Mateu Casañas: "Portem l'ADN d'El Bulli, però tenim un estil propi"

Mateu Casañas és un dels membres del trident de Disfrutar juntament amb Oriol Castro i Eduard Xatruch, que ha estat guardonat amb la seva primera estrella Michelin al cap d'11 mesos d'haver obert el restaurant al carrer de Villarroel. Un cuiner, com els seus socis i col·legues, amb 'ADN Bulli'.

–Van obrir Disfrutar fa menys d’un any, el 6 de desembre, i ja han aconseguit la primera estrella Michelin. ¿S’imaginaven l’èxit tan ràpid?

–No l’esperàvem tan aviat. Per esforç, dedicació, ganes, equip, trajectòria, restaurant, intenció... et pot acabar caient algun any. Però ara... Al principi tens dubtes. Però que els clients tornin una vegada i una altra et dóna regularitat. I aquest és el millor premi; això sí, Michelin et posa al mapa.

–Parla de dubtes. ¿Un equip encapçalat per vostès en tenien?

–Era la sensació d’haver fet un salt endavant respecte al que fem des de fa tres anys i mig a Compartir, on hem establert les bases de la nostra cuina, i no saber si el client respondria. Hem apostat fort per un menú degustació com a única opció i la gent ho ha entès. L’estrella ens dóna forces per continuar per aquí.

–Són els hereus d’El Bulli...

–Vam créixer amb el Ferran [Adrià] i el Juli [Soler], formem part de la seva història des que vam arribar el 1997. Portem el seu ADN, però no forcem la màquina pel fet de ser els hereus d’El Bulli; actuem com som. Ens ha costat trobar un estil propi amb aquelles tècniques i conceptes, però ho estem aconseguint. 

–Defineixi la proposta de Disfrutar per a qui no el coneix.

–És una cuina molt basada en el Mediterrani. Busquem la puresa dels gustos a través dels productes que fem servir amb tècniques portades a la màxima expressió perquè la gent descobreixi sensacions noves. Intentem anar al límit.

–Disfrutar no s’entén sense Compartir, a Cadaqués, ¿oi?

–És cert, tot i que són diferents. A Compartir ens hi hem trobat tots tres com a empresaris, hem hagut d’estirar el carro perquè abans treballàvem sota el paraigua del Ferran. Si no haguéssim obert Compartir, Disfrutar no hauria arribat a aquest nivell.

–¿Ara senten més pressió, més tranquil·litat, més ambició?

–Ni més tranquil·litat ni més ambició. L’estrella és fruit de la feina feta i ens obliga a seguir igual, treballant dur, de manera intel·ligent, sense variar el rumb.

Notícies relacionades

Trobada amb ‘wine lovers’ o per a sopar sushi: quin vi prendre?

‘Panquemado’, ‘pegarata’, alpistera... dolços de Setmana Santa més enllà de la mona i la ‘torrija’

–El Bulli va tancar però el seu llegat es manté viu amb tantes estrelles Michelin de la seva escola...

–Un dels llegats que va deixar van ser sens dubte les llavors que va escampar. El Ferran, el Juli i els caps de cuina que hi ha hagut van deixar una herència que demostra que el que va passar a Cala Montjoi tenia un sentit: que l’estil, les ganes i aquella manera de treballar segueixin a través dels seus deixebles.