Retinopatia diabètica proliferativa

Diabetis i salut ocular

Les anomalies dels vasos sanguinis, inclòs el creixement de nous vasos sanguinis, són comunes en les persones amb diabetis. La RPD (retinopatia diabètica proliferativa) pot provocar la mort del teixit retinià, pèrdua permanent de la visió i, finalment, ceguesa en alguns pacients

Diabetis i salut ocular
3
Es llegeix en minuts

L’estudi clínic recolzat pel National Eye Institute (NEI) dels Estats Units, de la Xarxa d’Investigació Clínica de Retinopatia Diabètica (DRCR.net) acaba de proporcionar un enfocament diferent per al tractament de la sagnia dins de l’ull a causa de la RPD.

Els investigadors van comparar les injeccions oculars de factor de creixement endotelial antivascular (VEGF) amb l’extracció de sang mitjançant cirurgia de vitrectomia i fotocoagulació amb làser. Els dos tractaments van millorar la visió central de la majoria dels participants, tot i que aproximadament un terç dels participants van necessitar tant injeccions anti-VEGF com cirurgia. Les troballes ajudaran a orientar el tractament per a les persones amb hemorràgia ocular per RPD.

«Aquest assaig clínic va ser una oportunitat per comparar dos tractaments d’ús comú per a l’hemorràgia vítria de la retinopatia diabètica proliferativa cara a cara. Els resultats brinden una guia útil per als metges que gestionen pacients amb aquesta afecció», ressalta Adam Glassman, investigador del Jaeb Center for Health i director del centre coordinador de la DRCR.net. La vitrectomia extreu quirúrgicament la sang de l’interior de l’ull. Per evitar que es formin més vasos sanguinis, generalment es combina amb un tractament de fotocoagulació amb làser. Aquest tractament sovint restaura la visió central, però el tractament amb làser pot reduir la visió perifèrica.

Més recentment, els assajos recolzats per NEI van trobar que les injeccions d’anti-VEGF a l’ull ajuden a controlar la RPD i altres complicacions oculars diabètiques. Aquests tractaments farmacològics disminueixen el creixement dels vasos sanguinis a l’ull i prevenen les noves hemorràgies mentre s’absorbeix la sang en el vitri. «Durant els últims 15 anys, la Xarxa de Retina DRCR ha realitzat assajos que han ajudat a establir l’estàndard d’atenció per a la malaltia ocular diabètica», recorda Jennifer Sun, de la Universitat de Harvard i presidenta d’Iniciatives de Diabetis per a la Xarxa. «Hi ha hagut grans avenços en la tecnologia i la tècnica quirúrgica des dels estudis inicials que van avaluar el tractament quirúrgic de la RPD. Aquest últim estudi ens permet comprendre com els resultats en l’era moderna de la cirurgia de retina es comparen amb el tractament amb injeccions intraoculars anti-VEGF per a hemorràgia vítria de RPD», afegeix.

En aquest nou estudi clínic, l’equip de la DRCR.net va comparar aquests dos tractaments estàndard per veure si algun era més efectiu per millorar l’agudesa visual durant dos anys. De 205 participants, a 100 se’ls va assignar un fàrmac anti-VEGF, aflibercept (nom comercial Eylea), i a 105 se’ls va assignar vitrectomia immediata i fotocoagulació amb làser.

Notícies relacionades

Els investigadors van rastrejar l’agudesa visual més ben corregida durant dos anys. A les quatre setmanes, l’agudesa visual en el grup de cirurgia va ser significativament més alta que en el grup anti-VEGF, però a les 24 setmanes, l’agudesa visual en el grup anti-VEGF havia abastat el grup de cirurgia. L’agudesa visual va ser similar entre els dos grups als dos anys. Aproximadament un de cada tres participants en cada grup finalment va rebre els dos tipus de tractaments per ajudar a controlar el seu PDR durant aquell temps.

«Aquesta és una malaltia molt comuna per als pacients amb diabetis, particularment després de viure amb ella durant diverses dècades. Per als pacients que experimenten pèrdua visual per sagnia a causa de la RPD, aquestes estratègies són tractaments excel·lents i poden millorar i després preservar l’agudesa visual durant temps. Però hi ha algunes subtileses en aquest estudi que ajudaran els metges a adaptar els seus plans de tractament per a un pacient individual», assenyala Sun.