Quaranta-quatre restaurants nous de Barcelona que no et pots perdre | MAPA

Pots consultar la ubicació de cada local al mapa interactiu que veuràs unes línies més a baix.

---

Ah-Un

Ah-Un (inaugurat fa un parell de mesos al carrer de Balmes, 55) ve a recordar-nos, per exemple, que al Japó els agrada la barbacoa tant com a nosaltres. ‘Yakiniku’, es diu, i pot ser de gas o de carbó (en aquest cas, es diu ‘robata’). ¿I què es menja allà? Doncs el que et poses a la ‘yakiniku’. I això t’ho expliquem a la crònica de la nostra visita a Ah-Un.

---

Alapar

Jaume Marambio i Victoria Maccarone creuen la cuina mediterrània amb l’asiàtica al lloc on va estar Pakta (Lleida, 5). No és Pakta, és clar, però el japonès continua sobre la vaixella, barrejat amb el català, amb «el mediterrani», prefereix el cuiner. Aquesta és una ‘izakaya’ o taverna amb sabor a fricandó. Això és el que va menjar el nostre cronista gastronòmic, Pau Arenós, a Alapar.

---

Amar

Rafa Zafra i els seus socis ressusciten el senyorial i imponent menjador de l’antic Ritz (Gran Via de les Corts Catalanes, 668). «Aquí conviuran molts estils», diu el Rafa, amb espai a la carta per a les brases, per al mar i la muntanya (els pèsols amb tripa de bacallà; la carbonara de vieira i tòfona; les mongetes amb tonyina, i el caneló de centolla amb cruixent i suc de pollastre que serà un clàssic en cinc minuts), per a l’homenatge al Ritz, per a les ostres i per al caviar (¡el brioix!, ¡l’eriçó amb tàrtar de gambes!), que ha convertit en identitari, tant a l’Estimar de Barcelona com al de Madrid. Aquesta és la crònica de Pau Arenós sobre la seva visita a Amar.

---

Bar El Pollo

L’Aimar, que comparteix El Pollo i els llebrers amb la seva parella, Lola Berardi, pertany a la generació de cuiners tapats i als quals la pandèmia ha facilitat l’emersió. Aquest bilbaí que es va donar a conèixer al Pims i que ha buscat refugi al carrer del Tigre, 31, «volia fer alguna cosa amb les truites». I les seves tenen un públic lleial, són entre les millors de la Barcelona ‘atruitada’ i llueixen una característica única, segons la manera de procedir a Bilbao: porten ‘txapela’. ¿Quin gust té? Aquí t’ho expliquem tot sobre aquesta obra d’art del Bar El Pollo.

---

Bar Lombo

Eugeni de Diego (A Pluma, Tamae) i Ana Alvarado exploren el món de les pastes casolanes i pugen a l’onada dels nous italians a la barcelonina. ‘Pappardelle’ amb estofat d’ossobuco, nyoquis amb mantega i sàlvia, espaguetis a la carbonara. Tres pastes de Lombo, i les seves combinacions, que Eugeni de Diego ha pensat i que Andrea Ortu ha cuinat, gest no menor, perquè és el sard el que li dona el ‘mantecato’, el toc, la gràcia final. Si vols continuar bavejant, llegeix aquesta crònica de Bar Lombo.

---

Bar Roma

Gala Masetti i Jordi Saavedra provenen de l’‘escola Adrià’ i han debutat com a propietaris amb un bar d’entrepans formidables. Es tracta de nous vells bars, rescatats per cuiners amb poder gastro i que no es volen enredar en complexitats de caça major. Carta molt curta, amb èmfasi als bocates, i amb el desig d’obrir una línia de plats o platets, tot i que els limiten l’espai i la maquinària. Per preparar els brioixos al vapor –per al planxament de tòfona i el de papada– han hagut de llogar espai en un obrador. Aquí t’expliquem més extensament com és Bar Roma.

