Oli de tòfona amb alguna cosa, sisplau

El meu paladar no està entrenat per a la tòfona. Seria incapaç de dir si la tòfona que he menjat en alguns restaurants ha sigut desenterrada per un gos a la campanya d’Osca o ha arribat per AliExpress. No obstant, existeix un derivat d’aquest fong amb el que estic més familiaritzat, un líquid fètid i corrosiu que, d’un temps ençà, ha colonitzat incomptables cuines. L’oli de tòfona.

¿Es nota el tuf? Tot «a la tòfona». Truita amb tòfona. ¡Entrepans amb tòfona! ¿Per què? Em pregunto quant tindran de tòfona real aquests olis miraculosos que amaren els plats de tants restaurants i tan bé ajuden a emmascarar les carències del producte. Em pregunto si la fortor enganxosa dels esmentats olis s’acosta el més mínim a l’olor de tòfona de veritat.

Truc d’il·lusionisme

Suposo que hi haurà alguns olis de tòfona que compleixin el promès, però en absolutament tots els meus affaires amb aquest líquid, l’únic que he trobat és més química que als lavabos del Psicódromo. L’oli de tòfona sense tòfona és un truc d’il·lusionisme que em produeix estupefacció. Amb un raig d’aquest ungüent fètid, un simple biquini pot convertir-se en una tapa d’autor i costar 2 euros més. El bitxo no només devora tot el sabor dels aliments que acompanya, sinó que també li clava una bona dentada a la teva cartera. ‘Win-win’.

Et pot interesar

A més, si coqueteges amb l’oli de tòfona, hauràs d’explicar que no t’untes el clatell amb Brummel. L’oli de tòfona funciona amb les mateixes coordenades de destrucció massiva que la colònia de David Bustamante: impregna cada partícula d’oxigen amb el seu tuf còsmic i aniquila qualsevol sabor o aroma a 200 metres al voltant. I jo, sincerament, ja no estic per buscar en Jacq’s.n