INVESTIGACIÓ

Policia i Guàrdia Civil van tenir un pla per la presa del Parlament i detenir Puigdemont

300 agents ensinistrats en detenir terroristes i alliberar ostatges anaven a entrar per terra, aire i les clavegueres si declarava la independència i s'atrinxerava allà

Un informe dels Mossos va advertir que forces de seguretat de l'Estat podrien "clausurar" el Parlament i detenir polítics

undefined40491507 barcelona  barcelon s   10 10 2017    politica    referendum181021165733

undefined40491507 barcelona barcelon s 10 10 2017 politica referendum181021165733 / DANNY CAMINAL

3
Es llegeix en minuts
Luis Rendueles
Luis Rendueles

Redactor

Especialista en sucesos, investigació

ver +
Juan José Fernández

El dispositiu policial enviat per Interior a Catalunya a la tardor del 2017 va tenir entre els seus plans operatius per entrar al Parlament si Carles Puigdemont i el seu Govern s’“enrocaven” allà després d’una declaració unilateral d’independència (DUI). La previsió no va passar del nivell de planejament, però sí que es va explicar a part del personal policial en la setmana prèvia a la declaració (i suspensió), el 10 d’octubre, de la independència de Catalunya, segons confirmen EL PERIÓDICO diversos dels agents que anaven a participar en aquest operatiu "de contingència".

«Va ser en un brífing al barco (un dels que allotjaven policies i guàrdies civils). Un matí, abans d’entrar de servei, ens van donar una explicació curta de què podia passar. Si Puigdemont i la resta declaraven la independència, s’atrinxeraven al Parlament i la gent acampava al parc, hauríem d’actuar". Així recorda un dels policies implicats com se’ls va anunciar que havien d’estar disponibles per a una possible operació de risc: la presa del Parlament per detenir els dirigents del Govern.

'Neteja' de manifestants

Un altre agent, antiavalots de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP), recorda que va comentar aquest escenari amb col·legues dels GEO. El pla de contigència incloïa la participació de cinc grups de les UIP (50 policies cada un). La majoria ja havien actuat l’1-O. Aquesta vegada, la seva missió seria "netejar" el parc de la Ciutadella de manifestants acampats a l’entrada del Parlament com a la plaça de Maidán ucraïnesa, un dels escenaris previstos pels serveis d’informació.

Després, els GAR (Grups d’Acció Ràpida) de la Guàrdia Civil, que actuen a l’estil comando i que l’octubre de 2017 tenia desplaçats 300 agents a Catalunya, serien els encarregats d’entrar al Parlament i detenir els polítics tancats allà.

Un guàrdia que va estar en alerta aquelles setmanes recorda que "el pla tenia diversos escenaris detallats, també l’entrada amb helicòpters de membres de l’UEI (la Unitat Especial d’Intervenció) i els GEO de la Policia baixant en escala al terrat del Parlament". Són grups d’elit que han participat en assalts a pisos que allotjaven terroristes o ostatges.

Simultàniament, l’entrada es faria també sota terra. Una quinzena de policies del Grup d’Operacions Especials (GOES) disposaven dels plans de les clavegueres d’aquesta zona de Barcelona. Els va assessorar la Unitat de Subsol de la Policia.

Punts febles

Una part dels accessos al Parlament va ser inclosa per experts de la Guàrdia Civil en una llista de llocs «mal vigilitats» per als esdeveniments que estava vivint Catalunya.

Fonts de l’institut armat relaten com al començament no es concedia entitat a les amenaces d’independentistes radicals en xarxes socials sobre accions per "controlar el territori" però, el 5 d’octubre, una declaració de la diputada de la CUP Eulàlia Reguant sobre la necessitat d’ocupar infraestructures va canviar aquesta percepció.

A més de la tàpia de la Ciutadella, especialistes de la Guàrdia Civil van assenyalar punts febles de l’aeroport del Prat, centres de coordinació de transports, oficines de la Policia Nacional a Girona i passos fronterers.

Assabentats a Sant Jaume

En total, l’operació d’entrada al Parlament anava a mobilitzar 300 policies i guàrdies per detenir Puigdemont i els seus consellers si finalment es produïa l’escenari previst, entre d’altres, pels serveis d’intel·ligència: que després de la DUI, Puigdemont i la resta s’atrinxeressin a la cambra.

Aquesta previsió va arribar a orelles del Govern. Un informe de la Comissaria General d’Informació dels Mossos va recollir el 27 de setembre de 2017 possibles escenaris posteriors a una DUI. El document advertia que "l’Estat espanyol reaccionaria de forma molt contundent", fins i tot amb "l’estat de setge recollit a la Constitució espanyola", i augurava una possible "ocupació permanent del parc de la Ciutadella per evitar que les FCS (forces i cossos de seguretat) clausurin el Parlament o aturin a les autoritats", la qual cosa "podria acabar amb episodis d’enfrontaments greus amb les FCS".

Notícies relacionades

Una font pròxima a Puigdemont afegeix EL PERIÓDICO que, a més, un dels seus consellers va traslladar al president de part del Govern espanyol que podria donar-se aquesta possibilitat:  "Van arribar a témer que els anaven a detenir al Parlament".

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va assegurar el novembre del 17 que l’Estat els va amenaçar amb «sang i morts al carrer» si declaraven la independència. Al Tribunal Suprem, Rovira va matisar que va ser Puigdemont qui li va traslladar aquesta possibilitat. Un any després, aquesta font pròxima a Puigdemont assegura que ell va decidir suspendre la DUI "per evitar un escenari de violència policial als carrers encara pitjor que el de l’1-O".