---

Batea

L’equip de Besta obre un segon local, «una marisqueria moderna», on la costa de Catalunya es troba amb la de Galícia. Situat a l’Hotel Avenida Palace, té una entrada pròpia amb columnes i un interior «a l’estil d’un bistrot francès», expliquen els responsables, amb paper pintat de rosa i banc, i amb coixins vellutats del mateix color pàl·lid. ¿I per menjar què hi ha? Doncs t’ho expliquem en aquesta crònica de Batea.

---

Café de París

El restaurant de la zona alta (Mestre Nicolau, 16) ha ressuscitat recuperant tres icones de l’antiga carta, com els cigrons Luis, i estrenant plats que conserven la seva filosofia de sempre: cuina directa i bon producte. Si vols saber-ne més, aquesta és la crònica de Café de París.

---

Cafè del Centre

El cuiner Víctor Ferrer (Betlem) es fa càrrec de l’emblemàtic establiment modernista recuperat pel Grup Confiteria. Els ous mimosa amb vells i saborosos i remasteritzats, la truita de bou de mar i petxines variades (amb l’ou sucós però sense bava), els bolets de card amb crema d’amontillat... ¿Més? Sí, molt més, i és a la crònica que va escriure Pau Arenós després d’haver visitat Cafè del Centre.

---

Camarasa Fruits

Camarasa Fruits obre un espectacular i sumptuós espai d’aire ‘retro’ a la plaça de Francesc Macià amb Diagonal on tant pots comprar productes gurmet i plats preparats com dinar o sopar. Impressiona la barra de fruita i verdura de l’entrada, que de nit es converteix en cocteleria. Al costat, la rostisseria, d’on et pots emportar, per exemple, un pollastre rostit en forn de llenya. Uns esglaons més a baix hi ha una altra barra on serveixen plats de cuina de mercat. I al pis de baix, congelats ‘top’, embotits molt ‘top’ i una selecció de formatges encara més ‘top’ que afinen al seu cava. Així va ser el nostre ‘tour’ per Camarasa Fruits.

---

Can Marlau

Amb gran experiència en restaurants famosos, Ferran Soler és per fi propietari després de ser ex de molts llocs amb saler (Saüc, Tiquets, Bodega 1900, Bambarol...). Al seu escut d’armes, la cullera. Perquè aquí es cuina. Aquí t’explica Pau Arenós quins plats valen la pena després de la seva visita Can Marlau.

---

Can Rito

Croquetes i tripes, ensaladilla russa i mandonguilles amb sípia, calamars a l’andalusa i arròs de la setmana... Aquest nou restaurant proposa una carta plena de plats populars i ben executats. ¿Vols saber-ne més? Així són les tapes i el txup-txup de Can Rito.

---

Carmina

Carmina (Argenteria, 37) combina la carta tradicional amb una oferta que va més enllà amb els seus dissabtes a la tarda i les seves nits de cap de setmana al ritme de la música d’un discjòquei i els còctels de la barra que hi ha sota la claraboia. Si vols saber quins plats de tota la vida claven, aquí tens la informació sobre Carmina.

---

Celler Jordana

Acabat d’aterrar al barri de Sant Antoni després de l’èxit del seu primer local a Alella, aquest ‘wine bar’ proposa infinitat de bons glops per maridar amb les seves senzilles però reeixides queixalades. Així és Celler Jordana.

---

Comida Codac

Miquel Coulibaly trasllada el seu restaurant del Poblenou a l’Eixample, on experimenta amb la cuina, a la qual dona un profund segell autoral. És un lloc singular, dispar, original. ¿Restaurant? Sí, restaurant, perquè s’hi menja, i s’hi menja bé, tot i que amb limitacions per al client: no hi ha carta, sinó tres menús, i el pa, el vi i el cafè han sigut exclosos de l’oferta. Així és Comida Codac.

---

Come

Paco Méndez, en companyia d’Erinna Marciano, torna a posar sobre la taula l’alta cuina mexicana a l’avinguda Mestral, 54. «Ho dono tot», diu el cuiner. De raons en té, ja que el seu nou restaurant hereta Hoja Santa, que va tenir una estrella Michelin i va ser un dels millors mexicans d’Europa, i del món. Aquí t’expliquem què es menja a Come.

