L’OTAN creu que l’Iran ha perdut més de la meitat dels seus míssils

En els tres primers dies del conflicte dels EUA i Israel contra l’Iran, el país atacat va respondre amb fins a 600 míssils a objectius en tot el golf Pèrsic i àrea adjacent. Ara va passar d’una mitjana de 200 llançaments diaris a 20. Són dades que s’avaluen en la missió OTAN de protecció de la base aèria turca d’Incirlik com a indicador de l’estat de la capacitat missilística iraniana, informació que tenen també les Forces Armades espanyoles.En els tres primers dies del conflicte dels Estats Units i Israel contra l’Iran, el país atacat va respondre amb fins a 600 míssils a objectius en tot el golf Pèrsic i àrea adjacent. Ara ha passat d’una mitjana de 200 llançaments diaris a una mitjana de 20. Són dades que s’avaluen a la missió OTAN de protecció de la base aèria turca d’Incirlik com a indicador de l’estat de la capacitat missilística iraniana, com a partícips de la defensa de la que és alhora objectiu de Teheran i base aèria clau per a l’Aliança Atlàntica.

La dada transcendeix exempta d’interpretació i es presta a percebre l’arsenal iranià mig buit o mig ple. Segons els comunicats del Pentàgon sobre l’estat de la seva ofensiva al Golf, després dels atacs aeris d’Israel i els EUA, Teheran ja té menys de la meitat de la capacitat d’atacar amb míssils. Els militars espanyols són més prudents en aquest balanç.La dada transcendeix exempt d’interpretació, i es presta a percebre l’arsenal iranià mig buit o mig ple. Segons els comunicats del Pentàgon sobre l’estat de la seva ofensiva al Golf, després dels atacs aeris d’Israel i els Estats Units, Teheran ja té menys de la meitat de la capacitat d’atacar amb míssils. Però els militars espanyols són més prudents en la lectura d’aquest balanç.

Ahir, en una videoconferència amb la ministra de Defensa, Margarita Robles, al quarter general del Comandament d’Artilleria Antiaèria de l’Exèrcit, els caps del contingent que opera la bateria de míssils Patriot desplegada per Espanya per a la defensa d’Incirlik li van transmetre l’"enorme risc que s’enquisti" la guerra de l’Iran, ja que "el nombre de trets de míssils balístics, de míssils de creuer i drons és molt important, amb una mitjana molt elevada cada dia".Aquest dilluns, en una videoconferència amb la ministra de Defensa, Margarita Robles, al quarter general madrileny del Comandament d’Artilleria Antiaèria Antiaèria de l’Exèrcit, els caps del contingent que opera la bateria de míssils Patriot desplegada per Espanya per a la defensa d’Incirlik li han transmès l’"enorme risc que s’enquisti" la guerra de l’Iran, –ha explicat la ministra–, ja que "el nombre de trets de míssils balístics, de míssils de creuer i drons és molt important, amb una mitjana molt elevada cada dia".

Un oficial expert espanyol de la defensa antiaèria considera que el que l’Iran hagi reduït els seus trets no necessàriament significa que hagi perdut el seu arsenal: "Si vol continuar sent una potència activa a la regió, voldrà guardar part dels seus míssils". No se sap del cert quant èxit van tenir els EUA i Israel en la destrucció d’instal·lacions de míssils de l’Iran, ni tampoc si estan totes les seves sitges localitzades.Un oficial expert espanyol de la defensa antiaèria considera que el que l’Iran hagi reduït els seus trets no necessàriament significa que hagi perdut el seu arsenal: "Si vol continuar sent una potència activa a la regió, voldrà guardar part dels seus míssils com a element de poder", sospita, traduint una altra de les lectures que es fan a l’OTAN. No se sap del cert quant èxit han tingut els Estats Units i Israel en la destrucció d’instal·lacions de míssils de l’Iran, ni tampoc si estan totes les seves sitges localitzades.

Elsaliats comparteixen la impressió que, si bé l’Iran podria haver perdut bona part dels seus míssils i gairebé tota la seva capacitat de fabricar i reposar nous coets balístics, no ha passat el mateix amb les seves reserves de drons Sahed, que imita Rússia amb llicència de Teheran per als seus atacs a Ucraïna, ni amb la seva capacitat de muntar-los. N’hi ha prou amb impressores 3D, la qual cosa permet distribuir la producció en enclavaments secrets per tota la seva geografia.Els aliats comparteixen la impressió que, si bé l’Iran podria haver perdut bona part dels seus míssils i gairebé tota la seva capacitat de fabricar i reposar nous coets balístics, no ha passat els mateix amb les seves reserves de drons Sahed –de patent iraniana, els que imita Rússia amb llicència de Teheran per als seus atacs a Ucraïna– ni amb la seva capacitat de muntar-los. N’hi ha prou amb impressores 3D, sense grans factories, cosa que permet distribuir la producció en enclavaments secrets per tota la seva extensa geografia.

Aquests drons en mans de l’Iran arriben ràpidament als 150 quilòmetres, la major part de les vores dels golfos Pèrsic i d’Oman, i tenen en el seu rang d’autonomia tot el mar Roig, a 1.600 quilòmetres de Teheran. Per la seva velocitat màxima, 185 quilòmetres per hora, són aparells no tripulats fàcilment abatibles per les defenses nord-americanes i israelians, però el seu ús massiu pot saturar aquestes defenses, com ja va passar amb l’atac recent de l’Iran contra els voltants del centre d’investigació atòmica israeliana del Nègueb.Aquests drons en mans de l’Iran assoleixen ràpidament els 150 quilòmetres, o sigui, la major part de les dues vores dels golfos Pèric i d’Oman, i tenen en el seu rang d’autonomia tot el mar Roig, a 1.600 quilòmetres de Teheran. Per la seva velocitat màxima, 185 quilòmetres per hora, són aparells no tripulats fàcilment abatibles per les defenses nord-americanes i israelians, però –i aquesta és una clau tàctica– el seu ús massiu pot saturar aquestes defenses, com ja ha passat amb l’atac recent de l’Iran contra els voltants del centre d’investigació atòmica israeliana de Neguev. L’altra clau és l’enorme diferència entre el cost de l’amenaça, 40.000 euros, i el de la resposta: míssils de fins a tres milions d’euros.L’altra clau, estratègica i més important, és l’enorme diferència entre el cost de l’amenaça, 40.000 euros, i el de la resposta: míssils de fins a tres milions d’euros, cosa que importen avui els coets antimisil i antiaeronave Patriot.

