El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Alemanya mira el món del bàsquet des del cim. Des del tron en el qual Espanya ha viscut instal·lada en els últims quatre anys. És el nou campió del món i ho és tal com Déu mana. Va ser superior a Sèrbia a la final del torneig a Manila (83-77), va saber jugar amb més intel·ligència i determinació i es va enganxar a l’encert de Dennis Schröder, el jugador que li va obrir les portes del paradís amb 28 punts i una actuació sensacional, exercint el paper de líder que li va valer el títol d’MVP.

Durant molts minuts, Sèrbia va lluitar contra la seva sort en un partit en el qual amb Bogdanovic no n’hi va haver prou i Milutinov amb prou feines va aparèixer. L’equip de Svetislav Pesic no va tenir la consistència i la determinació que va acompanyar Alemanya, un país que fa anys que treballa per arribar a l’èxit i que pel que sembla a Manila té equip per mantenir-se en la pròxima dècada, construït amb uns fonaments sòlids: el llegat que va deixar una llegenda com Dirk Nowiztki.

Disciplina fèrria

Va ser una final amb majúscules. Els dos equips no van trigar a mostrar moltes de les virtuts que els van obrir l’opció de lluitar pel títol. Una disciplina fèrria en defensa, concentració per blindar el rebot i capacitat per moure la pilota i trobar bones posicions de tir. L’objectiu era controlar l’escena, també el ritme i buscar les costures al rival. Així el primer quart, jugat a tota pastilla, amb atacs rapidíssims, va tenir el segell de Sèrbia (23-26), malgrat la desgràcia de la ràpida lesió de Dobric, una torçada de turmell en una acció de contraatac, que el va obligar a anar-se’n al vestidor.

La pissarra de Pesic va saber desconnectar el factor X d’Alemanya, Andreas Obst, una de les claus de la victòria en les semifinals contra els EUA, un tirador letal que només va poder anotar un triple. Però també va funcionar el plantejament de Gordie Herbert, el responsable de la selecció alemanya, perquè Milutinov no va tenir oportunitat de rebre la pilota a prop del cèrcol, quan és la segona referència ofensiva del conjunt balcànic. Milutinov se’n va anar al descans amb zero punts i només dos a l’acabar.

L’hora dels solistes

Les finals, en qualsevol cas, són territori per a les figures i tant Alemanya com Sèrbia compten amb algunes de primera fila, que es van deixar veure, i alguna d’inesperada. Ho va fer Marinkovic, el jugador del Baskonia, que no s’ha prodigat gaire en el torneig, i va trobar els seus minuts d’inspiració en el primer temps, igual que el joveníssim Nikola Jovic, de 20 anys, jugador dels Miami Heat. Van aparèixer també Bonga i Voigtmann en el bàndol germànic. I, per descomptat, van aparèixer els grans solistes.

Bogdanovic va ser el que va entrar abans a la final, assumint el seu paper de líder en el grup, amb penetracions per generar espais i el seu excel·lent tir de mitjana distància. Però Franz Wagner i Dennis Schröder es van encarregar de donar rèplica a cada cistella de l’estrella sèrbia dels Hawks, especialment el base amb llançaments llunyans molt difícils de defensar. La conseqüència va ser que cap dels dos finalistes va ser capaç d’obrir bretxa, cosa que va deixar un equilibri absolut en el descans (47-47).

Pressió màxima

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Canadà deixa els EUA sense el consol del bronze i eleva la seva frustració

El partit va entrar en un escenari molt més exigit en la represa. Les defenses van fer un pas endavant. La intensitat també va pujar algun punt i els canells es van encongir una mica més. Tot el joc es va espessir. Sèrbia només va poder sumar 10 punts en el quart, sense trobar una sortida al col·lapse que li va portar la defensa alemanya i que va deixar, per exemple, el seu base titular Stefan Jovic sense sumar ni una sola assistència en els tres primers quarts. Alemanya va trobar una mica més de claredat, més resolutiva i intimidadora sota els cèrcols, que va saber trobar en accions puntuals els punts de Franz Wagner i de Schröder per anar construint un avantatge més que confortable per afrontar els últims 10 minuts (69-57).

Veient-se tan a prop, Alemanya no va poder evitar el vertigen. Va perdre el rigor i també el cap, les seves accions es van precipitar i, de manera paral·lela, Sèrbia va trobar el seu heroi inesperat en Aleksa Avramovic, el jugador del Partizan, que va entrar en un tràngol anotador i va donar al partit un tomb espectacular, encadenant pràcticament quatre accions de tres punts que van ajustar al màxim el marcador (79-75, m. 39). Però la pressió també va afectar el conjunt de Pesic que es va accelerar i va acumular un parell de pèrdues que van donar a Schröder l’opció de sentenciar i portar Alemanya a assaborir la glòria.