---

Compartir Barcelona

Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas, els tres socis de Disfrutar, un dels millors restaurants del món, segons les llistes, i de Compartir Cadaqués, han delegat en el cuiner Nil Dulcet la direcció de la nova casa. Així va ser la visita de Pau Arenós a Compartir Barcelona.

---

Durango

Durango Diner és un restaurant de frontera, de moltes fronteres: els propietaris són pakistanesos, els germans Mani i Majid Alam; el cuiner és mexicà, José Manuel Carballido; el bàrman i director és veneçolà, i es diu Jordi, Jordi Baqués, i a la paret pengen el pòster d’un ‘cowboy’ negre amb antifaç i vestit de plata. Per rematar la jugada confonedora i al·lucinògena, un cavallet mecànic sota una bola de discoteca. I a la taula, ¿què serveixen a Durango? Clica aquí i n’obtindràs la resposta.

---

Enigma

Albert Adrià ha reobert Enigma amb una carta d’alta cuina amb pizzes, pasta, flam i pollastre a l’ast d’una altra manera. De l’ahir, Enigma conserva als plats l’expressió màxima de la cuina tecnoemocional i la decoració i l’arquitectura, tot i que és diferent quant a usos: al migdia és restaurant (amb còctels) i al servei de vespre és cocteleria (amb queixalades). No hi ha menú degustació, només carta, però sí que hi ha la possibilitat d’una «selecció sorpresa». «Com fèiem a Tickets», diu Xavi Alba, que va ser director d’aquell i responsable de la sala d’aquest. Aquests són els plats que es poden tastar a Enigma.

---

Flying Monkey

Visitar aquest ‘wine bar’ és ben semblant a asseure’s a menjar a la cuina d’una vivenda particular on els amfitrions preparen esmorzars, ‘brunchs’, dinars, berenars i sopars a base d’entrepans i plats senzills i saludables que et porten per tota la ribera del Mediterrani. Es nota aquí la mà de Ronit Stern, que s’ha fet un nom a Barcelona amb Auto Rosellón i La Balabusta, on triomfa amb una cuina directa i molt saborosa. Aquí tens tota la informació sobre Flying Monkey.

---

Four Corners

Aquesta pizzeria, a l’ombra de la Torre Glòries, proposa unes addictives peces de massa supergruixuda (uns tres centímetres) de vores cruixents amb originals combinacions que responen al ‘Detroit style’: n’hi ha una que porta mandonguilles, formatges cheddar, mozzarella, parmesà i pecorino, salsa amb vodka i alfàbrega, i una altra que es fa amb un pesto de pistatxos, mozzarella, mortadel·la, burrata i parmesà. El restaurant és als baixos del nou Hotel The Hoxton, que ha instal·lat una taqueria anomenada Tope al terrat. Si vols més informació, aquí ho tens tot sobre Four Corners.

---

El Japonés Escondido

El Japonés Escondido, als Porxos d’en Xifré i de Vidal Quadras, és una animada taverna que va més enllà del sushi gràcies al seu excepcional maneig de la ‘robata’ (graella de carbó). Són plats per compartir, molts, passats per la ‘robata’, amb alguna picada d’ullet a la gastronomia local, com els musclos al wok picants. Aquesta és la crònica a la qual ho expliquem tot sobre El Japonés Escondido.

---

Gala

Aquest restaurant ha trigat menys i res a convertir-se en un dels restaurants de moda. Proposa una solvent carta mediterrània amb un apartat de sushi en un entorn animat al qual no li falten ni cavallets. Un d’aquells llocs on passar-ho realment bé. Qui vulgui la foto per al seu Instagram, allà té l’atracció de l’entrada, el nas dalinià del pati interior o la biblioteca amb llar de foc. I qui vulgui bons plats i bon servei els tindrà. Consulta aquí més secrets de l’èxit de Gala.

---

Green Spot Diagonal

Green Spot, un habitual a la llista de millors restaurants vegetarians del món, estén la seva exitosa fórmula gastronòmica a un animat establiment a la zona alta. Una casa dels anys setanta amb porxo al costat d’un jardí de pins. ¿I què s’hi menja? Doncs t’ho expliquem en aquesta crònica de Green Espot Diagonal.

