Hàbits gastronòmics

La truita de patates, el plat més cuinat a les llars espanyoles durant la pandèmia

  • Els francesos s’han rendit a les creps i els italians, als espaguetis a la carbonara, segons un estudi a nivell europeu

  • Gairebé el 70% de la població del nostre país dedica ara més temps a la cuina i ha millorat les seves habilitats culinàries

La truita de patates, que sembla tan antiga, és relativament recent.

La truita de patates, que sembla tan antiga, és relativament recent. / arxiu

4
Es llegeix en minuts

La crisi ha despertat i accentuat l’interès dels espanyols per la cuina, segons un estudi a nivell europeu. Més de la meitat de la població (un 64%) afirma que ha millorat les seves habilitats culinàries l’últim any, un percentatge per sobre de la mitjana europea (un 58%). A més, els espanyols també asseguren que passen més temps cuinant ara: de mitjana, cada casa dedica 21 hores a la setmana a preparar menjar, un 52% més que l’any anterior.

L’estudi que ha realitzat la firma de mitjans de pagament Mastercard ha revelat que a la gent li relaxa preparar els plats preferits de la família. A la llista de plats que més vegades s’han cuinat l’últim any a Espanya, el primer lloc l’ocupa la truita de patates. Els plats més populars que s’han cuinat a les cases d’Europa aquest últim any són:

  • Espanya: Truita de patates

  • Regne Unit i Irlanda: ‘Roast dinner’ (verdures i carn rostida)

  • França Creps

  • Itàlia Espaguetis a la carbonara

  • Alemanya ‘Rindsrouladen’ (filet de vedella amb patates)

  • Polònia: ‘Naleśniki’ (crep americana)

  • Rússia: ‘Kotleti’ (mandonguilles de carn)

  • Ucraïna: ‘Borscht’ (sopa de remolatxa, vedella i verdures)

  • Turquia: ‘Köfte’ (mandonguilles de carn)

  • Hongria: ‘Palacsinta’ (crep americana)

  • Romania: ‘Mămăligă’ (pa fet de farina de blat de moro)

  • Països Baixos: ‘Stamppot’ (puré de patates amb verdures)

  • Portugal: ‘Bacalhau a bras’ (bacallà daurat)

  • Suècia ‘Kottbullar’ (mandonguilles de carn)

  • Bèlgica ‘Frieten’ (patates fregides)

  • República Txeca: ‘Guláš’ (guisat de vedella)

  • Àustria: ‘Wiener Schnitzel’ (escalopa de vedella)

  • Eslovàquia: ‘Kapustnica’ (sopa de col i carn fumada)

L’estudi revela més detalls curiosos. Tot i que reprendre tradicions dona tranquil·litat a alguns, dos terços dels espanyols (66%) afirmen que se senten prou segurs per experimentar noves receptes més sovint. Així mateix, la televisió, les plataformes de ‘streaming’ i les xarxes socials també han inspirat a molts (48%) per cuinar i replicar receptes que veuen en pantalla. En comparació amb altres països europeus, com Alemanya (29%) i el Regne Unit (31%), la influència de la indústria de l’entreteniment i les xarxes a la cuina és alta al país.

Nous hàbits al voltant de la taula

D’altra banda, la crisi ha canviat les prioritats dels espanyols. Ara busquen tenir un estil de vida més saludable (54%), aprendre noves habilitats (57%) i passar més temps de qualitat amb els seus éssers estimats. Més de la meitat de la població (un 63%) afirma que l’hora de dinar ha suposat una oportunitat per tornar a connectar amb els que viuen a casa i el 66% afirma que el ritual de reunir-se a la taula ha arribat per quedar-se. Tot i que la majoria dels espanyols comparteixen aquest pronòstic, països com Itàlia (75%) i França (72%) encapçalen aquest sentiment per diversos punts percentuals.

‘Newsletter’ Cata Mayor

Pau Arenós us explica cada setmana els secrets més ben guardats per disfrutar del bon menjar dins i fora de casa.

Subscriviu-vos-hi

L’any passat també hi va haver un auge en els sopars, ja que més de la meitat de la població (57%) diu que n’ha organitzat un per a amics o família quan les restriccions sanitàries ho permetien. A més, la crisi també ha obert noves vies per compartir moments: un 32% ha celebrat un sopar virtual l’últim any. No obstant, la majoria (un 67%) assegura que els sopars presencials tornaran a ser un esdeveniment habitual a l’agenda social quan es permeti. En aquest sentit, Espanya és un dels països més entusiastes a reprendre les trobades presencials, mentre que els alemanys (un 52%), holandesos (51%) i anglesos (un 45%) expressen menys interès en aquestes trobades.

Comprar ‘online’ per omplir el rebost

Notícies relacionades

Les restriccions sanitàries han jugat un paper important a l’hora de definir com compren els consumidors. Un de cada tres espanyols (un 31%) va comprar aliments ‘online’ per primera vegada arran de la crisi. A més, un 27% afirma que ha gastat més diners en la compra ‘online’, ja que són més propensos a fer «compres impulsives». Però això no suposa un desavantatge: més d’un terç (36%) seguirà fent la compra ‘online’ fins i tot després que passi la crisi. Es tracta d’una xifra alta, per sobre de països de com Àustria (21%) i Irlanda (28%), on el volum de persones que continuaran realitzant compres ‘online’ després de la pandèmia és significativament més baix.

Així mateix, la despesa entorn del ritual de menjar –com els estris de cuina, els llibres de receptes, la vaixella i les espelmes– també ha experimentat un auge. Diversos productes per ambientar els sopars estan en alça: dos de cada deu espanyols (un 21%) han comprat altaveus intel·ligents per posar música i més d’una quarta part de la població (27%) ha comprat reguladors de llum per ambientar els seus sopars amb una il·luminació més acollidora.