Les empreses dedicades a la captura de senglars reclamen participar en l’operatiu de Collserola: «Ens vam oferir i no vam obtenir resposta»

Aquestes tres fórmules es recolzen sempre en els drons equipats amb cambra tèrmica, capaços de detectar la presència de senglars. La feina, avui dia, la duen a terme sobretot els Agents Rurals. Però també alguns agents de la Guàrdia Civil participen en el dispositiu. Els que ja han deixat d’actuar fora del perímetre, a les zones adjacents, són els caçadors.

Malgrat que el Govern treballa en la possibilitat d’estendre la temporada de caça, els grups de caçadors no estan disposats, de moment, a continuar realitzant batudes si no tenen incentius econòmics a canvi. Es pot assenyalar que les colles de caça mai han arribat a actuar a la zona zero, ja que les batudes amb gossos tenen el risc que els animals es dispersin i surtin del territori limitat pels bloquejos als passos de fauna.

Xarxa suspesa

En aquest context, les empreses especialitzades en la captura de senglars s’erigeixen com una alternativa més que es pot incorporar en el sistema. Enric Ullar, de la companyia Estrateko, va idear un sistema per capturar diversos exemplars que de moment no s’està utilitzant en la contenció de la pesta porcina africana. «El nostre mètode és més efectiu i menys nociu per als senglars que els assetjats tipus Pig Brig", assegura.

L’artefacte consisteix en una xarxa suspesa que se situa en un lloc on es posa menjar durant diversos dies consecutius. A través d’una aplicació informàtica, els treballadors fan caure la xarxa quan el grup d’animals es troba just a sota. «En el cas dels assetjats Pig Brig, una empresa americana, has de deixar-los durant diversos dies a la zona perquè els senglars s’acostumin i s’atreveixin a entrar», comenta Ullar. «En canvi, el nostre sistema és molt més ràpid i net, ja que muntem la xarxa un dia i aquella mateixa nit fem la captura», remarca. A més, afirma que els animals pateixen menys.

Contractes municipals

Fa anys que empreses locals com Estrateko i Astrovet actuen en diversos municipis catalans per evitar que els senglars entrin a la zona urbana. En el cas d’Estrateko, feia anys que estaven contractats per l’Ajuntament de Barcelona. No obstant, després de la declaració del brot de pesta porcina, no se’ls va renovar el contracte. «Nosaltres vam oferir els nostres serveis a la Generalitat per si volien comptar amb nosaltres, però no vam obtenir cap resposta», explica Ullar. L’especialista considera que les companyies locals podrien ser una eina més que se sumés a l’operatiu liderat pel Govern. Però de moment, no ha sigut així.

Notícies relacionades

La UE endureix les normes per als propietaris de gossos i gats: el nou requisit obligatori que arriba a l’abril

Onada de festes 'chemsex' a la Catalunya Central per Setmana Santa

«Hem demostrat un grau d’experiència i perícia molt elevat: els resultats a Collserola són exitosos», destaca Ullar en conversa amb aquest diari. A Barcelona, durant els últims anys es va reduir un 70% el nombre d’incidències causades per senglars. «Podíem arribar a capturar vuit senglars cada nit», recorda. Dirigents d’altres companyies especialitzades en la gestió de fauna salvatge consultades per EL PERIÓDICO coincideixen amb el punt de vista del responsable d’Estrateko i reclamen ser part de l’operatiu.

La Generalitat s’ha proposat pràcticament erradicar els senglars a Collserola. No obstant, encara queden centenars d’exemplars a la zona, amb potencial per propagar el virus. On gairebé ja no es detecta presència de senglars és a la zona de Bellaterra, el nucli més concret en el qual es van trobar els primers positius.