Els pediatres que van atendre el nadó maltractat a Barcelona van atribuir els hematomes genitals a una sonda d'orina

Aquest nadó va arribar a l'Hospital de Vall d'Hebron —centre de referència en abús infantil— el 16 de març, derivat de l'Hospital de Sant Pau, que va donar la veu d'alarma aquell dia perquè el nen havia arribat amb una fractura de fèmur. Precisament a Vall d'Hebron havia nascut el petit el passat 3 de febrer i també en aquest centre treballa la seva mare com a infermera, més concretament al Servei de Traumatologia. Es tractava d'un nadó desitjat per tots dos progenitors, gestat per fecundació in vitro. Els pares del nen van romandre dos dies a Vall d'Hebron abans de ser detinguts pels Mossos d'Esquadra —el dia 18— i que el jutge decretés el seu ingrés a presó per presumptes abusos físics i sexuals —el 20 de març—.

Amb poques setmanes de vida, el nadó va presentar una sèrie de quadres clínics, alguns dels quals, d'entrada, solen ser habituals en nounats. Però d'altres, com els hematomes, no ho són tant. Entre l'1 de març i el 16 de març, dia en què es va donar la veu d'alarma, aquest nen va visitar tres hospitals i un centre de salut. Va ser visitat per diferents pediatres i infermeres, que no van veure signes d'un possible maltractament físic i sexual. La Conselleria de Salut, que està investigant els fets, considera que el protocol de violència infantil s'ha complert, en activar-se quan el nen va aparèixer amb una cama fracturada a Sant Pau. EL PERIÓDICO ha tingut accés al recorregut assistencial que va fer aquest nadó durant les dues setmanes prèvies a l'activació del protocol de maltractament.

Cinc visites mèdiques en 15 dies

La primera vegada que el petit, nascut el 3 de febrer de 2026, va ser visitat fora de Vall d'Hebron va ser l'1 de març. No tenia ni un mes de vida. Els pares el van portar a l'Hospital del Mar per un episodi de tos i vòmits. El metge que el va tractar li va palpar l'abdomen i es va assegurar que no hi havia obstrucció intestinal. En pensar que l'origen del malestar podia ser bacterià, li va col·locar al nounat una bossa per recollir l'orina i fer-ne un estudi posterior. Aquesta bossa se li va subjectar a la cama esquerra amb esparadrap.

La segona visita va ser el 7 de març. Els pares van acudir a l'Hospital Sant Joan de Déu perquè el nen presentava una febrícula de 37 ºC. Plorava molt. El nadó tenia hematomes a la zona genital, segons diverses fonts d'aquest diari, i els pares van adduir que es devia a la bossa d'orina que li havien col·locat sis dies abans a l'Hospital del Mar. Els pediatres de Sant Joan de Déu van consultar la història clínica del nen i van comprovar que, efectivament, se li havia col·locat aquesta bossa per a un estudi. Els hematomes els van semblar compatibles amb la col·locació d'aquesta. Van aconseguir baixar-li la febre i el nen va tornar a casa.

La tercera visita es va produir només tres dies després, el 10 de març. Els pares van anar al CAP Roger de Flor de Barcelona perquè el nen plorava molt. Els pediatres i infermeres que el van tractar li van fer una exploració i, de nou, van preguntar per les marques i els hematomes. Com a Sant Joan de Déu, van revisar l'historial i van veure que se li havia col·locat una bossa d'orina. Els facultatius van establir que al nen calia fer-li proves de coagulació de la sang i el petit va ser derivat, aquell mateix dia, a l'Hospital de Sant Pau perquè li les fessin allà.

Així, també el 10 de març, el nen és visitat per primera vegada a Sant Pau. Allà els doctors, igual que els dels altres centres, van destacar els hematomes i li van fer un estudi hematològic. El nen va tornar a casa.

Sis dies després, el 16 de març, els pares visiten les Urgències de l'Hospital de Sant Pau perquè el nen tenia immòbil la cama dreta. Patia una fractura de fèmur. Els metges comencen a sospitar i, automàticament, separen els pares del nen: els mantenen en dos boxes diferents. Comuniquen als progenitors que el nen serà derivat a Vall d'Hebron i addueixen que aquest hospital té un edifici maternoinfantil. No els ho diuen als pares en aquell moment, però la realitat és que el deriven allà perquè els metges ja sospiten que són davant d'un possible cas de maltractament físic i Vall d'Hebron és el centre de referència especialitzat en aquesta problemàtica.

La família és traslladada a Vall d'Hebron en ambulàncies separades: els pares en una i el nen, en una altra. Vall d'Hebron ingressa el nen a l'UCI mentre que els pares romanen a l'hospital sense sortir-ne. El 18 de març, els Mossos procedeixen a la seva detenció al mateix centre sanitari i el 20 el jutge acorda la presó per a tots dos per un presumpte delicte de maltractament continuat, agressió sexual amb penetració —ferides a l'anus— i lesions i els retira la custòdia del nen. L'home és a la presó de Brians, a Sant Esteve de Sesrovires, i la dona, a la de Wad Ras de Barcelona.

Notícies relacionades

Sanitat i les comunitats acorden buscar un nou mediador i evitar la pròxima vaga de metges

El cas Noelia destapa les esquerdes de la llei de l'eutanàsia: el Parlament impulsa un canvi legal per escurçar els litigis

La versió dels metges dels diferents hospitals que van tractar el nen no coincideix amb la dels metges forenses, que van determinar que el menor tenia lesions "evolutives", és a dir, que van ser provocades al llarg del temps i no només el dia de la detenció. D'aquí que es consideri que hi ha indicis que els maltractaments van ser continuats. També van descartar que els hematomes genitals fossin conseqüència de la col·locació de la bossa d'orina i que el nadó patís algun tipus de malaltia que pogués provocar-li les fractures i les lesions.

El que sorprèn a les fonts d'aquesta investigació és que els pares no portessin el fill a l'Hospital Vall d'Hebron, on la mare treballava i on el nen va néixer, sinó que, abans de ser finalment derivat allà —un cop es va activar l'alarma—, haguessin acudit a altres centres sanitaris. Cap d'ells no va sospitar de maltractaments fins que el nen va presentar una fractura de fèmur.