Creix més del 50% el nombre d’universitaris que han de compaginar estudis i treball en només tres anys

Tot i que la font principal d’ingressos de més de la meitat dels universitaris són els seus pares (en un 52,7% dels casos), els obligats a compaginar durant el curs estudis i treball han passat del 16,9% al 26% en tres anys. És a dir, un creixement de més d’un 50%. Així ho reflecteix la quarta edició de l’estudi ‘Via Universitària’, radiografia de les condicions de vida de l’estudiantat elaborada per la Xarxa Vives d’Universitats a partir d’una enquesta resposta per més de 45.000 estudiants. «Com més desfavorit és l’origen de l’estudiant, més compagina estudis i treball i, quant més diners tenen les famílies, més en depenen els estudiants», conclou l’informe presentat aquest dimecres a la Universitat de Barcelona (UB).

«La gradació clara quan observem la classe social; la mitjana del percentatge estimat del total d’ingressos que representen els ingressos dels progenitors és més alt a mesura que augmenta la classe social», constata aquest estudi, que explica aquesta necessitat de treballar per a l’alumnat de famílies amb menys recursos per «un sistema de beques i ajuts molt feble» (arriba només al 16,7% de l’estudiantat enquestat). «Aquesta notòria debilitat dificulta notablement l’accés dels grups socials menys afavorits a la universitat», conclou.

L’informe presentat aquest dimecres a la UB confirma el que ja apuntava l’estudi ‘Equitat en la inserció laboral i la mobilitat social dels graduats de les universitats presencials catalanes’, presentat el mes passat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU), que assenyalava que l’ascensor social funciona (malgrat que els estudiants de famílies amb recursos continuen sent majoria tant en graus com en màsters), però advertia que l’alumnat de rendes familiars baixes té tendència a matricular-se en estudis amb menys ocupabilitat però més fàcils d’acabar.

Pel que fa als motius per interrompre les trajectòries universitàries, les dificultats econòmiques són la raó més freqüent. «Les trajectòries acadèmiques que denominem complexes, caracteritzades per interrupcions, retard o via lenta, són més habituals entre estudiants de més edat, però també es presenten amb més freqüència entre estudiants amb un nivell formatiu familiar baix, origen social baix i origen migrant», remarca l’estudi, dirigit per Antonio Ariño (UV), Miquel Martínez (UB), Ramon Llopis (UV), Ernest Pons (UB) i Anna Prades (direcció tècnica, AQU Catalunya).

Un dels temes que sobrevola des de després de la pandèmia les aules de les facultats catalanes és la baixa assistència a classe. La preocupació sobre el possible augment de l’absentisme a les aules és creixent entre el professorat, que percep que una part important de l’alumnat només acudeix a classe quan es passa llista, en seminaris o tallers que puntuen per a la nota final. «Si tenen els apunts penjats a l’aula virtual no veuen la necessitat d’anar a classe», comentava aquest dilluns –minuts abans de la gran apagada– un professor de la UPF a aquest diari.

No obstant això, les respostes dels estudiants en aquesta enquesta no identifiquen que es tracti d’una tendència sistemàtica. Es continua observant, com en anteriors onades, un elevat grau d’assistència a classe per part de la gran majoria dels estudiants: més del 88,5% dels estudiants declaren assistir regularment a classe.

Relacionat amb aquesta qüestió, preocupa als autors de l’estudi que la mitjana d’estudi se situa en 22,8 hores per crèdit, una tendència a la baixa respecte a edicions anteriors de l’informe. Als seus ulls, aquesta reducció planteja reptes importants per a la qualitat de l’aprenentatge universitari i per a l’adaptació de nous models d’ensenyament a les necessitats de l’estudiantat. «El descens en les hores d’estudi podria estar relacionat amb diversos factors que caldria analitzar amb més profunditat, com els canvis en la presencialitat, l’ús de metodologies docents o la conciliació dels estudis amb altres responsabilitats», plantegen.

Preguntats sobre la seva salut mental, un 25,9% dels estudiants reconeix haver patit ansietat en algun moment, i augmenten els casos certificats amb diagnòstic mèdic. «L’informe posa de manifest la necessitat d’incorporar la salut mental com un element clau en la vida universitària», apunta l’estudi, que afegeix que «la millora del benestar emocional hauria de ser un eix prioritari per garantir una experiència universitària més saludable i equitativa».

Pressió acadèmica i econòmica

Notícies relacionades

Més del 40% d’aspirants a estudiar Magisteri a Catalunya no aproven les proves d’accés

Controls a les carreteres gironines pel pont de l’1 de maig

«Aquestes dades alerten sobre la pressió acadèmica, social i econòmica que afronta l’estudiantat, així com la necessitat d’implementar més recursos de suport psicològic i estratègies de prevenció des de les mateixes universitats», consideren els autors.

Un cop feta la radiografia, l’informe planteja alguns reptes, encapçalats per prioritzar la generació d’alternatives al finançament familiar per assegurar que qualsevol estudiant tingui accés als estudis universitaris, independentment de les seves condicions socioeconòmiques, i crear itineraris curriculars flexibles i planificar les activitats d’aprenentatge en horaris diversificats, per facilitar que més estudiants puguin aprofitar la formació universitària.