---

Imprevisto

Es van conèixer al restaurant Caelis de Romain Fornell, són tres italians i un equatorià (dos cuiners, una cambrera i un sommelier): tots quatre, Isabella Vivarelli, Alberto Jaime León, Luca Pinna i Raffaele D’Avico, han creat un restaurant, Imprevisto, amb plats atraients i suggestius, una carta de vins amb intenció i un servei somrient i eficaç. Aquí t’ho expliquem tot sobre Imprevisto.

---

La Sosenga

Marc Pérez i Tania Doblas han obert un oasi al territori hiperturístic del centre de Barcelona, gairebé al Portal de l’Àngel: plats amb ànima, cor i gust. Pau Arenós va provar el menú de migdia (18 €) i es va quedar «enganxat» a la ‘sablé’ amb porros i mel, ou curat i ratllat i ‘velouté’ de tàperes. «Vaig comprendre que qui defensava el fort era un xef amb fust», va escriure sobre la seva visita a La Sosenga.

---

La Textil

Tant ambiciosa com desconeguda és la cuina de foc i fum que encén el xef Pablo Lagrange en un espai amb fàbrica de cervesa. Una proposta sorprenent a la qual... ¡cremen l’aigua! Aquí t’expliquem millor de què va La Textil.

---

Lanto

Ricardo García aconsegueix un prodigi al barri del Clot amb el seu petit restaurant: una degustació de cinc plats i pa i mantega fets a la casa. Allà, el client només tria el segon, entre carn i peix: els tres entrants i les postres són cosa del cuiner. Això és el que es menja a Lanto.

---

Los Tortillez

Aquest restaurant, que llueix una desarmant estètica dels vuitanta, desplega un divertit i saborós catàleg d’elaboracions a base d’ou batut que acompanya de tapes i plats populars i saborosos. Així de bé es menja a Los Tortillez.

---

Molino de Pez

Els creadors de Fismuler homenatgen el restaurant madrileny La Ancha amb un establiment de dues plantes i uns 70 plats. Per simplificar-te la carta, amb molta cullera i molt sabor, que aconsegueixen amb graella, forn de llenya i baixa temperatura, aquí tens la crònica de Molino de Pez.

---

Morralet

Gonzalo Álvarez va néixer a Caracas, es va formar a Barcelona, ha passat 13 anys a Tòquio i ha tornat a la ciutat que el va fer cuiner amb un restaurant on barreja orient i occident a plats com la parpatana salsejada amb una reducció de sake, caldo de bonítol sec i gingebre, i els pèsols amb botifarra negra cruixent, tripa de bacallà i ‘kimchi’. És al carrer de Benet Mercadé, 21, i es diu Morralet.

---

Nuts

Els dissenyadors Lázaro Rosa-Violán i Josep Maria Morera obren una cocteleria que traspua elegància, serveix productes gurmet i acull actuacions musicals en directe. Aquests són els glops i les queixalades que pots tastar a Nuts.

---

Per Feina

Rafa Zafra, el xef del caviar, s’acosta a nous públics amb un establiment de guisats que serveix esmorzars i dinars en dies feiners. Deixar sobre la taula –literal: en un sobre– una carta amb una trentena de plats a preu de menú: 18 €. Vegem quines propostes són, anem Per Feina.

---

Prodigi

Jordi Tarré, format a Barcelona i Anglaterra, acaba d’obrir i és capaç d’oferir plats afilats i postres amb braç com un gelat de mongeta perona, puré de poma granny smith, crema de fruita de la passió, caqui, menta i liquat de la mateixa mongeta que el jove xef, de 25 anys, considera l’ànima de la que vol explicar . Si vols saber-ne més, aquí tens tota la informació sobre Prodigi.

