic que ahir li va oferir ajuda durant el descens d'Allos que Contador va realitzar amb una bici que ni era de la seva talla, ni tenia la geometria que a ell li agrada; els frens en una posició diferent, el seient sense la mesura adient, una bicicleta amb la qual no se sentia segur, la de Peter Sagan, que sí que el va auxiliar de forma correcta quan a Contador li va derrapar la roda del darrere i es va donar un cop contra l'asfalt. Fins que no va acabar la baixada no va poder recuperar la bici de recanvi. Però, aleshores, en una etapa en què ell va mirar d'atacar a 73 quilòmetres de meta, segurament més amb el cor que amb el cap, i sobretot amb les cames, ja tenia Chris Froome, l'inqüestionable líder, la parella del Movistar (Nairo Quintana i Valverde) i el recuperat Vincenzo Nibali a més de dos minuts.

Notícies relacionades

«¡Vinga, vinga, anem!»

Fa 22 anys Induráin va dir prou

L'ERROR / El Tinkoff va tornar a ser un desastre, a l'estil del que es va veure al maig, quan Contador va guanyar el Giro sense equip. ¿Què feia el corredor polonès Rafal Majka fugat, davant de Contador en el descens d'Allos i en la pujada a Pra Loup? Res. Absolutament res. Ni guanyaria l'etapa, ja que se li havia escapat el barbut alemany Simon Geschke, ni quedaven punts per recollir a la muntanya, per si pensava tornar a guanyar la classificació que es va emportar l'any passat. «Jo anava al davant i ningú m'ha dit que m'aturés. Si m'ho haguessin dit ho hauria fet». Així es va defensar Majka, una versió amb discrepàncies al seu equip, ja que, segons una altra tesi, el director Steven de Jongh li va ordenar que s'aturés i esperés Contador. Ni cas.

Contador té el Tour ben difícil amb un Froome amb més energia i, sobretot, amb un gran equip, l'Sky. I té fins i tot complicat el podi davant la fermesa de Quintana i Valverde, a la grande boucle de la seva vida. Però, sobretot, amb l'organització del Movistar, equip que sí que va enviar gregaris per davant (Gorka Izagirre i José Herrada) que després van esperar i van ajudar els caps, en una correcta lectura dels manaments del ciclisme, els que s'han escrit des d'èpoques de Fausto Coppi o Jacques Anquetil, unes regles amb les quals ahir van torejar Contador. Ell és inconformista, com va dir dimarts, però entre els uns i els altres l'estan condemnant a la retirada.