El comensal solitari molesta, per Pau Arenós

Només cal fer un volt un migdia qualsevol pels bars de menú per comptar les unitats de tristesa.

El bar i el restaurant de diari donen un servei que és social, tot i que la seva existència es basi a proporcionar guanys a l’amo. I, no obstant, és un lloc que, si desaparegués, trobarien a faltar, entre altres col·lectius, les persones grans, ja que allà hi troben aliment a un preu possible, trenquen amb la rutina i socialitzen, tot i que sigui amb el cambrer.

D’altres mengen en soledat per gust, per dedicar-se un temps a si mateixos, interrompre per uns instants les fatigues de la feina i llegir, no ho sé, el diari, o un llibre o el mòbil, i els seus esclats: tots som ja conills enlluernats pels fars d’un cotxe.

Alguns estan de viatge a ciutats desconegudes i la cadira sense companyia és obligatòria.

En general, el comensal solitari és un empipament. Potser per això van inventar la barra.

Ocupa una sola plaça, quan al mateix lloc n’hi cabrien dues o tres o quatre, segons com l’establiment manegi l’espai.

Vaig escriure a ‘La tapa com a engany’ que molts restauradors prefereixen el plat compartit perquè per la mateixa ració cobren un preu més alt. Qui reserva sense aliats s’exposa a pagar de manera excessiva.

En alguns llocs, per amortitzar espai i temps, conviden desconeguts a compartir taules, cosa que em sembla una agressió a la intimitat. Tot i que per a d’altres sigui un antídot contra el desemparament.

Aquestes setmanes hem publicat a ‘Cata Mayor’, junt amb Javier Sánchez, diferents reportatges que qüestionen o difereixen de la ‘normalitat’: sobre menjar sol, sobre menjar amb criatures a restaurants gastronòmics, sobre els contratemps dels comensals cecs.

Notícies relacionades

Jordi Vilà obre un restaurant en un hotel de luxe de la Costa Brava

Nandu Jubany traurà partit a la seva granja de vaques amb una cadena d'hamburgueseries pròpia

En queden molts d’altres, que anirem explicant, com l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda o la comunicació amb les persones sordes.

El restaurant és, hauria de ser, un lloc per a tothom.