Gastronomies
El xef macarra: últim acte, per Pau Arenós
Cultivar l’aspecte agressiu és contemporani
Cansado de defensar el vi natural
Si el cafè és una porqueria, torna’l
El xef macarra és fàcil de caricaturitzar. El seu aspecte determina, tot i que tingui un cor de gel, que es desfà.
Se’ls identifica ràpidament: un munt de tatuatges donen la benvinguda. Trossos de pell ornamentats amb ganivets, ingredients, flames, trets de pertinença a l’ofici. Els tatuadors han degut fer un curset ràpid de parament.
El cuiner o la cuinera que no es tatua es deu sentir un lluç –que és peix tebi– a les cuines ferotges. No parlo des del prejudici, sinó des de la descripció.
Cultivar l’aspecte agressiu és contemporani. No només amb les marques a l’epidermis, sinó amb altres afegitons de pirata.
La culpa és d’Anthony Bourdain (1956-2018) i aquell llibre que va publicar l’any 2000 (¡23 anys!) amb èxit planetari: ‘Confesiones de un chef’.
Ha entusiasmat diverses generacions de cuiners i ha dibuixat a cop de matxet el retrat d’una part de l’ofici, el rocker, i ja passadet de moda: la violència, les drogues, l’alcohol, el lloc de treball com a sentina.
I res d’això és mentida, només que està en retrocés: o ho hauria d’estar.
Un cuiner, en una conversa recent, em recorda la impressió que li va causar el volum –i d’aquí venen aquestes línies– i com li va donar una visió dopada de la professió
La culpa no és d’Anthony Bourdain, que va tenir un mal final, sinó dels que el van llegir i el van interpretar com el relat d’un heroi.
El primer xef macarra dels nostres temps va ser un altre, Marco Pierre White (1961), retratat a la coberta del llibre ‘White heat’ (1990) com si s’acabés de llevar o encara no hagués anat a adormir, la cara regirada i els cabells de coixí.
Pot ser que la mort de Bourdain també fos el final –el principi del final– d’aquesta pertorbació.
En realitat, aquest text no té res a veure amb els tatuatges –que cada un faci el que vulgui amb el seu cos–, sinó amb la necessària desaparició del xef tòxic, tingui la pell immaculada o tacada.
Notícies relacionadesAquesta gent tirànica i atrabiliària no té lloc a les cuines.
Ni en la vida.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Transport públic Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025
- Lliga F Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»
- Tempesta judicial i política Cerdán no entrega l’acta de diputat i augmenta el nerviosisme del PSOE
- Tempesta judicial i política L’UCO apuntala el relat d’Aldama de les comissions per obres públiques
- La xacra de la corrupció El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya
- Un informe recent Koldo, Ábalos i Cerdán: així reconstrueix l’UCO 12 anys d’una relació que va derivar en presumpta trama de corrupció
- L’agricultura del futur El delta de l’Ebre assaja cultius alternatius a l’arròs a causa de l’augment de la salinitat del terreny davant el mar
- ESTATS UNITS El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»
- Consell Nacional Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE
- Pla de xoc a Catalunya El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves