L'enginyeria artesanal del vestit de les campanades de Pedroche: dotze anys d'història i una tiara de mascareta

A la Puerta del Sol, quan el rellotge s'acosta a mitjanit, Cristina Pedroche ja no només presenta unes Campanades: les vesteix amb la sorpresa de cada any. Aquest 31 de desembre, en la seva dotzena Nit de Cap d'Any televisiva a Atresmedia, la presentadora va convertir el "què portarà?" en un exercici de memòria i costura. El resultat va ser un collage construït a partir de fragments de tots els seus looks anteriors: plomes, strass, tul, flors, aplicacions de cristall i fins i tot una mascareta convertida en tiara.

Dotze anys d'estilismes

La idea de Josie era deliberadament antològica: reunir en una sola peça "elements que formen part de la memòria col·lectiva de milions d'espectadors" per "celebrar 12 anys d'estilismes" associats ja a la marca cultural de les "Pedroche Campanades". És a dir, un resum material d'una dècada llarga de conversa pública, mems, debats estètics i titulars que, any rere any, han acompanyat el compte enrere.

La confecció va ser també una lliçó d'enginyeria artesanal. El propi relat del procés parla de "reunir tot el material de 12 anys: flors, brillants, escultures, retalls" i resoldre, capa a capa, problemes d'equilibri, pes i customització. Per fer-ho, l'equip va recórrer a tallers especialitzats i a una xarxa d'artesans del Made in Spain, un aspecte que Josie subratlla de forma recurrent quan descriu el projecte com una peça coral més que com un simple "vestit".

En el visual, la peça va funcionar com un mapa de referències reconeixibles per a l'espectador fidel. Segons el desglossament publicat després de la retransmissió, el davanter barrejava teixits extrets de capes/abrics d'anys anteriors (des d'un mikado vermell fins a un tafetà rosa) i sumava aplicacions de cristall vinculades a la seva primera etapa a Antena 3.

L'asimetria de les mànigues, pensada perquè el patchwork no es llegís com un "engalipament", incorporava cadenes de strass recuperades d'un tocatge anterior i una cascada de tul procedent d'una altra edició.

Una tiara de mascareta

El cop d'efecte més comentat, però, estava a prop del rostre: una tiara construïda a partir de la mascareta de l'època de pandèmia, rematada amb un ramellet de plomes procedent d'un casc anterior; un guiny directe a la iconografia recent i, alhora, una manera de convertir el quotidià en emblema ceremonial.

En el conjunt també reapareixien cristalls vinculats a etapes prèvies, incloses peces associades a la llet materna del look de l'any passat, segons aquesta mateixa descripció, repartits com "records" al llarg del vestit.

Més enllà de la moda, Pedroche va utilitzar de nou el focus per a un missatge social: enguany, en col·laboració amb l'Associació Espanyola Contra el Càncer, va centrar el discurs en l'acompanyament, el suport i la necessitat d'impulsar la recerca.

L''upcycling'

Notícies relacionades

Sabina inaugura l’any a La 1

Shakira acomiada l’any a TVE

L'elecció encaixava amb el to general del look: una peça feta de "restes" que no és ruïna, sinó reconstrucció; un 'upcycling' que, en clau simbòlica, parla de recompondre's.

En una nit on tot dura només dotze campanades, el "vestit collage" va aspirar a recordar una història de dotze anys. I potser aquí hi ha la seva veritable grandesa.