La Mey i el valor

1
Es llegeix en minuts
Pau Arenós
Pau Arenós

Coordinador del canal Cata Mayor

Especialista en gastronomia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Mey Hofmann i el valor. La Mey i l'empenta. La Mey i la visió.

La Mey obrint-se pas en un món tutelat per homes. La Mey, la pionera. La Mey i els seus múltiples oficis (economista, pastissera, gemmòloga, interiorista). La Mey i el bon gust.

La Mey va transcendir l'ofici perquè va ser mestra: no només va cuinar (i molt bé) sinó que va ensenyar (i molt bé). Evoco uns rigatoni farcits de pintada i el farcellet de bleda amb mascarpone i el test dolç i l'hamburguesa de xocolata, però encara més els 35 anys al capdavant de l'escola i els milers d'alumnes que ha repartit pel planeta. Les llavors, que en la naturalesa volen empeses pel vent, i en el món professional, en avió.

La seva herència no és aquell llegendari pastís de sardines amb tomàquet dels feliços dies de la Barcelona olímpica –i que es manté com a afirmació i memòria–, sinó les persones, i les que seguiran entrant en l'ofici –o que perfeccionaran la cuina casolana: també es va dedicar als aficionats–, perquè l'escola i el restaurant amb estrella i la Taverna i el Bistrot i la pastisseria i altres extensions del seu talent continuaran. La seva filla Silvia –juntament amb els professors, gestors, cuiners i cambrers– té aquesta missió.

Vaig dinar amb la Mey a finals de gener en l'acabat d'estrenar Bistrot. Ella ja sabia que el mal era incurable. S'ho va callar i es va comportar de forma habitual: com si hagués de viure cent anys. Va parlar de futur –sempre parlava de futur, i dels néts i de les llenties que els preparava–, de com la Silvia s'integrava al grup i de si era oportú o no obrir un forn. Va menjar poc, es va assegurar que ens servien un arròs. El bacallà de pèsols i pil-pil era de plorar. Plorar és el que toca. Encara que la Mey no ho hauria permès.

En la vida de la Mey hi ha una altra Sílvia fonamental, amb qui ha treballat 19 anys. Li va demanar que organitzés el funeral. Ella ho ha fet en silenci i en solitari: la Mey no va voler explicar que es moria perquè desitjava que se la recordés amb plenitud. “Se n'ha anat com va ser: amb dignitat i elegància”, va dir la Silvia al telèfon.

Notícies relacionades

La Mey i la dignitat. La Mey i l'elegància. La Mey i el valor.

     

Temes:

Mey Hofmann