Els Mossos confisquen documents i joies als marmessors de Pere Mir

Els Mossos van requisar documents i joies, segons van explicar a EL PERIÓDICO diverses fonts coneixedores de la investigació policial i judicial.

Desviació de fons

A part de la suposada desviació de fons i propietats cap a usos particulars, la jutge Myriam Linage i la policia de la Generalitat estan investigant la possible desaparició d’una important col·lecció de rellotges i de joies de Pere Mir, que va morir el 2017, i de la seva dona, Núria Pàmies, morta un any després. En la interlocutòria judicial per la qual s’intervenia la Fundació Privada Cellex i la Mir Puig, així com quatre societats vinculades a aquestes, la magistrada precisa que no es van incloure a l’inventari de l’herència de l’empresari joies valorades en 2,1 milions d’euros.

Els agents hauran de comprovar si les joies confiscades realment són procedents o no de l’herència dels Mir-Pàmies, per la qual cosa ja han avisat alguns testimonis que possiblement s’hauran d’acostar a comissaria per identificar-les. Fonts pròximes als investigats van assegurar a aquest diari que les joies són propietat dels imputats i que les joies de l’empresari i la seva dona es van repartir entre altres membres de la família de l’empresari químic. Els Mossos també estan analitzant la documentació confiscada a les fundacions i societats mercantils intervingudes a la recerca de més proves. Les investigacions, a més, han apuntat a l’existència d’un entramat a l’estranger, com les fundacions panamenyes Tama i Elyane.

Un dels aspectes que va propiciar que la fiscalia sol·licités el nomenament com a administrador judicial de les fundacions i empreses al Protectorat de Fundacions de Catalunya, dependent de la Conselleria de Justícia, va ser per garantir la integritat del patrimoni de les entitats espanyoles designades com a hereves de Pere Mir i de la seva dona, les quals, al seu entendre i partint de les indagacions policials, "es trobarien en perill", ja que les últimes operacions presumptament irregulars que s’han detectat són recents. En concret, la concessió d’un préstec el 19 de març passat o la venda d’un immoble el desembre del 2024. No obstant, els representants legals dels tres investigats asseguren que aquest perill no existeix i rebutgen que aquesta mesura sigui "proporcionada, idònia o necessària".

La jutge ha acollit la proposta de la fiscalia i destaca en la seva resolució que l’investigat Jordi Segarra, que presideix el patronat de les fundacions Cellex i Mir Puig, també està "al capdavant de l’estructura societària ubicada sota el paraigua" de les panamenyes Tama i Elyane, a les quals Pere Mir va aportar el patrimoni que havia d’entregar-se a les fundacions espanyoles.

Notícies relacionades

El Govern no es fia del sector i investigarà les causes de l’apagada

Les autonomies sota la lupa compten amb el 70% de les plantes solars

La magistrada assenyala que Segarra "no ha garantit que les fundacions Cellex i Mir Puig rebessin la completa herència del matrimoni Mir-Pàmies". "Es pot per això amb tota lògica pensar que no ha actuat prioritzant els seus interessos, sinó els particulars i/o els propis de tercers vinculats", afegeix la togada en la seva decisió d’intervenir les fundacions espanyoles. L’administrador judicial haurà de fer un informe sobre l’estat financer de les dues fundacions.

El primer testament de Pere Mir i la seva dona es va firmar el 18 de juny del 2013 a Ginebra (Suïssa) davant la notaria de Corine Roset Bovine. Segons el text, en cas de mort dels dos, els béns havien de destinar-se a la Fundació Privada Cellex i es designava com a marmessors Jordi Segarra i José Tabernero, i un altre metge com a substitut. Aquest acord successori es va modificar l’11 de gener del 2017, mesos abans que l’empresari morís, a Barcelona. I allà es va afegir el tercer marmessor, Juan Francisco Capellas. En aquest nou document, el matrimoni encarregava a Segarra "l’execució de les operacions necessàries per al compliment de les instruccions testamentàries, tot i que facultava els tres marmessors per atorgar poders a terceres persones. Per això Segarra és una de les claus per aclarir si ha existit administració deslleial o apropiació indeguda.