Els millors llibres del 2025

Una novel·la que no és una novel·la, sinó un imponent big bang memorialístic, un tòtem narratiu que és capaç d’encadenar en un aleteig un petó robat en una sala d’estar eduardiana i l’orgia de mort i destrucció d’Hiroshima, és el millor que ha deixat l’any. ¿El millor? Apunteu-ho bé: La pregunta 7, de Richard Flanagan. Una portentosa memòria familiar i nuclear, no-ficció disfressada de memorable faula, que lidera la llista dels millors llibres de l’any feta pels crítics, periodistes i columnistes d’EL PERIÓDICO i els llibreters.

Difícil elecció, sens dubte, en un 2025 sobrat d’estímuls, debuts imponents –atents als llibres de Lucía Solla Sobral i Rita Bullwinkle– i novel·lasses d’alè victorià. Allà segueix, per exemple La picadura de abeja, ungida l’estiu passat com una de les millors novel·les de la primera meitat del 2025 i cargolada sis mesos després a un podi que el seu autor, l’irlandès Paul Murray, comparteix amb els contes envasats al buit, bellesa i espant en sessió contínua, de l’argentina Samanta Schweblin.

Sense medalla però amb galons, 17 títols més d’altura entre els quals hi ha l’assaig polític, la novel·la poètica i la faula (gairebé) distòpica i que es mostren a continuació, de menys a més puntuació, després d’un procés de selecció en el qual els participants han votat fins a 143 títols diferents.

Per gèneres, com es pot veure desglossat a la web, la llista s’expandeix per acollir noms que no han arribat a sumar prou vots per colar-se al top 20. És el cas, per exemple, de Los diablos, novel·la amb la qual Joe Abercrombie ha estrenat una nova saga ambientada a Europa medieval alternativa i que lidera sense gaires problemes la categoria de no-ficció. Una cosa semblant passa amb John Banville, sospitós habitual de les travesses negrocriminals i capitost amb Los ahogados d’una selecció noir en la qual destaquen Claudia Piñeiro, James Ellroy i Alan Parks.

En còmic, el podi se’l reparteixen Ana Penyas amb En vela, Teresa Valero amb Contrapaso 2 i Natalia Velarde amb Encías quemadas, mentre que en literatura en castellà i català s’han quedat a les portes de la selecció final Lo que no se ve, de Cristina Fernández Cubas; Canon de cámara oscura, d’Enrique Vila-Matas; El verano de Cervantes, d’Antonio Muñoz Molina; Las iras, de Pilar Adón; En carn i ossos, de Núria Cadenes; Ingrata pàtria, de Martí Domínguez, i Una cançó de pluja, de Joan-Lluís Lluís.

La llista dels millors llibres de l’any ha sigut elaborada amb les votacions d’Anna Abella, Ernest Alós, Carol Álvarez, Ricardo Baixeras, Leticia Blanco, Quim Casas, Desirée de Fez, Laura Fernández, Valèria Gaillard, Inma González, Elena Hevia, Carmen López, Salvador Macip, Marta Marne, Inés Martín Rodrigo, David Morán, Miqui Otero, Elena Pita, Jordi Puntí, Álex Sàlmon, Sergi Sànchez i Rafael Tapounet.

Llibreries: La Central (Marta Ramoneda), Laie (Damià Gallardo) i Gigamesh (Antonio Torrubia).

20.- ‘DE QUATRE GRAPES’

Miranda July | Angle-Random

Miranda July dinamita el patriarcat i es treu de la màniga una versió femenina i transformadora del road trip en la qual la processó, com gairebé tot, va per dins. Una novel·la divertidíssima i una odissea que és pura quietud.

19.- ‘ESCENARIS’

Toni Sala | L’Altra Editorial

Després d’Els nois i Persecució, Sala acomiada la seva Trilogia del mal amb un monòlit gegant llançat contra les vergonyes de la societat contemporània. Tres personatges, una veu devastadora i l’accident de cotxe d’un actor de teatre com a espurna definitiva.

