Sala d’especejament

El saqueig del ‘coulant’

Es llegeix en minuts

Tall 1

El ’coulant’ de xocolata és el pitjor negoci del cuiner francès Michel Bras. Cada dia se’n serveixen milions sense que rebi un euro. I milions de clients el demanen ignorant qui és el tal Michel Bras.

Considerat el pare de la cuina naturalista (o un d’ells, ¿i les mares?), és el padrastre de tots aquells xefs que el desvalisen sense recordar l’autoria.

Tall 2

Per a cuiners ganduls hi ha la versió congelada, que reforça la sensació de talent segrestat.

És com si venguessin un gelat de Frigo fent-lo passar per una elaboració pròpia. ¿Oi que seria un descrèdit?

Almenys, que li canviïn el nom i que en diguin ‘volcà de xocolata’, ‘vessament de lava’ i coses per l’estil amb la poètica dels menús de casament.

Per si hi ha extraterrestres a la sala nouvinguts de Ganimedes o odiadors de les postres, s’explica que és un pa de pessic amb el cor fundent.

Tall 3

Creat el 1981, el vaig provar al restaurant Bras, a Laguiole, 27 anys després: una mica tard. La versió que el maig del 2008 preparaven Michel i Sébastien, el fill, i avui, cap de la casa, era de xocolata amb cardamom i amb un gelat de curri a sobre.

Al llibre ‘Bras’, el cuiner va escriure: «[...] Tot i que hagi sigut imitat a tot arreu, les còpies que inunden el món no m’irriten excessivament. L’experiència del meu ‘coulant’ em pertany únicament i exclusivament».

La citació té 19 anys. Des d’aleshores l’han saquejat trilions de vegades. ¿Què costa citar-lo i atribuir-li el mèrit, ja que no ingressarà guanys?  

Tall 4

Pot ser que al ‘coulant’ hi hagi el caprici d’aquesta fluïdesa sobre la qual llisquem.

Et pot interesar

El pastís de xocolata fluid, el pastís de formatge fluid, la croqueta fluida, la truita fluida.

La societat fluida que una vegada va ser líquida i, després, ofegada.