Proposta ‘outsider’

Restaurant Pepinillo: mossos rebels

  • Aquest establiment al cor de l’Eixample modifica plats i platets típics i tòpics de la gastronomia actual i els aporta una divertida dosi d’originalitat

Restaurant Pepinillo: mossos rebels
1
Es llegeix en minuts
Ferran Imedio
Ferran Imedio

Periodista

ver +

¿Quants tàrtars de salmó has vist en la teva vida? ¿I ‘coulants’? ¿I si et dic que al Pepinillo (plaça del doctor Letamendi, 33) també els serveixen? ¿Deixaràs de llegir aquest article? Espera, que si el recomanem és per algun motiu. I aquest motiu és la modificació que fan a tants plats i platets típics i tòpics de la gastronomia actual, sovint amb un toc rebel.

Però centrem-nos en aquests dos plats que tant triomfen en aquest restaurant de l’Eixample, germà petit de Pepito, Enriqueta i Josephine, que pertanyen al mateix grup de restauració. El salmó del tàrtar ha sigut lleugerament flamejat i la base no només porta alvocat; també duu mango adobat, coriandre i quinoa blanca, que li aporta un lleu puntet ‘crunchy’. 

Algun toc internacional

El ‘coulant’ de xocolata, obra mestra de Michel Bras milions de vegades plagiada, és aquí de truita de patates i a l’obrir-lo brota el rovell a mig fer. De tan divertida, aquesta versió hauria de ser copiada amb tanta barra com han fet amb l’original dolç.

Notícies relacionades

Dos bons exemples del que és el Pepinillo, on manen plats molt pensats, d’arrel mediterrània i amb algun toc internacional amb l’únic propòsit de divertir i agradar. Les patates braves, de picant suau, són ‘arrugás’ i porten mojo picón; el moniato arrasaria a les parades de castanyes si el preparessin igual (amb stracciatella, pesto i germinat d’alfàbrega); la pizza negra porta tinta de sípia; la costella de porc al vi de Jerez i salsa barbacoa és de les que et fa llepar els dits fins a esborrar-te les empremtes digitals; el pastís de figues amb gelat de vainilla recorda una ‘tatin’...

El toc rebel es manté les nits dels divendres i dissabtes al soterrani d’aires industrials i clandestins, on la gent balla i beu còctels al ritme d’un discjòquei.