Sota terra

No hi ha informació oberta de quants drons Sahed poden estar en mans de l’Iran, ja que la xifra pot canviar de dia en dia per la facilitat de la seva fabricació. La sospita que aquest muntatge es fa en instal·lacions subterrànies, difícils de detectar per als EUA i Israel, és la mateixa que gira entorn de l’estoc de míssils balístics i de creuer de l’Iran, que podria guardar importants reserves sota terra. Ha transcendit l’ús de bombes de gran capacitat de penetració per part dels EUA per atacar les centrifugadores del programa nuclear iranià, però no la seva ocupació contra sitges de drons i míssils.No hi ha informació oberta de quants drons Sahed poden estar en mans de l’Iran actualment. Entre altres raons, perquè la xifra pot canviar de dia en dia per la facilitat de la seva fabricació. La sospita que aquest muntatge es fa en instal·lacions subterrànies, molt difícils de detectar per als Estats Units i Israel, és la mateixa que gira entorn de l’estoc de míssils balístics i de creuer de l’Iran, que podria guardar importants reserves sota terra. Ha transcendit l’ús de bombes de gran capacitat de penetració per part dels EUA per atacar les centrifugadores del programa nuclear iranià, però no la seva ocupació contra sitges de drons i míssils.

Abans d’aquesta guerra, segons dades del think tank independent CSIS (Centre d’Estudis Internacionals i Estratègics) que tenen el Comandament d’Artilleria Antiaèria Antiaèria espanyol i la Unitat de Defensa Antiaèria Patriot a Turquia, l’Iran tenia el més gran i més variat arsenal de míssils a l’Orient Mitjà. Es tracta de coets tàctics i de creuer de cinc rangs d’abast, des dels 600 quilòmetres dels Quds1 i Ya-Ali, fins als 2.000 quilòmetres del míssil balístic Sejil i el seu antecessor, el Ghadr.Abans d’aquesta guerra, segons dades del think tank independent CSIS (Centre d’Estudis Internacionals i Estratègics) que manegen el Comandament d’Artilleria Antiaèria Antiaèria espanyol i la Unitat de Defensa Antiaèria Patriot espanyola a Turquia, L’Iran tenia el més gran i més variat arsenal de míssils a l’Orient Mitjà. Es tracta de coets tàctics i de creuer de cinc rangs d’abast, des dels fins a 600 quilòmetres dels Quds1 i Ya-Ali, fins als 2.000 quilòmetres del míssil balístic Sejil i el seu anteceros, el Ghadr.

En aquesta àrea d’abast hi ha tota l’Índia, la península Aràbiga, Israel, Jordània, Síria i l’Iraq; també Turquia, el mar Roig, el mar Negre, el Caspi i el Mediterrani oriental, i part dels Balcans, Grècia i Egipte. El llançament d’aquests coets és perceptible pels satèl·lits dels països membres de l’OTAN i rastrejable des de la base alemanya de Rammstein amb les dades de radars de Polònia, Romania i Turquia.En aquesta àrea d’abast hi ha tota l’Índia, tota la península Aràbiga, tot Israel, Jordània, Síria i l’Iraq; també tot Turquia, tot el mar Roig, el mar Negre, el Caspi i el Mediterrani oriental, i tot Ucraïna i bona part dels Balcans, Grècia i Egipte. El llançament d’aquests coets és perceptible pels satèl·lits dels països membres de l’OTAN, i rastrejable des de la base alemanya –d’ús també nord-americana de Rammstein– amb les dades de radars de Polònia, Romania i Turquia.

Notícies relacionades

Brussel·les urgeix els països de la UE a omplir els seus dipòsits de gas

Defensa preveu un "enorme risc d’enquistament"

Entre els míssils de menys i més abast de l’Iran es troben 15 models diferents, segons el recompte del CSIS. Per als balístics d’alta cota, que ascendeixen per sobre dels 30.000 metres, el que preocupa qualsevol quarter general de defensa antiaèria no és el llançament, sinó la seva caiguda, quan es troba en la trajectòria descendent de la seva típica el·lipse, arribant a velocitats fins a 20 vegades superiors a la del so.Entre els míssils de menor i els de més abast de l’Iran hi ha 15 models diferents, segons el recompte del CSIS. Per als balístics d’alta cota, els que ascendeixen per sobre dels 30.000 metres d’altura, el que preocupa qualsevol quarter general de defensa antiaèria no és el llançament, sinó la seva caiguda, el moment en què està en la trajectòria descendent del seu típica elipse, i arriba a velocitats fins a 20 vegades superiors a la del so.

Ahir va certificar la ministra Robles que part de l’arsenal iranià podria estar en mans de proxys a la regió, principalment Hezbol·là al Líban i els houthis del Iemen.Aquest dilluns ha certificat la ministra Robles, després de la seva visita al Comandament d’Artilleria Antiaèria, part de l’arsenal iranià podria estar en mans de proxys a la regió, entenent-se com a tals, principalment, Hezbol·là al Líban i els houthis del Iemen.