Mor el fundador de Cal Pep Obituari Informa de la defunció d'un individu, proporcionant un relat imparcial de la vida, controvèrsies i èxits de la persona.

Adeu a Pep Manubens, ‘inventor’ de la barra gastronòmica a Barcelona

  • El restaurador, que va morir divendres a l’Esparra, Riudarenes, havia traspassat el seu local, que el 2005 va aparèixer al lloc 31 dels millors restaurants del món

Adeu a Pep Manubens, ‘inventor’ de la barra gastronòmica a Barcelona

Agustí Carbonell

3
Es llegeix en minuts
Pau Arenós
Pau Arenós

Coordinador del canal Cata Mayor

Especialista en gastronomia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La veu trencada i escandalosa de Pep Manubens (Barcelona, 1949 - l’Esparra, Riudarenes, 2021), ‘Pep de les Olles’, ha deixat de sonar: «Teteeee». L’home que ‘va inventar’ la barra gastronòmica a Barcelona el 1989, Cal Pep, a la plaça de les Olles, va morir divendres 17 de setembre. Adeu a les ulleres amb personalitat i a les camises de colors i a aquesta classe de restauradors que a més de plats deixen cor.

El seu nebot, Joan Manubens, al capdavant del Passadís del Pep, recorda aquest últim vermut que va prendre amb ell només dos dies abans, dimecres: «Estava bé, normal. No tenia res. Dijous va anar a dormir i ja no va despertar. Els dimecres, ell i Joan Carles Ninou [El Xampanyent] venien a menjar. Quan va morir el meu pare [Joan Manubens, el 2017] vaig acceptar quedar-me el restaurant amb la condició que m’assessorés».

Així, cada dimecres, sortia de l’Esparra, on s’havia retirat després de traspassar Cal Pep, per menjar al Passadís, aquest restaurant sense rètol i amb caixer a la porta on el seu germà Joan havia complimentat estrelles de Hollywood amb gambes de bigotis afinats i croquetes d’irresistibles interiors. Però dimecres van menjar a La Puntual, el celler de Ninou i José Varela, un altre dels amics. Després del vermut, el seu nebot ja no el va tornar a veure.

El 2005, Cal Pep va aparèixer al lloc ¡31! de la llista dels millors restaurants del món (The World’s 50 Best Restaurants, llavors ‘Restaurant Magazine’), un estrany entre triestrellats però la presència del qual recollia la potència gastro d’una barra que el Pep dirigia amb la fermesa d’un general i una simpatia que convidava a la comoditat assegut en un instrument tan incòmode com és un tamboret.

El Joan vol ressaltar aquest caràcter extravertit: «Era una persona que mai veies emprenyat ni preocupat, tot i que tingués 20.000 problemes. Tenia una gran capacitat per gestionar les males notícies. Sempre somreia». Les ulleres i les camises eren també somriures. Fa una vintena d’anys va tenir un càncer de coll que li va deixar la veu del Padrí.

El Joan assenyala el seu trio de plats de Cal Pep: els cigrons amb xipirons, la truita ‘trempera’ i els escamarlans amb ceba. Al principi cuinava la senyora Pilar, la mare dels germans Manubens, que havia sigut portera al carrer de la Princesa i que va alimentar amb les seves olles el primer negoci del Pep, el Frankfurt del carrer de l’Espaseria, que el 1977 servia guisats i entrepans excepte de... frankfurt. Els cambrers recollien les viandes de la senyora Pilar i portaven aquestes cassoles passejades fins al local.

Amb Ninou va posar en marxa els tiradors de Beer Art, on, anticipant-se al seu temps, escumejaven cerveses amb carisma. El 2008 li van proposar obrir un bar a Istanbul, el Tapes Pep, tot i que la internacionalització li va interessar poc.

Notícies relacionades

La vida del Pep a l’Esparra, on vivia amb Seve Esteve, mare del Jordi i l’Alba, era sorprenent. El seu nebot recorda que li van regalar un burro, de nom Platero, per celebrar els 69 anys: «Es despertava, donava menjar al burro i les gallines, treballava a l’hort. Agafava un dels seus 600 per baixar al poble...». ¡Pep Manubens cuidant-se d’un burro!

«Va ser un visionari, va veure el potencial de les barres, que podia ser llocs on menjar grans plats», resumeix el Joan. «L’últim restaurant va ser la terrassa de l’Esparra, on et preparava un guisat o una paella i, mentre cuinava, disfrutaves de la seva companyia». Aquesta alegria, aquestes ulleres, aquestes camises, aquest «teteee» i, sorprenentment, un burro anomenat Platero.