¿Final de l’era Pedroche?

Aquest any, el titular oficial és que Televisió Espanyola guanya amb Chenoa i Estopa. Jugada mestra, sí. Relleu ben executat. Però el titular real, el que s’activa al minut següent, és un altre de molt diferent: qui són Estopa, amb qui viuen, qui són les seves parelles, com són les seves cases, si són discrets o no. El mecanisme del salseig es posa en marxa sol, com cada 1 de gener. Perquè això, agradi o no, és el que mou. I aquí és on apareix Cristina Pedroche. Durant més d’una dècada ha convertit una retransmissió funcional en un esdeveniment cultural, emocional i simbòlic. Ha aconseguit que un país sencer esperi un vestit com si fos un manifest. I aquest any, lluny de provocar, va decidir tancar el cercle: un disseny fet amb retalls de tots els anteriors, com dient: «tot el que he sigut és aquí». No era exhibició, era memòria. Realment, poc s’ha parlat del vestit final i sí d’aquesta capa prèvia, que ha provocat infinitat de mems a les xarxes socials. Aquesta capa que va semblar anunciar que, potser, aquest resum de tots els seus vestits és una manera de tancar un cicle.

Notícies relacionades

L’expríncep Andreu, Andrew Mountbatten-Windsor: de fill preferit d’Isabel II a una bomba de dispersió per a la corona britànica pel cas Epstein

Antonella Roccuzzo, dona de Leo Messi: "Abans em feia por aixecar pesos perquè pensava que em faria 'gran', però és important"

I amb Pedroche i les campanades, el soroll va tornar. El ‘hate’ puntual, automàtic, pesat. Aquest que sembla imprescindible per a algunes persones a l’hora de començar l’any. A Pedroche li passa el mateix que li va passar a Belén Esteban al seu dia: se les estima pel mateix que se les odia. Són estrelles populars, incòmodes, massa visibles. I convindria preguntar-se quin tipus d’espectador, de persona, necessita consolar-se atacant una dona que s’exposa, treballa i arrisca. En aquest context hi ha un detall que s’hauria de normalitzar més: el recolzament de la parella. El cuiner David Muñoz, marit de Cristina Pedroche, no s’amaga, no competeix, no envaeix. Hi és. Acompanya. Sap ocupar el segon pla quan toca. I això, en un país on l’èxit femení encara genera recels, també és un missatge.

Mentrestant, la televisió va deixar algunes preguntes sense respondre. Per exemple, Buenafuente no hi va poder ser per temes de salut i estrès, com ell mateix va explicar, i Sílvia Abril tampoc. Però ella, ¿per què no? No sabem si va ser una decisió personal o de la cadena. El que sí que sabem és que l’actriu té, òbviament, entitat de sobres per sostenir les campanades amb la parella de ball que li hagués tocat. Una altra pregunta sense resposta, ¿és el final de l’era Pedroche? ¿No tornarà l’any que ve a la Puerta del Sol? Potser és només el final d’una etapa. Però mentre continuem parlant d’ella, per bé o per mal, mentre ella continuï centrant les preguntes sobre la tele la nit de Cap d’Any... haurà guanyat. Perquè no tot es mesura en ‘share’. Algunes coses es mesuren en impacte. I d’això, Pedroche en sap molt.