Tragaldabas: un restaurant on et pots convertir en golafre

Tragaldabas et pot convertir en un golafre. No, no és un embarbussament. És una realitat. Perquè aquest restaurant bufó de l’esquerra de l’Eixample (Mallorca, 96) té la virtut de preparar molts plats que són pura temptació i que poden fer caure qualsevol gurmet en «un apetit insaciable»», tal com defineix el DIEC el terme ‘golafre’ (traducció al català de ‘tragaldabas’). 

La mà talentosa i el caràcter pròxim de Pablo Romero, propietari i xef de l’establiment que es va forjar en cases tan il·lustres com ara Via Veneto, Evo, Neichel i Igueldo, i que va treballar cinc anys a Londres i un a Sydney, es nota a cada plat, en cada suggeriment (que canvia cada dijous). Juganers, divertits, saborosos... Cuina de (bon) producte a preus ajustats que respon a una màxima: prohibit avorrir.

Picades d’ullet que donen vida

I no, no avorreix amb les picades d’ullet que donen vida a plats omnipresents a totes les cartes. La seva ensaladilla russa porta pop i ‘kimchi’, i és densa i picant.

El seu caneló, d’ànec amb beixamel trufada, és tan bo que fins i tot Gaig li faria un lloc al podi dels millors de la ciutat.

Les potes de llamàntol a l’andalusa amb patates palla i ou ferrat és un original i cruixent homenatge a un plat tan balear, ara que el cos demana platja i xiringuito.

Selecció de formatges

I amb el déntol a la brasa amb patates a rodanxes i sofregit d’all i bitxo, Romero porta a col·lació el seu bagatge de cuiner clàssic i solvent, que el té, per jove i descarat que sigui a les seves altres receptes: un peix sucós i servit en el punt de cocció ideal.

Notícies relacionades

4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern

Dotze cellers d’abans i d’ara on menjar bé a Barcelona

I, per rematar, una selecció de formatges, aquesta raresa que tan poc s’estila a la ciutat i que, tanmateix, tan agraïda resulta. 

Tragaldabas, benvingut(s).