Barça, el fracàs més sonat

Des de fa setmanes, l’eliminació del Barça a l’Eurolliga era la crònica d’una mort anunciada. Faltava el quan. Però que l’equip hagi caigut en la primera fase, cosa que no passava des de feia 12 anys (des de la temporada 2004-05), que s’acomiadi amb un balanç final negatiu i la seva falta de competitivitat, agreugen la sensació de fracàs que deixa l’equip de Bartzokas, un balanç en què les baixes no serveixen d’excusa. «És una decepció. No ens ho esperàvem», admet Rodrigo de la Fuente.

UN MODEL ALIÈ AL BÀSQUET

La crisi ha esclatat aquesta temporada al Barça, però cal obrir el focus per buscar les causes que emanen del model, i que no se sosté en la primera secció professional del club (a prop de 28 milions de pressupost). Falta una estructura professional com la dels rivals directes, gairebé tots amb un president executiu o un càrrec similar de plena dedicació. Al Madrid hi ha el director de secció, Juan Carlos Sánchez, després de ser durant molts anys vicepresident de la Federació Espanyola. El Baskonia compta amb un president executiu, Josean Querejeta. El Fenerbahçe, amb Maurizio Gherardini, durant anys mànager general dels Raptors de la NBA. Al Barça, els dos principals responsables en l’organigrama, el directiu Joan Bladé, llicenciat en medicina, i el director d’esports professionals, Albert Soler, llicenciat en INEFC i gestió pública, en canvi, no tenien relació amb la cistella. I el mànager general del club, Rodrigo de la Fuente, capità blaugrana en la primera Eurolliga, va aterrar en el càrrec sense experiència prèvia. Pitjor encara. El club compta amb una minijunta, formada per set persones molt vinculades al bàsquet, com l’exjugador Ferran Martínez, sense veu en les decisions. «Hi ha coses a canviar, les tinc molt clares al cap», explica De la Fuente.

RELLEU TARDÀ A LA BANQUETA

El club va ser incapaç de gestionar bé el final de l’etapa de Xavi Pascual i preparar el seu relleu amb marge. Fins a final de temporada no es va fer pública la seva sortida, encara que s’intuïa. Fins al juliol no es va fitxar el seu substitut, Georgios Bartzokas, el tècnic que havia eliminat els blaugranes a l’Eurolliga amb el Lokomotiv Kuban, encara que no era la primera opció. Era Sarunas Jasikevicius, que pretenia molts canvis, que el club no va acceptar. Bartzokas, sense experiència a l’ACB, sí que ho va fer i va ser l’elegit després d’entrevistes amb uns quants candidats. 

UN EQUIP DESCOMPENSAT

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

El Barça no només va iniciar la temporada condicionat pels molts contractes vigents de l’època Creus (una desena), la marxa d’Abrines i Satoransky a la NBA i una plantilla envellida. També per la seva arribada tardana al mercat, que el va fer apostar per la renovació de Doellman i Dorsey. A més va construir una plantilla descompensada: un sol base (Rice) i només dos pivots (Tomic i Dorsey, aquest amb problemes físics) que les nombroses lesions (més d’una desena de gravetat) van deixar ràpidament en evidència. Per cobrir les baixes, el Barça ha incorporat cinc temporers (Renfroe, Munford, Holmes, Faverani, Diagné), que amb prou feines han aportat i han elevat a prop de 40 la xifra de jugadors que han passat pel vestidor des del 2010. Impossible la continuïtat en un equip  en què el seu referent, Navarro, viu limitat pels problemes físics. 

MALA DINÀMICA

Les lesions, les entrades i sortides de jugadors, les tensions internes (una multa de 5.000 euros per baix rendiment, contestada per algun jugador) han creat una mala dinàmica que es reflecteix a la pista. És difícil intuir si Bartzokas, amb les dificultats que s’intueixen en un primer any, té el control del vestidor. Un cop perduda la Copa i l’Eurolliga, les últimes esperances passen per la Lliga. «Queda un títol i tenim moltes possibilitats», explica De la Fuente. L’equip és cinquè a l’ACB, cosa que no li donaria avantatge de pista en cap eliminatòria.