Calendari de cultius

Adeu préssecs; hola raïm i mandarines

  • Menjar fruites i verdures de temporada té beneficis pel que fa a gust i nutrició, però també socials i mediambientals

  • Respectar els cicles de l’agricultura permet configurar un sistema de consum més sostenible, just i saludable

  • Cuinar respectant l’estacionalitat permet sortir de la rutina i connectar amb els canvis a l’entorn

Adeu préssecs; hola raïm i mandarines
3
Es llegeix en minuts

Al llarg de l’any hi solen haver dos moments clau per fer bons propòsits, un, la nit de Cap d’Any, i un altre, al tornar de les vacances d’estiu. Com que estem just en aquest punt, aquí en teniu un sobre alimentació que es pot començar a posar en pràctica des d’ara mateix: menjar fruites i verdures (i també es pot aplicar al peix) de temporada. No es tracta de res innovador, sinó més aviat de tornar a unes pràctiques de tota la vida que s’han difuminat en les últimes dècades marcades per la globalització i una actitud que es podria anomenar de ‘bufet lliure’. És a dir, el que vull quan ho vull.

El setembre és, a més, un mes frontissa, en què encara es pot disfrutar dels últims espeternecs de l’època de fruits estiuencs (préssecs –excepte el de Calanda–, nectarines, figues, prunes, taronges...) i es comença a entreveure la tardoral (mandarines, raïm, pomes...). Pel que fa a verdures, comença el moment òptim de la coliflor, el bròcoli i l’api, però que ningú arrufi el nas, perquè la resta d’opcions també segueixen vigents, excepte carxofes, pèsols o faves. I comencen a aparèixer les primeres carbasses.

Per facilitar les coses, existeixen molts calendaris de productes, com aquest de la Generalitat de Catalunya. A més, hi ha iniciatives com la de la Cooperativa Mans, que ha afegit un codi QR a l’empaquetament de les seves fruites i verdures amb informació tant sobre la procedència com amb receptes de temporada de la Fundació Alícia.

Albergínies i pebrots, exemples de la desconnexió

No obstant, aquí teniu dos exemples per confirmar la desconnexió que solem tenir amb l’estacionalitat dels productes, especialment a les ciutats. Hi ha dues verdures totalment habituals al supermercat –o a les cartes de molts restaurants– que ens pot fer la sensació que es cultiven durant tot l’any, quan no és així. Es tracta de l’albergínia i el pebrot, les temporades dels quals comencen al principi d’estiu i finalitzen amb l’arribada de l’hivern. De fet, la cuina tradicional ja ens en dona una pista si tenim en compte les receptes, des del gaspatxo, la samfaina, la samfaina fins al tombet mallorquí. 

La natura, i per tant, l’agricultura, tenen el seu propi ritme, i no respectar-lo condueix a certs desajustos, que tenen les seves conseqüències en l’àmbit mediambiental i també econòmic. Per exemple, haver de recórrer a ‘aliments viatgers’ que es cultiven a milers de quilòmetres, amb l’impacte en CO2 que això suposa. I el fet d’haver-hi menys producte disponible al mercat a l’engròs, perquè costa més cultivar-lo o importar-lo, també repercuteix al preu final per al consumidor. Després, òbviament, hi ha productes com el tomàquet que, tot i que el que és òptim és que madurin al sol estiuenc, es cultiven també durant tot l’any en hivernacles. Això sí, el gust mai serà igual.

Que sigui també de proximitat

Que sigui també de proximitatAixò sí, al concepte ‘de temporada’ se n’hi ha d’unir un altre per crear un sistema de consum més sostenible i racional: ‘de proximitat’. Perquè, per molt bones intencions que tinguem, dels 650 quilos d’aliments que es consumeixen cada any per habitant a Barcelona, només entre el 10% i el 15% es produeixen de manera local, segons les dades de l’ajuntament de la capital catalana. Augmentar la demanda d’aliments produïts a l’entorn augmentaria també l’activitat de la pagesia i reequilibraria el territori. I des de l’ajuntament barceloní també criden a promoure l’agricultura urbana.

Notícies relacionades

De totes maneres, no s’ha de veure aquesta recomanació (en què coincidirien la majoria d’institucions públiques) com un nou impediment a la llibertat d’elecció o bé amb un sentiment de culpa o urgència. Prendre’n consciència ja és un avenç, que es pot anar completant incorporant pas a pas en les decisions de compra aquest concepte de temporalitat i proximitat. A més, gastronòmicament és molt més divertit. Cuinar tenint en compte l’època de cada aliment permet sortir de la rutina, ser conscients del pas de les estacions, estar més connectats amb la natura i explorar les enormes possibilitats del receptari mediterrani.