Així seran les vinyes del futur: viticultura regenerativa contra el canvi climàtic

Coincidint amb el Dia Mundial de La lluita contra la Desertificació i la Sequera, que se celebra cada 17 de juny i que aquest any s’ha centrat en la transformació de les terres degrades en terres sanes, Família Torres ha organitzat el I Simposi de Viticultura Regenerativa. El certamen ha comptat amb la presència de prestigiosos experts nacionals i internacionals, que han explicat en què consisteix l’agricultura regenerativa i han apressat a accelerar la transició cap aquest model que ha demostrat ser molt beneficiós des del punt de vista ambiental en l’actual context climàtic i també té beneficis econòmics.

«L’agricultura convencional destrueix en cinc anys el sòl que la naturalesa tarda 40 anys a crear», ha advertit Francesc Font, enginyer tècnic agrícola especialitzat en agricultura regenerativa i soci d’Agroassessor Consultors Tècnics. En canvi, «l’agricultura regenerativa contribueix a la fixació de carboni –i per tant, a mitigar la crisi climàtica-, torna la vida al sòl i a l’entorn –i per tant fomenta la diversitat– i frena l’erosió», ha assenyalat l’agricultor, que predica amb l’exemple a les finques familiars.

Alimentar el sòl

Aquest model agrari es basa «en cultivar el sòl i en alimentar-lo perquè aquest, al seu torn, pugui nodrir els cultius que allotja», ha explicat Font. Pilar Andrés, investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i experta en biodiversitat del sòl, parla de sòls literalment vius: «Són un complex ecosistema de microorganismes que juguen un paper crucial en el cicle del carboni i la fertilitat de la terra». Andrés ha especificat que «en un metre quadrat de sòl, a tres metres de profunditat, hi ha més carboni (de mitjana mundial) que a tota la columna de vegetació i de tota l’atmosfera superior».

Per Miquel Torres Maczassek, director general i cinquena generació de Família Torres, «la viticultura regenerativa és l’únic model que té com a eix principal la captació de carboni als sòls, i cal potenciar aquesta funció dels sòls per contenir la crisi climàtica i ajudar el planeta a recuperar-se».

En el seu discurs de benvinguda, l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, ha instat a combatre el canvi climàtic «perquè si no ho fem les seves conseqüències seran terribles». La sessió s’ha celebrat al Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, ubicat a Vilafranca del Penedès, i ha sigut retransmesa per streaming.

Més producció malgrat la sequera

Al llarg de la jornada, s’han explicat diversos casos pràctics i els seus resultats. Darren Doherty, fundador de Regrarians i consultor i formador internacional en agricultura regenerativa, ha demostrat que aquest tipus de cultius no estan disputats amb la qualitat. «Estem treballant en una vinya a Austràlia occidental el cabernet de la qual està entre els 100 millors vins del món», ha afirmat. També a Austràlia, James Sweetapple, viticultor, enòleg i propietari de Cargo Road Wines, ha destacat que l’agricultura regenerativa, que va adoptar fa 10 anys, li ha permès «augmentar la producció en un 11,24% malgrat que el país estava travessant la pitjor sequera en 100 anys».

Per part seva, Miquel Torres Maczassek ha comentat que «la resiliència de la viticultura regenerativa transfereix al vi més consistència. El vi reflecteix millor la fertilitat del sòl i, en anys de sequera, podem obtenir vins més elegants, també».

Augment dels beneficis econòmics

Allan Savory, ecòleg impulsor del maneig holístic i president i fundador del Savory Institute, ha explicat els resultats d’un estudi de la Universitat Estatal d’Ohio sobre els primers grangers que Savory va formar a la seva arribada al país: «En aquell moment, als Estats Units, hi va haver més de 600.000 famílies grangeres que van fer fallida, mentre que els qui van adoptar aquest tipus de gestió havien aconseguit augmentar els seus beneficis en un 300% de mitjana».

Miquel Torres Maczassek ha anunciat que estan impulsant «la transformació de 500 hectàrees de vinya ecològica a Catalunya cap a un model regeneratiu que permeti crear de nou vida als sòls i regenerar-los, imitant la naturalesa, des d’una concepció holística de la terra». El compromís amb la viticultura regenerativa permetrà al celler continuar reduint les seves emissions i poder arribar a la neutralitat de carboni abans del 2050.

Una futura associació de viticultura regenerativa

El director general de Família Torres també ha avançat que s’està treballant en la creació d’una associació de viticultura regenerativa, juntament amb AgroAssessor i altres cellers, per compartir informació i experiències i que serveixi de punt de trobada per a viticultors i agricultors que estiguin treballant amb un model de gestió regeneratiu o estiguin disposats a emprendre aquest camí.

En un debat moderat per la periodista especialitzada en medi ambient Cori Calero, Josep Ramon Sainz de la Maza, assessor en agricultura regenerativa, i Manel Badía, expert en disseny de línia clau (Keyline) i en maneig holístic, han posat èmfasi en la importància de donar a conèixer aquest model i en la realització de formacions per superar les reticències al canvi.

Notícies relacionades

Josep Roca: «Cada plat té un cava que l’espera»

L’oferta de vins a copes: malament, per Pau Arenós

El missatge més urgent ha sigut el llançat per James Sweetapple: «Comenceu ara, sisplau. No dubteu, comenceu ara. Us estalviareu diners, estalviareu en despeses de producció, ajudareu a la conservació del vostre entorn natural, que al seu torn ajudarà a la conservació de l’entorn natural dels nostres fills. Si comenceu ara i ho penseu amb deteniment, podreu canviar la vostra terra bastant ràpidament i sereu més feliços, i el vostre futur serà més feliç. I junts aconseguirem que el nostre planeta sigui més feliç. Per tant, comenceu ara».

A la clausura de la sessió, la directora general d’Agricultura i ramaderia de la Generalitat de Catalunya, Elisenda Guillaumes, ha assegurat que «el futur serà regeneratiu o no serà» i ha anunciat que el departament «acompanyarà els ramaders i agricultors en aquesta transformació».