21 d’oct 2020

Anar al contingut

ELS RESTAURANTS DE PAU ARENÓS

Mirch: 'burger' a l'estil indi al Raval

Després de consolidar el Tandoor, Ivan Surinder prova sort amb la cuina de carrer 'indoor' (amb unes pinzellades catalanes)

Pau Arenós

Mirch: 'burger' a l'estil indi al Raval

maitecruz

A la porta vidrada del Mirch Indian Garito, Ivan Surinder ha fet que imprimeixin una caricatura del seu pare cridant-li. Nath Surinder Oberoi, que va morir amb només 50 anys, va ser el primer cuiner indi que va obrir un restaurant a Barcelona. «A l’Índia, és costum honrar els morts amb la seva imatge i un collaret de flors. Jo no volia això». Volia una cosa jovial i trencadora, explica l’Ivan.

Aquest dibuix divertit il·lustra què passaria si en Nath fos viu i l’Ivan li servís un mos de Mirch: el 'naan’ (pa pla) amb béicon i formatge. ¡Ira, llamps, espurnes! Que quedi clar: és una marranada, i està bona.

Mirch és l’establiment que l’Ivan, de 28 anys, hauria fet el 2014 si s’hi hagués atrevit, però feia massa poc de la mort del pare i va firmar el respectuós Tandoor, una mirada moderna (però canònica) a la cuina del subcontinent. A l’‘Indian garito’, equipat amb un forn tendur, l’Ivan s’exalta i se sent més lliure que un personatge de Salman Rushdie. L’ha obert pensant en la demanda cada vegada més elevada de menjar per emportar (la manera mil·lennista d’alimentar-se), tot i que disposa d’unes taules llargues per rebre una vintena de clients. Faltarà espai, Ivan.

Un déu Ganesha de color taronja garanteix sort. Parets amb rajoles vermelles, grogues i marrons i cobres i tigres per recordar que ‘mirch’ es refereix al bitxo i significa ‘picant’ o ‘que pica’. Per tranquil·litzar els picallosos, pica poc.

Mirch

Dels Àngels, 12. Barcelona
93.270.35.41
Preu mitjà (sense vi): 15 €

Xiringuito ravaler, té a la carta dues hamburgueses. Una és un imprescindible dels carrers de Bombai: el ‘vada pav’, creat a mitjans dels 60 per Ashok Vaidya, que va obrir una parada davant una estació de tren per proporcionar un mos als obrers. Diàriament, es venen milers d’aquests entrepans a tot l’Índia. Les cadenes internacionals de ‘burgers’ són humiliades per l’aportació local.

A les mans de l’Ivan hi ha un disc de patata, full de curri, llavor de mostassa i cúrcuma dins d’un ‘brioix’ de mantega.
A partir del ‘pav’, se n’hi ha ocorregut un altre amb pollastre (contracuixa arrebossada i salsa de ‘butter chicken’) també ficat en una pasta. Boníssima aquesta ‘burger’ índia al Ravalistan. Cal demanar-la perquè podria ser una divisa de la Barcelona integradora
. [Apunt complementari: atenció a l’hamburguesa d’au del ‘fast good’ Rooq]. 

Igual que va aconseguir la confiança de la seva mare, Poonam Chitra, amb l’obertura del Tandoor, l’Ivan també espera rebre la benedicció per al Mirch: «Per a ella, la cuina índia és una altra cosa, però li dic que perquè comprin la seva cuina, potser s’ha d’explicar una història nova».

L’esmentada hamburguesa de pollastre, el ‘naan’ de béicon o les braves, patata agra amb un allioli amb alls confitats, cúrcuma i coriandre i una altra salsa amb quètxup i menta, i un oli d’adobats. Un suggeriment catalanoindi.

L’hamburguesa amb pollastre arrebossat. / MAITE CRUZ

Cuina de carrer ‘indoor’ (Kao Street, GringaHawker 45Masala 73, Bangkok Café, Parking Pita, Baby Jalebi...), té en la minicarta un hummus de llenties ‘channa’ (excel·lent) amb pastanagues i ‘crackers’ amb alcaravia (i massa fulles de coriandre a sobre).

Alguns i imprescindibles curris.
Un de be (‘mutton rogan josh’) amb iogurt i calçot: aquí has estat bé, Ivan; un altre, de pollastre (‘chicken korma’) amb llet de coco, anacards i pistatxos. En els dos casos, carns al seu punt. M’acompanya un altre ‘naan’, aquest, sense ensurts.

Redescobreixo el riu subterrani que uneix els moles i els curris i em pregunto el perquè de la connexió. I penso en el romesco. 

EL+

Els dos curris (sobretot, el de pollastre) i les dues hamburgueses (sobretot, la de pollastre).

EL-

L’excés de coriandre sobre l’hummus de llenties i el got per al vi.

Gelat de Delacrem de txai que refresca les papil·les, i galeta Parle-G («per nostàlgia: la meva àvia me les donava»).

Bec el chardonnay Mas Escorpí en un got inadequat: aquest no és un lloc per als vins (només en tenen dos), sinó per a les cerveses. El cuiner assegura que el cava combina bé «amb el menjar indi». Doncs, res, obrim bombolles.

¿Estem davant d’una cosa nova? Una cuina que parla indi i que parla català i que fa passes prometedores.