---

Quirat

L’Hotel InterContintental Barcelona es posa en mans de Víctor Torres, que ja té una estrella Michelin per Les Magnòlies (Arbúcies), per al seu restaurant gastronòmic, que pretén convertir-lo en un «referent gastronòmic de la ciutat». ¿Com? Amb menús plens de creacions minimalistes i cuidades que el xef elabora amb productes de temporada i de proximitat. Aquí tens alguns dels plats que vam menjar a Quirat.

---

Rías Kru

Rías Kru neix de la unió de Rías de Galicia, el restaurant que van fundar els pares dels germans Juan Carlos, Pedro i Borja Iglesias el 1986, amb Espai Kru, l’espai amb empremta japoperuana al qual van posar pis el 2012. Ara el client té la comoditat de poder demanar plats de tots dos, de provar la cabra i el nigiri, marisc cru i cuinat. Aquí tens més informació de Rías Kru.

---

Sophie

Aquest restaurant d’ambient retro del Born, a prop de l’Arc del Triomf, proposa creacions mil i una vegades vistes a les quals dona un toc diferent i divertit. Aquests són alguns dels plats que vam tastar a Sophie.

---

Suru Bar

Sala, cuina i vins: tres amics amb experiència en restaurants i tres ocupacions entorn de la graella, les broquetes i el pollastre (però únicament) en un bon restaurant anomenat Suru Bar.

---

Taberna Ikoya

Davant el mercat de Santa Caterina, hi havia el basc Orio, de Sagardi, vertiginosament transformat en dos mesos en la taverna japonesa, amb 150 places i terrassa. Ara hi ha aquesta taverna fruit de l’aliança japobasca de Hideki Matsuhisa i Iñaki López de Viñaspre que té una ‘robata’ com a peça principal de l’escena. Si vols saber com manegen les brases, pots llegir aquí la crònica sobre Taberna Ikoya.

---

Taberna Kamikaze

Enric Buendía i Arístides Ribalta surfegen la cuina asiàtica, amb èmfasi al Japó, i la barregen amb salses franceses i una mirada mediterrània en aquest restaurant de l’Eixample: Taberna Kamikaze.

---

Teatro

Teatro (Paral·lel, 164) ocupa el local del que va ser Tickets. I no és Tickets, però és Tickets, el Tickets del començament, el Tickets dels panets de papada i tòfona, de la simbòlica oliva, la ‘pizzeta’ de pasta bric, el profiterol d’hibiscus farcit de crema fumada, el tall de parmesà, el milfulls d’alga nori i tonyina o l’‘airbaguette’ de cansalada viada ibèrica. S’hi manté l’ànima, però han pujat els guisats a l’escenari, com aquests cigrons amb tripa i una vinagreta o amanida amb pebrot vermell i verd. Aquí Pau Arenós t’ho explica tot sobre Teatro.

---

Tracatrá

Aquest restaurant al costat de la plaça de Catalunya promet molt sarau a base de rumbeta i flamenc i tapes i plats de la gastronomia pàtria. Combinaràs les palmes amb els coberts. Això és el que es menja, es beu i es viu a Tracatrá.

---

Urgell Londres

Notícies relacionades

Mapa interactiu: els (nous) 60 restaurants de Barcelona que no us podeu perdre

Guia Michelin 2023: així són els 5 restaurants de Barcelona que han aconseguit una estrella

Cantoner com assenyala el nom, l’Urgell Londres és propietat de Santi Olivella, veterà de la restauració barcelonina, que va defensar a principis de segle el Cata 1.81, plaça que ocupa avui el restaurant Haddock, i on van fer famosos els macarrons amb xocolata blanca i sobrassada. Aquí t’expliquem com han actualitzat aquest plat que prepara el xef Moussa el Yamlahi, nascut a Tànger, que mai ha provat el porc. Benvinguts a Urgell Londres.

---

Yubi

La cuinera Yoaké San està feta de dualitats: la mare va néixer a Hiroshima, i el pare, a la Bretanya; se sent mig japonesa i mig francesa; amb Ben Weiss, ‘dj’ i copropietari, té dues filles; els seus dits estan fets tant als escuradents com a la forquilla. Per això és així el seu restaurant, Yubi (Muntaner, 185). T’ho expliquem.