18.- ‘EL FUTUR ÉS UNA PETITA FLAMA’

Jordi Nopca | Proa

Disfressada de mordaç distopia política El futur és una petita flama és una arriscada pirueta que, valgui la redundància, li ha sortit fabulosament. Una història dolça i àcida sobre la paternitat, els extremismes polítics i la intimitat en flames.

17.- ‘LLUVIA PEQUEÑA’

Garth Greenwell | Random

Dolorosa i bonica, Lluvia pequeña és una novel·la tremendament commovedora. Una història d’exaltació poètica que narra el pas d’un poeta per l’uci d’un hospital d’Iowa en plena crisi sanitària per la pandèmia de covid.

16.- ‘DIARIS ALFABÈTICS’ Sheila Heti | Angle-Lumen

Epítom d’una nova manera d’entendre el jo narratiu Diaris alfabètics és una audaç reinvenció del diari com a artefacte literari. Un salt al buit que ha portat Heti a prendre l’escrit al seu diari durant els últims 20 anys i ordenar les frases alfabèticament.

15.- ‘NADIE ME ESPERABA AQUÍ’

Noelia Ramírez | Anagrama

Són només 144 pàgines, però aquí hi caben els estralls del dol i l’amnèsia de classe; l’anar-se’n per voler tornar i l’aprendre a mirar el centre des de la perifèria. Desclassament, vergonya d’extraradi i reconstrucció des de les arrels.

14.- ‘EL JARDINER I LA MORT’

Gueorgui Gospodínov | Periscopi-Impedimenta

A més d’una primera frase insuperable («El meu pare era jardiner. Ara és jardí»), Gospodínov entrega una superba immersió en la complexitat de les relacions paternofilials.

13.- ‘OPOSICIÓN’

Sara Mesa | Anagrama

El desencant, versió Administració pública. Els llimbs de la burocràcia, retratats amb humor i acidesa per una de les millors autores de la seva generació. Hores mortes, tasques inútils i incomunicació a joc amb aquestes escales de grisos que tan bé maneja Mesa.

12.- ‘COP DE LLUM’

Rita Bullwinkel | La Segona Perifèria-Sexto Piso

Entre cops de puny i descàrregues elèctriques, Bullwinkel es va colar en la cursa cap al Pulitzer amb un sorprenent debut que dona veu a vuit boxejadores menors de 18 anys que competeixen entre elles i contra la vida que els ha tocat a viure.

11.- ‘LA INTRUSA’

Irene Pujadas | L’Altra

A la seva primera novel·la, Pujadas embarca el protagonista en una tragicòmica expedició al centre del seu propi interior per intentar arreglar des de dins el que va malament per fora. Una fabulosa paròdia de l’autoconeixement personal.

10.- ‘CALEDONIAN ROAD’

Andrew O’Hagan | Més Llibres-Libros del Asteroide

O’Hagan ha firmat la primera gran novel·la victoriana del segle XXI, un retrat despietat i mordaç d’un país corcat per l’avarícia i alegrement llançat als braços d’un exèrcit d’oligarques russos.

9.- ‘ORBITAL’

Samantha Harvey | Edicions 62-Anagrama

Harvey es va emportar el Booker amb aquesta miraculosa odissea espacial que segueix al minut les rutines que fan durant un dia 6 astronautes de missió a l’Estació Espacial Internacional.

8.- ‘EL MUNDO DESPUÉS DE GAZA’

Pankaj Mishra| G. Gutenberg

L’autor indi aborda el nou ordre sorgit després de «l’orgia de mort que va començar el 7 d’octubre del 2023», un escenari on la moralitat nascuda després de l’Holocaust fa aigües.

7.- ‘EXPLICA-M’HO TOT’

Elizabeth Strout | Edicions del 1984-Alfaguara

Elegant retratista de les vides aparentment banals, Strout aplega sota un mateix sostre dos dels seus personatges fetitxe, Olive Kitteridge i Lucy Barton, per convertir l’ordinari en una obra extraordinària.

