Diversió a la zona alta

Mattone, una pizzeria lluminosa i desenfadada

  • Aquest establiment de Pedralbes, amb un accés gairebé clandestí que porta al soterrani de Bistró Mató, proposa plats sense complicacions amb bon producte italià

Mattone, una pizzeria lluminosa i desenfadada

Noemí de la Peña

1
Es llegeix en minuts
Ferran Imedio
Ferran Imedio

Periodista

ver +

La plàcida plaça de Pedralbes compta amb un nou restaurant. Una pizzeria anomenada Mattone. Però cal prestar atenció, perquè és en un raconet i el seu accés és gairebé clandestí. S’hi entra baixant per unes escales a peu de carrer. A l’arribar-hi, una bonica sorpresa: és una sala vidrada i lluminosa malgrat ser al soterrani de Bistró Mató (Bisbe Català, 10), un dels restaurants més agradables de Barcelona.

De fet, els amos són els mateixos, de manera que l’oferta gastronòmica manté la mateixa filosofia: receptes sense excessives complicacions i bon producte. En aquest cas, italià.

Perquè la seva aposta és, precisament, una carta no gaire llarga però sí molt desenfadada amb elaboracions típicament transalpines a preus assequibles. Pizzes a l’estil napolità amb masses fermentades durant dos dies (la més cara costa 15 euros), focaccies casolanes, pasta...

‘Panuozzo’

¿Per què heu d’anar a Mattone, que queda una mica apartat de gairebé qualsevol zona de Barcelona havent-hi com hi ha tantes pizzeries de qualitat a gairebé cada barri? Doncs, almenys, per dos motius inqüestionables: un és el ‘panuozzo’, que ve a ser com un calzone tot i que no és exactament el mateix.

Notícies relacionades

Fiquen al forn la massa de la pizza sense aplanar-la gaire i, quan ha agafat volum, la retiren i la tallen per la meitat. El buit que s’ha format l’omplen amb, per exemple, ‘bava ganoush’ i verdures rostides, o amb mortadel·la, stracciatella i tartufata, o amb porchetta, enciam, tomàquet i allioli de ‘ras el hanout’. I es presenta tal qual, amb el tall obert, per això es diferencia del ‘calzone’, que és tancat.

L’altre és la pizza d’ou i tòfona, amb mozzarella i guanciale: ou batut amb una mica de tòfona que es col·loca en l’últim moment de la cocció perquè creï una addictiva capa sobre la massa. Amb unes menges així ja no us semblarà que Pedralbes estigui tan lluny del centre.