El sector agrari nord-americà, en ruïnes

Ja no són les pluges, ni les sequeres, ni els capricis del mercat. L’amenaça més gran del potent sector agrari nord-americà ha sortit aquesta vegada dels despatxos de la Casa Blanca, segons denuncien agricultors i grangers de tot el país. Des de finals del 2024, el camp travessa una de les pitjors crisis, provocada per les diferents reaccions que han suscitat les polítiques del president Donald Trump. D’una banda, els productors han vist com queien en picat les exportacions d’alguns dels productes, especialment les de soja, però també les de carn de boví, les de porc i les de productes lactis. De l’altra, han hagut de pagar més cars que mai els fertilitzants, els adobs i altres productes importats. I, per si tot això fos poc, han patit les conseqüències de les lleis contra la immigració i s’han trobat, de cop i volta, sense la mà d’obra necessària per poder afrontar les collites

Malgrat que l’Administració Trump es va comprometre fa un parell de setmanes a estudiar un pla de rescat per alleujar la situació, l’anunci no convenç ni al sector afectat ni tampoc a una part del partit del president, que té en el medi rural un important planter de vots. El senador per Kentucky Randall Paul ha recordat, per exemple, que les ajudes no resolen el problema estructural de fons, que és la pèrdua de mercats. Els agricultors coincideixen que aquest tipus de rescats alleugen la urgència, però no tornen l’estabilitat perduda. «Aquests xecs no fan que els clients tornin», declarava fa uns dies el granger Dave Kestel, productor d’Illinois, en unes declaracions recollides per la CNN. Els que sí que defensen el pla el qualifiquen de «pont necessari» fins que es concretin nous acords comercials.

Cimera entre mandataris

A l’espera de veure com es concreten els acords assolits dijous entre Trump i el president xinès Xi Jinping, el cert és que, d’entrada, la guerra comercial oberta a compte dels aranzels s’ha acarnissat amb el sector primari nord-americà, en particular amb la producció de soja, que tenia Pequín com a client prioritari. Com ja va fer el 2018, el país asiàtic ha respost als nous gravàmens amb un boicot sense pal·liatius, fins al punt que, mentre el 2024 les exportacions d’aquest cereal arribaven als 12.600 milions de dòlars (un terç de tota la producció nord-americana), ara les vendes s’han enfonsat pràcticament a zero. A més, la Xina ha aprofitat per diversificar-ne el proveïment cap al Brasil i l’Argentina, països que han ocupat l’espai que abans era dels EUA. Segons la consultora Oxford Economics, els EUA difícilment recuperaran la quota antiga, i el mapa global del comerç agrícola ha canviat per sempre.

En un sector que es trobava en una situació fràgil per si mateix, són milers les explotacions que han perdut ara la principal font d’ingressos, i els preus han caigut al nivell més baix en una dècada. Segons les dades del Departament d’Agricultura dels EUA, fins i tot abans del conflicte, la majoria de les llars rurals depenien d’ingressos externs a l’explotació per sobreviure. El 2024, la mitjana d’ingressos procedents directament de l’agricultura tenia un saldo negatiu de -1.830 dòlars a l’any.

Compensar pèrdues

Notícies relacionades

La Xina suma la UE al pacte amb els EUA sobre terres rares

Domingo de Silos Manso García, diplomàtic i ambaixador: "Els ministres hauriende fer cas als seus ambaixadors"

Davant la magnitud del mal, la Casa Blanca es prepara per reactivar un programa d’ajudes similar al del 2019, quan el mateix Trump va impulsar un rescat de 23.000 milions de dòlars durant la primera guerra comercial amb la Xina. Ara, el pla consistiria a utilitzar els ingressos generats pels aranzels per compensar les pèrdues dels agricultors. La secretària d’Estat d’Agricultura, Brooke L. Rollins, culpava fa un mes al Govern de Joe Biden, al que atribuïa haver deixat un dèficit agrícola de 50.000 milions de dòlars. No obstant, les dades del seu propi departament mostren que les exportacions agroalimentàries van arribar a xifres rècord en valor en la presidència de Biden.

Un altre front que inquieta els despatxos de Washington és saber quina serà la conseqüència política del que està passant. El National Bureau of Economic Research (NBER), una organització sense ànim de lucre, indica que, malgrat el dany econòmic que ja va patir el camp durant la primera Administració de Trump, les zones rurals més afectades van continuar recolzant el Partit Republicà.