6.- ‘MIL COSAS’

Juan Tallón | Anagrama

Foto fixa i pla seqüència d’aquesta existència «delirant, furiosa i exasperada» que ens ha tocat viure, Mil coses corregeix el rumb d’El mejor del mundo per, només un any després, encertar-la en el zeitgeist embogit, del segle de la pressa.

5.- ‘EL LOCO DE DIOS EN EL FIN DEL MUNDO‘

Javier Cercas | Random

Benaventurada barreja de relat biogràfic, investigació religiosa i crònica de viatges El boig de Dios en la fi del món confirma l’habilitat de Cercas per convertir la no-ficció en apassionat llibre d’aventures .

4.- ‘COMERÁS FLORES’

Lucía Solla Sobral | Libros del Asteroide

Fenomen de la temporada i estrany cas en què crítica i públic han anat de bracet, el debut de la gallega nua dol i maltractament, crueltat i bulímia, en una intensa història de desig i desemparament.

3.- ‘LA PICADURA DE ABEJA’ Paul Murray | Anagrama

Portant un pas més enllà el popular adagi tolstoià que assegura que cada família infeliç ho és a la seva manera, el dublinès Paul Murray brinda a La picadura de abeja el punyent retrat d’una família, els Barnes, en què cadascun dels membres té la seva manera particular de ser dissortat. Fent un ús exemplar del punt de vista i del temps narratiu, la novel·la va desplegant la història d’una devastació domèstica propiciada per una infinitat de decisions equivocades, en un context de crisi financera, canvi climàtic, amenaça tecnològica i por del futur. No és, en contra del que asseguren les notes de contraportada, una lectura «hilarant», però Murray sap equilibrar la seva apocalíptica visió de la institució familiar amb les dosis justes d’humor i tendresa per mantenir el lector enganxat a uns personatges entranyables que avancen a les palpentes cap a un final tan recargolat com memorable. RAFAEL TAPOUNET

2.- ‘EL BUEN MAL’

Samanta Schweblin | Seix Barral

La incomoditat entesa com una de les belles arts té en l’argentina Samanta Schweblin, mestra de l’asfíxia i artesana de les autòpsies a cor obert, una de les seves més fines estilistes. Ho va demostrar en títols com Siete casas vacías i Distancia de rescate, i torna a fer-ho ara amb aquesta superba antologia de l’estranyesa comprimida, gairebé envasada al buit, entre les pàgines de El buen mal. Una cita de Silvia Ocampo, «allò estrany sempre és més cert», no només posa al lector en situació, sinó que també resumeix a la perfecció l’esperit d’aquests sis relats nascuts del més pur neguit: una residència d’escriptors en ple naufragi emocional, pares i fills atropellats per la vida, poetes sense inspiració, morts colpidores evocades durant estranyes converses telefòniques... Amb una habilitat sobrenatural per convertir drames domèstics en experiències profundament pertorbadores, l’argentina es corona aquí insuperable retratista de la crueltat quotidiana. DAVID MORÁN

Notícies relacionades

Les bicis elèctriques Panot fan el salt de Barcelona a París

Llàcer vola amb ‘El Petit Príncep’

1.-‘LA PREGUNTA 7’ Richard Flanagan | Periscopi-Libros del Asteroide

Ens entossudim a donar un sentit a l’existència i ordenem les dades perquè produeixin un significat i llavors l’anomenem novel·la o assaig. El tasmanià Richard Flanagan ho fa explicant-se a si mateix i retrocedint en el temps fins al moment en què H. G. Wells i la seva jove amant Rebecca West es van fer el primer petó. Després avança per tortuositats impensables, bellament escrites, que impliquen el científic hongarès Leó Szilárd, un dels artífexs del projecte Manhattan, amb el llançament de Big Boy a Hiroshima, que va tenir l’acció col·lateral –quina ironia– de salvar la vida al pare de l’autor, presoner als camps de la mort. Una bonica successió de capritxoses caramboles el portarà a aprofundir en els seus afectes familiars, a denunciar el genocidi dels tasmanians originaris i a culminar amb una experiència pròxima a la mort en la seva joventut. Un llibre transformador i savi. Una joia. ELENA HEVIA