Quan el client sobra

Els exabruptes són una barreja d’alleujament i supèrbia i obliden que la desaprovació és pública i que els (futurs) clients poden prendre nota. És un macarrisme tuitaire que, al meu entendre, desmotiva.

Mai diuen els noms per si de cas. En part els dono la raó: hi ha clients odiosos, i cuiners pitjors.

Dimarts vaig ser testimoni d’un estúpid pols entre un cambrer i una comensal. A la carta del restaurant, l’enunciat cla-ret: tomàquet i sardina fumada.

–No m’agrada la sardina fumada, ¿la podeu substituir?

–És que el plat porta sardina fumada.

–¿I no podeu posar-hi tonyina?

Quina paciència. Què falta de respecte. Quin menyspreu envers la cuina. A veure, senyora, si no li agrada, demani una altra cosa. ¡Senyora, no m’estiri el braç!

Clients mentiders que fingeixen al·lèrgies per manipular. Clients que molesten els altres clients. Clients que arriben tard o que no es presenten. Clients que exigeixen servei. Clients que demanen privilegis. Clients que creuen que amb el compte també adquireixen la propietat.

Decidir una carta és una tasca d’equilibristes, el contrapès entre el que vol el client (però ¿quin client?) i el que vol qui cuina. Per Feina, el (penúltim invent) de Rafa Zafra, és una casa de menjars pel broc gros construïda entorn del menú del dia però amb formalitats de carta: elegeixes un primer, un segon i unes postres d’una trentena d’opcions.

[Aquí, restaurants de Barcelona amb bon menú del dia... i aquí, alguns de Madrid i, no se’n vagin encara, aquí n’hi ha més]

Notícies relacionades

Trobada amb ‘wine lovers’ o per a sopar sushi: quin vi prendre?

‘Panquemado’, ‘pegarata’, alpistera... dolços de Setmana Santa més enllà de la mona i la ‘torrija’

Sospito quins plats rebran poc entusiasme entre els assidus (¿la rajada amb salsa biscaïna o el conill amb cargols?), però ¿el Rafa hi ha de renunciar, als ingredients conflictius? A mi em van entusiasmar.

No a la dictadura del client. No a la dictadura del xef. I sí a la sensatesa i a la bona comunicació.