Mirotic, 66; Barça, 0

Mirotic, amb contracte en vigor, se n’anirà, sí, i sens dubte trobarà un altre club que li pagui els milions que li ha pagat el Barça (per cert, fitxat per Josep Maria Bartomeu per guanyar l’Eurolliga i no s’ha guanyat), però de moment ja ha rebut l’homenatge que se li va negar a Leo Messi.

Res a veure, ¡sisplau!, per descomptat, però l’ídol del Palau se’n va amb una de les ovacions més grans de la història d’una instal·lació que de moment no té substituta, ja que res se sap del pavelló (perdó, pavellons) que, en teoria, figuraven al pla inicial de l’Espai Barça.

Hàbil filtració

Si és cert el que explica el Barça, Mirotic sabia des de fa setmanes que seria acomiadat, que l’‘home de negre’ blaugrana, que sembla que s’està desvinculant d’Audax per preparar les primàries a la presidència blaugrana, havia baixat el dit com Cèsar, no només respecte a ell, sinó a altres estrelles de les seccions professionals, i seria acomiadat.

Sospito, per l’enuig de ‘Bomba’Navarro, que la sorpresa ha sigut majúscula al «camarot» de Laporta i que ha sigut Mirotic qui ha mesurat els temps del seu comiat. No em jugaria ni un euro que la filtració del seu acomiadament procedís del seu entorn per, com així va passar, preparar-se el millor dels homenatges al primer partit de la final, que, a sobre, es disputava en un atapeït Palau.

D’allà el voluminós tempteig en el pols club-jugador. D’allà la sèrie de triples consecutius que Mirotic va endossar al Barça, al president, al vicepresident econòmic i al departament de comunicació, superats tots per l’habilitat del montenegrí i dels seus assessors, que van saber rematar la jugada amb una entrevista exclusiva a ‘Mundo Deportivo’ que va rentar, de manera definitiva, la imatge del pobre milionari acomiadat de sobte.

El Palau Blaugrana ha sigut sempre un reducte del més pur barcelonisme, on bona part del seu públic, de la seva gent, representa l’amor més bonic i profund no només cap al ‘Més que un club’ (fins a l’explosió del futbol femení, el bàsquet era la secció que millor definia aquesta idea, la de club poliesportiu més important del món), sinó cap al Barça, tal qual.

És possible, no dic que no, que l’ovació interminable, l’homenatge perfecte, que el públic del Palau va dedicar a Mirotic sigui només, o ni més i ni menys, que això: un homenatge a l’ídol que se’n va. Pot ser, sí, que alguns interpretin també que és una resposta a un acomiadament que es considera injust, lleig, mal executat i encara més mal comunicat.

Victòria de Nikola

I hi deu haver gent, ¡és clar que n’hi deu haver!, que consideri que, davant la complicitat del Camp Nou, davant el conformisme i felicitat absoluta dels habitants de l’estadi, davant l’anestèsia que sembla que pateix l’afició del futbol, la tribu del Palau també va transmetre un «així no, president, així no» amb l’espontani homenatge al montenegrí.

Personalment penso que s’hauria d’haver produït una gran xiulada, d’aquelles antigues i crítiques, per poder interpretar, amb justícia, que el Palau va maltractar el president i la junta per l’acomiadament improcedent del seu ídol. No n’hi va haver, no. Només hi va haver crits de joia i aplaudiments per al pivot acomiadat. Ja veurem què passa si Laporta acudeix demà al segon partit al Palau.

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Una cosa queda clara i no és només exclusiva de Laporta, dels seus directius, executius d’escàs nivell, assessors, amics i familiars: el Barça continua acomiadant els seus ídols de la pitjor manera imaginable. Aquesta vegada l’anotació ha sigut escandalosament favorable per a Mirotic.

La valoració d’un jugador de bàsquet s’estableix a partir dels punts, rebots, assistències i recuperacions aconseguides, faltes rebudes i taps efectuats; a la suma total se li resten trets fallats, pèrdues de pilota, taps rebuts i faltes comeses. Expliquen que el rècord de l’ACB el manté Arvydas Sabonis amb 66 de valoració, el 1995. Doncs això: Mirotic, 66; Barça, 0.